GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

Una llàgrima caient  Per les corves simètriques del teu rostre... Fum boirosa.. Què n'eren de boniques les teves formes. La teva veu sensual .. preciosa. Els teus ulls grans i negres Els teus llavis , fets per ser besats. Com em costava despedirme Deixar te anar. Encara ara  Decades mes tard El meu cor et crida Amb batecs constants Pu pum pu pum pum pum. Sons d'un instant D'un record D'un amor Que se'm va quedar encorat.

Soy amado como solo el amor más puro ama. Sin condiciones. Puedo oír la voz del pasado llamar a mi puerta, dando golpes. Y oigo esas voces, partes de quien fui, intentando imponerse. Y, a la vez, siento una calma en medio de esa furia que me llama a serenarme. No soy perfecto. No soy mejor que nadie, ni más inteligente, ni mejor dotado. Solo sigo esa parte que, en medio de tormentas y huracanes, observa. Y comprende. Soy honesto conmigo mismo y con mi prójimo. Me miro en el espejo del instante y aprendo a detectar mis emociones. Me voy entendiendo. Y no tengo miedo de observarme. No lucho contra quien soy. Y, en mis imperfecciones y aciertos, soy cada vez más quien observa y aprende.

(A la Gemma, pels seus seixanta anys) Hi ha qui estima amb grans paraules, amb fanfàrria i focs artificials. I hi ha qui estima sense dir-ho. Amb fets. Tu ets d'aquests. Quan miro enrere, veig la noia que sempre feia de pont entre els grans i jo, que vaig arribar tard a la festa. La Cristina era vida. L'Antonio, previsió. Tu... pragmatisme. Encara et sento dient: "Si vols estar guapo, has de patir..." ...mentre em cordaves l'últim botó de la camisa. Recordo quan et posaves davant de la mare si jo alçava massa la veu. La que venia quan plorava. La dels pastissos de galeta i mantega. La que em treia de l'amagatall i m'obligava a sortir a viure. Recordo els hospitals. Aquell blanc que feia mal. Aquella olor de desinfectant. I tu, allà. Quan la mare ja no podia més, quan només volia descansar. Sempre hi eres. Amb tu sempre he pogut parlar. Escoltes. I, si convé, també saps callar. Lluitadora. Orgullosa de ser dona. No li facis un comentari masclista... o desco...

Tanca els ulls... Respira. Sent la teva respiració juntament amb els batecs. Ho sents? Obre els ulls. Simplement observa... Què veus? Se n’ha anat realment aquella persona? Obre els braços com si volguessis abraçar l’existència. Respira... Ara deixa-ho anar. Sents l’aire que t’abandona? I per un instant, et perds en la immensitat? Veritat que tornes? Encara que, per un sol instant, haguessis desaparegut... has tornat. Mai ens deixa allò que no té forma. Doncs aquella forma sempre està.

Néixer és bonic per a qui t’espera. Una mare que t’alimenta. Un pare que somriu. Som convidats a viure. I un cop dins la història, ens anem escrivint amb fets i conseqüències. Si som prou valents per mirar-nos amb amor i humilitat, podem veure’ns. Bruts per la sang. Nets per l’aigua. Sentint-nos. Respirant. I finalment, quan sembla que el temps ens supera, deixant-nos sense forces, de la pols tornem a néixer, nodrint la terra. Igual que el ventre que un dia ens va formar, ara formem part de la terra que vam caminar.

Truco a la porta. Toc, toc. I ningú no m’obre. Miro per la finestra. A dins hi ha persones de festa. Riuen. Parlen. La vida sembla passar allà dins. Toc, toc. Colpejo la finestra. Però ningú no mira. El cop es torna silenci. Passen els anys. La casa ja no hi és. Buscava fora allò que sempre havia estat en mi. Perquè sempre he sigut llar.

Com sospirs... Com sospirs, observant-se a si mateixos, som. Un ball de guspires en un foc, totes llums que ballen tal com són. La música, com una manta en una nit de fred, ens tapa, donant-nos caliu. Em sento eteri. Lliure. Bé. No em calen paraules. Són els batecs del meu cor el que sento. I vaig fent camí. Cap endavant. Sempre cap endavant. Encara que hi ha cops que penso... segueixo endavant.

