GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

Començar a estimar-se es un principi vital Que hauria d'ensenyar se a les escoles. Pero no de manera egòlatra, sino amb veritat. No des del centre ni trepitjant, sino amb amor com a filtre. Us parlo des de l'experiència.  Aqui em teniu despullant-me. Per mostrar-vos el meu camí de retorn al famós regne de Déu.  Des de ben petit he buscat entendre. Preguntava I em manaven callar jo insistía amb mes força I rebia aquesta resposta. Perquè tu dic jo! O quan els grans parlen els petits callen. Callar?... jo busco entendre !  No era fort ni el mes llest ni el mes ruc pero si era el mes tossut. Si em pegaven ho prenia com a preu per preguntar... Fins que un dia les preguntes me les feia en silenci i buscava en el mon les respostes... buscava en el mon!... Vaig obtindre tantes respostes com persones preguntades . La vida no em semblava un lloc precios. I vaig tindre una infància privilegiada. Mai em va faltar menjar Ni amor ni lo necesari.  Pero aquell nen no va sentir-ho...

Ets com la roca. Ferm en allò que creus. Segur i tendre alhora. Parles més amb els fets que amb les paraules, però sents amb una força que pocs imaginen. Cuïdes molt aquells que estimes. Pilar i fortalesa. Ets tu, germà. Ens ho diem poques vegades, però ho sabem. Estimes sense fer soroll. Sense drama. La privacitat és el teu món. Custodies la intimitat amb zel, perquè obrir-te massa et va passar factura. Et poden colpejar, però no enderrocar. Ets massa observador. Massa intel·ligent. Massa pragmàtic per deixar que les emocions governin el teu camí. No. Tu ets qui porta el timó. Quan jo no creia en l'amor, creia en tu. Com l'estel del nord. T'he admirat sempre i encara t'admiro. Som diferents, i al mateix temps ens assemblem. Tots dos veiem el conjunt. Tu des de la pràctica. Jo des de la profunditat. No sempre parlem. I m'agradaria fer-ho més. Però sovint callo, pensant que potser et molestaria. I és que et respecto massa. Més que a gairebé ningú. Tu mai ...

Abans que pronunciés la paraula, tu ja l'havies sentida. Abans que naixés en mi la ràbia, tu ja coneixies d'on venia. Com tu, no n'he tingut cap altre amic igual. Ens coneixíem com espais infinits. Les nostres ànimes parlaven, els nostres cervells es miraven, i junts érem un equip. No em manques, perquè estàs en mi. Com es pot enyorar allò que sempre torna? Vam recórrer junts un llarg camí, ple d'emocions diverses, de rialles, de silencis, de lluites i de retrobaments. Perquè, què és la vida sinó un mirall i moltes cares? I entre totes elles, amic meu, sempre hi haurà la teva. 💫💫💫

 Cuando la muerte llama a tu puerta, pregúntale qué quiere. Es esa amiga inesperada que no pregunta si está invitada. Entra. Si te pide que vayas con ella, pregúntale si puede ser en un sueño. Despierto ves el contraste entre respirar y dejar de hacerlo. Pero sé amable. Dile: "Espera." Y escucha lo que viene a decirte. No toda muerte es un final, como muchos creen. Creo que es volver al origen. A ese lugar luminoso donde todos somos uno

Callad. No emitáis sonido alguno, campanas. Dejad que el silencio se vista de tristeza. No quiero oír más que mis recuerdos, atarlos y evitar que salgan a la luz. Romped todas las puertas. Derribad las paredes. Gritadle a la luna que la noche negra se quede con sus estrellas. No hay nada que ver. Nada. Solo este silencio. Este maldito silencio que me habla sin palabras. Y en el alma, mi corazón, solo, sin latidos. Muerto. ¿Quién quiere ser sueño en un mundo dormido? Absurdo. Solo los muertos.

