GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

Avui plou fort. Mentre miro una pel·lícula, et penso. Intento imaginar com deuries ser ara, com si cada llampec obrís per un instant una finestra en aquest cel fosc i humit, i em deixés veure el teu somriure entre els records. Hi ha nits en què la llum no desapareix. Només s’amaga darrere dels núvols. I hi ha persones que tampoc marxen del tot. Només canvien de lloc. Com es parla amb un record? Amb vida. Amb imaginació. Amb silencis plens d’experiència compartida. Ara mateix parlo amb tu. Puc sentir-te. Puc riure mentre em fots aquella bronca sana que tant bé em feia. La que em sacsejava quan em quedava encallat. La que em consolava. La que m’acompanyava. La que em recordava, amb dues paraules i un somriure murri, que encara tenia molt camí per recórrer. Amb el temps he après a incorporar-te. A fer que el millor de tu tingui casa dins meu. A ser, quan cal, més amable. I també més ferm. A dir les coses pel seu nom. A estimar sense perdre’m. A posar límits sense ...

Por los oscuros laberintos de mi mente, tras un camino no siempre esperanzador, encontré la luz que marca mis pasos; pasos que durante años creí perdidos entre las ruinas de mí mismo. La luz no habló, no hizo promesas ni exigió sacrificios; simplemente estaba allí, esperando a que dejara de correr. Correr de mis miedos, de mis errores, de las voces que confundían culpa con verdad; verdad que no gritaba, sino que susurraba en el centro exacto del silencio: «Nunca estuviste solo». Solo entonces comprendí que los laberintos no habían sido construidos para perderme, sino para obligarme a buscar. Buscar hasta desgastar el orgullo, buscar hasta caer, buscar hasta quedarme sin máscaras; máscaras que fueron cayendo una a una como hojas secas al final del otoño, hasta que frente a mí no quedó un héroe, ni un perdedor, ni un pecador: sólo un hombre. Un hombre cansado, herido, terco y, pese a todo, todavía capaz de amar. Amar fue la puerta; puerta que no conducía hacia fuera, sino hac...

On ets?... Et busco . Com es la mort? Un dormir per sempre O un despertar en un altra dimensió?. Em sento confós.  Sento que hi ets Pero no t'escolto  Mes que amb vídeos,  on junts recorriem les muntanyes veïnes.  No sento pas que hagis mort I aquest silenci... Ja no tinc en qui parlar I que m'entengui. Ara tinc a Déu,  el meu Déu.  Aquell que no te sistema ni dogma ni doctrina. Sino la font inestinguible d'amor.  Respon ni que sigui en somnis  Voldria dir te tantes coses. Pero se que ja té l'has he dites totes. Ara el temps m'ha fet fort ja no tinc por a viure ni m'amago  Sento una llibertat i sabiduria que em té tranquil mes viu que mai. Et trobo a faltar  Encara que sigui un missatge. Ara no escrius WhatsApp que pugui llegir Ara escrius silencis que em parlen en records que puc rememora.  Pensava que ens faríem vells junts... Qui em queda? Si. Tinc molta gent que em te estima Pero no em coneixen tan be com tu ni enten...

Quan viviu alimentant la foscor com si fos pa de cada dia, després no us estranyi caminar sols amb la mirada cansada i l’ànima fent olor de fum antic. Hi ha persones que entren en un lloc i sense dir gairebé res el món descansa una mica. I n’hi ha d’altres que obren la boca i sembla que rebenti una claveguera emocional. Critiquen. Roseguen. Escampen enveja com qui llença cendra al vent. Parlen dels altres perquè no suporten quedar-se sols amb el soroll que tenen dins. I el més trist és que molts es pensen que això és viure. No. Això no és viure. Això és podrir-se lentament mentre es culpa el món de la pròpia pudor. Passeu tant temps buscant defectes que les virtuts us passen pel costat com ocells travessant el cel i ni tan sols aixequeu el cap. Perquè per veure la llum primer s’ha de deixar d’estimar tant la foscor. Però clar... mirar-se honestament fa por. És més fàcil assenyalar. Més fàcil convertir-se en víctima. Més fàcil fabricar culpables que despullar-se da...