Hi ha persones que entren fent soroll... I després hi ha ell. Va néixer un 6 del 6 del 1966. Potser per això porta un tro dintre el pit i un cor tan noble, tan profund, com aquell juny que el va veure néixer. Molts creuen conèixer-lo. Però ben pocs han tingut el privilegi de descobrir la noblesa del seu esperit, la saviesa que només concedeix la vida quan s'ha viscut intensament i aquell toc tan nostre que, en ell, ja no és una manera de parlar. És una manera de ser. Perquè és capaç de fer riure fins als morts. De parlar amb tu de qualsevol tema, des del més profund fins al més absurd, i aconseguir que tots dos acabin tenint sentit. Quan estima... ho sents. No perquè t'ho digui. Sinó perquè t'ho demostra. És inventor de paraules que un dia van néixer entre rialles i avui ja formen part del nostre vocabulari. Improvisa un acudit com qui camina. Sense esforç. Perquè l'humor, quan neix d'un cor net, no s'aprèn. Es viu. És capaç d'encendre una llum e...

¡Que se oiga hasta el silencio! Porque hoy cumple años la más hermosa. La que se emociona con lo más sencillo, la que encuentra belleza allí donde otros solo ven costumbre. La que convierte el más pequeño acto de amor en un recuerdo eterno. La que se levanta despeinada, bosteza cantando y durante cinco minutos parece no reconocer a nadie. El viento le susurra a la brisa un canto... para Sara. Feliz cumpleaños, princesa. Siempre joven. Cándida... y, al mismo tiempo, pícara. La niña traviesa que le devuelve el sentido al poeta amigo. El que le escribe desde la distancia, no para alcanzarla... sino para volar a su lado. Porque la libertad siempre reconoce a la libertad. Y las almas libres... siempre terminan encontrándose. La más fuerte. A veces caprichosa. Si se enfada... más vale ponerse a cubierto. Porque sentirás el peso de ese genio paisa que llega como una tormenta y se marcha como la lluvia de verano. Intensa... pero incapaz de guardar rencor. Dueña de su destino. Alma ...

Ulldemolins, 1990 El grup es prepara. Som joves, amb una energia pròpia, irrepetible. Cadascú porta la seva autenticitat com una bandera invisible. Em poso el casc, aquell amb el crani pintat. El Freddy. Pujo darrere la moto d'un dels companys. A la petita bossa, unes quantes pintes, quatre duros i la sensació que la nit ens pertany. Albert. Toni. Julio. Pere. I un poble que ens espera. Arribem. Són festes. Encenem un cigarret del somriure i ens aventurem pels camins. Veiem un carro antic. I, perquè sí, perquè a aquella edat tot era excusa per jugar, improvisem: —Mi carro me lo robaron... com si fóssim el mateix Manolo Escobar. Més endavant trobem un estable. Ple de cabres. Saltem la reixa. Les cabres semblen trobar-ho bé. El guardià, però, un mascle amb una cornamenta impressionant, no comparteix l'entusiasme. Un de nosaltres el veu primer. —Correu! I moguts per la lògica, i per aquella estranya sensació de portar els collons per corbata, sortim disparats. Tots men...

Al llit, estirat per un mal d'esquena, recordo... Avui és el teu sant. Tu no eres gaire de sants. T'agradava més estar amb la família. I al record m'adreço, buscant entre els moments que compartíem un lloc des d'on parlar-te. No recordo la data exacta ni el dia ni l'hora en què ens vam conèixer. Va ser improvisat. Com l'humor que compartíem. Com aquell riure que encara avui em salva quan l'angoixa ve a buscar-me. Com serà aquell silenci etern? El no-res? O el cel dels qui creuen? Hauràs fet les paus amb el teu pare? Ensenyaràs al perdut el camí de tornada cap a la seva ànima? No tinc amb qui filosofar ara. Ja saps com m'agrada buscar. Aprendre. Observar. Ser objectiu. I ahir, mentre pensava, vaig descobrir la pedra que m'encallava. Agafa't fort. Més de quaranta anys pensant que era una molèstia. I resulta que l'amor que buscava ja el tenia. Mai no havia marxat. Vaig mirar els fets. Sí, els fets. No les interpretacions que ...

Començar a estimar-se es un principi vital Que hauria d'ensenyar se a les escoles. Pero no de manera egòlatra, sino amb veritat. No des del centre ni trepitjant, sino amb amor com a filtre. Us parlo des de l'experiència.  Aqui em teniu despullant-me. Per mostrar-vos el meu camí de retorn al famós regne de Déu.  Des de ben petit he buscat entendre. Preguntava I em manaven callar jo insistía amb mes força I rebia aquesta resposta. Perquè tu dic jo! O quan els grans parlen els petits callen. Callar?... jo busco entendre !  No era fort ni el mes llest ni el mes ruc pero si era el mes tossut. Si em pegaven ho prenia com a preu per preguntar... Fins que un dia les preguntes me les feia en silenci i buscava en el mon les respostes... buscava en el mon!... Vaig obtindre tantes respostes com persones preguntades . La vida no em semblava un lloc precios. I vaig tindre una infància privilegiada. Mai em va faltar menjar Ni amor ni lo necesari.  Pero aquell nen no va sentir-ho...