GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

¡Que se oiga hasta el silencio! Porque hoy cumple años la más hermosa. La que se emociona con lo más sencillo, la que encuentra belleza allí donde otros solo ven costumbre. La que convierte el más pequeño acto de amor en un recuerdo eterno. La que se levanta despeinada, bosteza cantando y durante cinco minutos parece no reconocer a nadie. El viento le susurra a la brisa un canto... para Sara. Feliz cumpleaños, princesa. Siempre joven. Cándida... y, al mismo tiempo, pícara. La niña traviesa que le devuelve el sentido al poeta amigo. El que le escribe desde la distancia, no para alcanzarla... sino para volar a su lado. Porque la libertad siempre reconoce a la libertad. Y las almas libres... siempre terminan encontrándose. La más fuerte. A veces caprichosa. Si se enfada... más vale ponerse a cubierto. Porque sentirás el peso de ese genio paisa que llega como una tormenta y se marcha como la lluvia de verano. Intensa... pero incapaz de guardar rencor. Dueña de su destino. Alma ...

Ulldemolins, 1990 El grup es prepara. Som joves, amb una energia pròpia, irrepetible. Cadascú porta la seva autenticitat com una bandera invisible. Em poso el casc, aquell amb el crani pintat. El Freddy. Pujo darrere la moto d'un dels companys. A la petita bossa, unes quantes pintes, quatre duros i la sensació que la nit ens pertany. Albert. Toni. Julio. Pere. I un poble que ens espera. Arribem. Són festes. Encenem un cigarret del somriure i ens aventurem pels camins. Veiem un carro antic. I, perquè sí, perquè a aquella edat tot era excusa per jugar, improvisem: —Mi carro me lo robaron... com si fóssim el mateix Manolo Escobar. Més endavant trobem un estable. Ple de cabres. Saltem la reixa. Les cabres semblen trobar-ho bé. El guardià, però, un mascle amb una cornamenta impressionant, no comparteix l'entusiasme. Un de nosaltres el veu primer. —Correu! I moguts per la lògica, i per aquella estranya sensació de portar els collons per corbata, sortim disparats. Tots men...

Al llit, estirat per un mal d'esquena, recordo... Avui és el teu sant. Tu no eres gaire de sants. T'agradava més estar amb la família. I al record m'adreço, buscant entre els moments que compartíem un lloc des d'on parlar-te. No recordo la data exacta ni el dia ni l'hora en què ens vam conèixer. Va ser improvisat. Com l'humor que compartíem. Com aquell riure que encara avui em salva quan l'angoixa ve a buscar-me. Com serà aquell silenci etern? El no-res? O el cel dels qui creuen? Hauràs fet les paus amb el teu pare? Ensenyaràs al perdut el camí de tornada cap a la seva ànima? No tinc amb qui filosofar ara. Ja saps com m'agrada buscar. Aprendre. Observar. Ser objectiu. I ahir, mentre pensava, vaig descobrir la pedra que m'encallava. Agafa't fort. Més de quaranta anys pensant que era una molèstia. I resulta que l'amor que buscava ja el tenia. Mai no havia marxat. Vaig mirar els fets. Sí, els fets. No les interpretacions que ...

Començar a estimar-se es un principi vital Que hauria d'ensenyar se a les escoles. Pero no de manera egòlatra, sino amb veritat. No des del centre ni trepitjant, sino amb amor com a filtre. Us parlo des de l'experiència.  Aqui em teniu despullant-me. Per mostrar-vos el meu camí de retorn al famós regne de Déu.  Des de ben petit he buscat entendre. Preguntava I em manaven callar jo insistía amb mes força I rebia aquesta resposta. Perquè tu dic jo! O quan els grans parlen els petits callen. Callar?... jo busco entendre !  No era fort ni el mes llest ni el mes ruc pero si era el mes tossut. Si em pegaven ho prenia com a preu per preguntar... Fins que un dia les preguntes me les feia en silenci i buscava en el mon les respostes... buscava en el mon!... Vaig obtindre tantes respostes com persones preguntades . La vida no em semblava un lloc precios. I vaig tindre una infància privilegiada. Mai em va faltar menjar Ni amor ni lo necesari.  Pero aquell nen no va sentir-ho...

Ets com la roca. Ferm en allò que creus. Segur i tendre alhora. Parles més amb els fets que amb les paraules, però sents amb una força que pocs imaginen. Cuïdes molt aquells que estimes. Pilar i fortalesa. Ets tu, germà. Ens ho diem poques vegades, però ho sabem. Estimes sense fer soroll. Sense drama. La privacitat és el teu món. Custodies la intimitat amb zel, perquè obrir-te massa et va passar factura. Et poden colpejar, però no enderrocar. Ets massa observador. Massa intel·ligent. Massa pragmàtic per deixar que les emocions governin el teu camí. No. Tu ets qui porta el timó. Quan jo no creia en l'amor, creia en tu. Com l'estel del nord. T'he admirat sempre i encara t'admiro. Som diferents, i al mateix temps ens assemblem. Tots dos veiem el conjunt. Tu des de la pràctica. Jo des de la profunditat. No sempre parlem. I m'agradaria fer-ho més. Però sovint callo, pensant que potser et molestaria. I és que et respecto massa. Més que a gairebé ningú. Tu mai ...

Abans que pronunciés la paraula, tu ja l'havies sentida. Abans que naixés en mi la ràbia, tu ja coneixies d'on venia. Com tu, no n'he tingut cap altre amic igual. Ens coneixíem com espais infinits. Les nostres ànimes parlaven, els nostres cervells es miraven, i junts érem un equip. No em manques, perquè estàs en mi. Com es pot enyorar allò que sempre torna? Vam recórrer junts un llarg camí, ple d'emocions diverses, de rialles, de silencis, de lluites i de retrobaments. Perquè, què és la vida sinó un mirall i moltes cares? I entre totes elles, amic meu, sempre hi haurà la teva. 💫💫💫

 Cuando la muerte llama a tu puerta, pregúntale qué quiere. Es esa amiga inesperada que no pregunta si está invitada. Entra. Si te pide que vayas con ella, pregúntale si puede ser en un sueño. Despierto ves el contraste entre respirar y dejar de hacerlo. Pero sé amable. Dile: "Espera." Y escucha lo que viene a decirte. No toda muerte es un final, como muchos creen. Creo que es volver al origen. A ese lugar luminoso donde todos somos uno

Callad. No emitáis sonido alguno, campanas. Dejad que el silencio se vista de tristeza. No quiero oír más que mis recuerdos, atarlos y evitar que salgan a la luz. Romped todas las puertas. Derribad las paredes. Gritadle a la luna que la noche negra se quede con sus estrellas. No hay nada que ver. Nada. Solo este silencio. Este maldito silencio que me habla sin palabras. Y en el alma, mi corazón, solo, sin latidos. Muerto. ¿Quién quiere ser sueño en un mundo dormido? Absurdo. Solo los muertos.