Avui plou fort. Mentre miro una pel·lícula, et penso. Intento imaginar com deuries ser ara, com si cada llampec obrís per un instant una finestra en aquest cel fosc i humit, i em deixés veure el teu somriure entre els records. Hi ha nits en què la llum no desapareix. Només s’amaga darrere dels núvols. I hi ha persones que tampoc marxen del tot. Només canvien de lloc. Com es parla amb un record? Amb vida. Amb imaginació. Amb silencis plens d’experiència compartida. Ara mateix parlo amb tu. Puc sentir-te. Puc riure mentre em fots aquella bronca sana que tant bé em feia. La que em sacsejava quan em quedava encallat. La que em consolava. La que m’acompanyava. La que em recordava, amb dues paraules i un somriure murri, que encara tenia molt camí per recórrer. Amb el temps he après a incorporar-te. A fer que el millor de tu tingui casa dins meu. A ser, quan cal, més amable. I també més ferm. A dir les coses pel seu nom. A estimar sense perdre’m. A posar límits sense ...

Por los oscuros laberintos de mi mente, tras un camino no siempre esperanzador, encontré la luz que marca mis pasos; pasos que durante años creí perdidos entre las ruinas de mí mismo. La luz no habló, no hizo promesas ni exigió sacrificios; simplemente estaba allí, esperando a que dejara de correr. Correr de mis miedos, de mis errores, de las voces que confundían culpa con verdad; verdad que no gritaba, sino que susurraba en el centro exacto del silencio: «Nunca estuviste solo». Solo entonces comprendí que los laberintos no habían sido construidos para perderme, sino para obligarme a buscar. Buscar hasta desgastar el orgullo, buscar hasta caer, buscar hasta quedarme sin máscaras; máscaras que fueron cayendo una a una como hojas secas al final del otoño, hasta que frente a mí no quedó un héroe, ni un perdedor, ni un pecador: sólo un hombre. Un hombre cansado, herido, terco y, pese a todo, todavía capaz de amar. Amar fue la puerta; puerta que no conducía hacia fuera, sino hac...

On ets?... Et busco . Com es la mort? Un dormir per sempre O un despertar en un altra dimensió?. Em sento confós.  Sento que hi ets Pero no t'escolto  Mes que amb vídeos,  on junts recorriem les muntanyes veïnes.  No sento pas que hagis mort I aquest silenci... Ja no tinc en qui parlar I que m'entengui. Ara tinc a Déu,  el meu Déu.  Aquell que no te sistema ni dogma ni doctrina. Sino la font inestinguible d'amor.  Respon ni que sigui en somnis  Voldria dir te tantes coses. Pero se que ja té l'has he dites totes. Ara el temps m'ha fet fort ja no tinc por a viure ni m'amago  Sento una llibertat i sabiduria que em té tranquil mes viu que mai. Et trobo a faltar  Encara que sigui un missatge. Ara no escrius WhatsApp que pugui llegir Ara escrius silencis que em parlen en records que puc rememora.  Pensava que ens faríem vells junts... Qui em queda? Si. Tinc molta gent que em te estima Pero no em coneixen tan be com tu ni enten...

Quan viviu alimentant la foscor com si fos pa de cada dia, després no us estranyi caminar sols amb la mirada cansada i l’ànima fent olor de fum antic. Hi ha persones que entren en un lloc i sense dir gairebé res el món descansa una mica. I n’hi ha d’altres que obren la boca i sembla que rebenti una claveguera emocional. Critiquen. Roseguen. Escampen enveja com qui llença cendra al vent. Parlen dels altres perquè no suporten quedar-se sols amb el soroll que tenen dins. I el més trist és que molts es pensen que això és viure. No. Això no és viure. Això és podrir-se lentament mentre es culpa el món de la pròpia pudor. Passeu tant temps buscant defectes que les virtuts us passen pel costat com ocells travessant el cel i ni tan sols aixequeu el cap. Perquè per veure la llum primer s’ha de deixar d’estimar tant la foscor. Però clar... mirar-se honestament fa por. És més fàcil assenyalar. Més fàcil convertir-se en víctima. Més fàcil fabricar culpables que despullar-se da...