Estic atrapat entre la incredulitat i la negació, buscant-te entre records, a veure si em parles, si puc trobar-te. En un núvol boirós que em té intentant veure’t. Perquè els anys i les experiències viscudes no desapareguin. Una lluita contra la raó, fent servir tota la meva imaginació per parlar amb tu un cop més. Sé que ens vas deixar fa molt temps. Sé que la teva mort era buscada, volguda, esperada. ...Ho sé. I no sentir, no poder o no voler acceptar-ho, em té presoner. Em té buscant... I et trobaré. Perquè tu eres tossut, però jo, vell amic, també ho sóc. Prou tossut per moure la realitat i la superstició, l’espiritualitat i la creença, per anar més enllà de la ciència i tornar-te a escoltar. Encara et delates en els detalls: al teu comiat, el taronja manava. Com si fins marxant volguessis entrar fent soroll de vida. Però també et diré una cosa: Si has de marxar, no m’esperis. Jo vindré allà on siguis, on el temps no existeix, on el no-res i el silenci, com un gran teló...

Silenci... Tranquil·litat, pau i alegria. On tot eren riures, hi ha crescut un rosal de roses taronges. El Tremendo descansa. No crideu ni us espanteu. No ho voldria pas. Ell, més aviat, ens mouria a recordar-lo amb alegria. Mireu... Veieu aquell estel i els colors taronges del cel? És ell, fent-nos una broma. Ara no té anys, ni li passa el temps. No té gana ni té set. No li cal res. És energia que ha tornat a l’origen d’on neix tota persona. Escolteu... Tanqueu els ulls. Respireu curt i profund. Agafeu aire, i deixeu que en sortir s’endugui tota pena, tot record amarg. Penseu en ell. I sentiu com us crida amb una imatge. Cadascú tindrà la seva. I tots notareu una calma estranya i bona, com una mà invisible posada a l’espatlla. Perquè no és el mateix marxar amb la por d’aquells que s’aferren a la vida, que arribar-hi dret, mirant-la als ulls. Ell tenia una cita amb ella. Ja duia la seva camisa taronja i s’havia perfumat. Duia el cor com qui porta un ram de flors, i aquella ...

Quan vingui el moment, què vindrà... Seré el que el moment em demani. Si vull plorar, ploraré. Si vull cridar, m’hi deixaré la veu. Si em ve silenci, seré silenci. Ai vida, que n’ets de senzilla i complicada. A cops ets tota carícia, i a voltes, onades enormes colpejant la platja. Qui soc? em pregunto ara. Per què no em reconec? No em sento. Crec que soc una pantalla apagada, i la pel·lícula que mirava continua a les ombres, sense imatges. No és una mort natural. És la resposta continuada a massa cops i bastonades. Ho he vist. Per això no és llàstima el que sento. No. Sento orgull, perquè t’he vist lluitar sense forces, pels teus drets. Molts ho deixen morir en paraules. Tu ho has viscut i ho has vençut a força de no rendir-te. Si em pregunten què sento, no sabria explicar-me. Sento la fi del dolor d’un amic que ja no podia amb la seva ànima. I també pensaments foscos sobre qui el va dur a aquesta mort anunciada. No es pot parlar de culpables ni víctimes. Això em diu el cap...

Que li dius algú amb qui has compartit una vida i decideix morir. Perquè viure se li fa insuportable.  T'acompanyo.  Estic amb tu. Ho entenc. L'amor,  el de debò,  només busca una cosa. La felicitat del que estima. El meu amic Pere va morir vivint per defensar el que creia era just. Pero un sap que la justícia es una meuca malauradament.  Qui paga guanya  Qui fa mes soroll es escoltat Pero qui ve amb veritats Sembla l'imbecil de l'historia.  Raó... qui la té realment. Som imperfectes tots Ningú es salva . Ningú es Sant ni dimoni. Tinc una espina clavada al cor.  I al mateix temps un rosal que em perfuma l'ànima.  Tinc tantes històries,  tants moments viscuts. Que el que em queda per viure no s'ho acaba. No tinc por. Ni un dolor que no es quedi marcat  Dons lo que more es físic I el que tinc viurà amb mi eternament. Jo crec que mai marxen I conec l'amic que tantes coses em viscut. Si algú em ve amb hòsties se perfectament...