Entradas

QUAN LA MORT VA SOMRIURE: EL TREMENDO DESCANSA.

-
Imagen
Silenci... Tranquil·litat, pau i alegria. On tot eren riures, hi ha crescut un rosal de roses taronges. El Tremendo descansa. No crideu ni us espanteu. No ho voldria pas. Ell, més aviat, ens mouria a recordar-lo amb alegria. Mireu... Veieu aquell estel i els colors taronges del cel? És ell, fent-nos una broma. Ara no té anys, ni li passa el temps. No té gana ni té set. No li cal res. És energia que ha tornat a l’origen d’on neix tota persona. Escolteu... Tanqueu els ulls. Respireu curt i profund. Agafeu aire, i deixeu que en sortir s’endugui tota pena, tot record amarg. Penseu en ell. I sentiu com us crida amb una imatge. Cadascú tindrà la seva. I tots notareu una calma estranya i bona, com una mà invisible posada a l’espatlla. Perquè no és el mateix marxar amb la por d’aquells que s’aferren a la vida, que arribar-hi dret, mirant-la als ulls. Ell tenia una cita amb ella. Ja duia la seva camisa taronja i s’havia perfumat. Duia el cor com qui porta un ram de flors, i aquella ...
Publicar un comentario
Leer más

QUAN VINGUI EL MOMENT.

-
Imagen
Quan vingui el moment, què vindrà... Seré el que el moment em demani. Si vull plorar, ploraré. Si vull cridar, m’hi deixaré la veu. Si em ve silenci, seré silenci. Ai vida, que n’ets de senzilla i complicada. A cops ets tota carícia, i a voltes, onades enormes colpejant la platja. Qui soc? em pregunto ara. Per què no em reconec? No em sento. Crec que soc una pantalla apagada, i la pel·lícula que mirava continua a les ombres, sense imatges. No és una mort natural. És la resposta continuada a massa cops i bastonades. Ho he vist. Per això no és llàstima el que sento. No. Sento orgull, perquè t’he vist lluitar sense forces, pels teus drets. Molts ho deixen morir en paraules. Tu ho has viscut i ho has vençut a força de no rendir-te. Si em pregunten què sento, no sabria explicar-me. Sento la fi del dolor d’un amic que ja no podia amb la seva ànima. I també pensaments foscos sobre qui el va dur a aquesta mort anunciada. No es pot parlar de culpables ni víctimes. Això em diu el cap...
2 comentarios
Leer más

L'ADÉU.

-
Imagen
Que li dius algú amb qui has compartit una vida i decideix morir. Perquè viure se li fa insuportable.  T'acompanyo.  Estic amb tu. Ho entenc. L'amor,  el de debò,  només busca una cosa. La felicitat del que estima. El meu amic Pere va morir vivint per defensar el que creia era just. Pero un sap que la justícia es una meuca malauradament.  Qui paga guanya  Qui fa mes soroll es escoltat Pero qui ve amb veritats Sembla l'imbecil de l'historia.  Raó... qui la té realment. Som imperfectes tots Ningú es salva . Ningú es Sant ni dimoni. Tinc una espina clavada al cor.  I al mateix temps un rosal que em perfuma l'ànima.  Tinc tantes històries,  tants moments viscuts. Que el que em queda per viure no s'ho acaba. No tinc por. Ni un dolor que no es quedi marcat  Dons lo que more es físic I el que tinc viurà amb mi eternament. Jo crec que mai marxen I conec l'amic que tantes coses em viscut. Si algú em ve amb hòsties se perfectament...
1 comentario
Leer más

POEMA A FIORELLA.

-
Te mirabas al espejo y en el te veias de pequeña.  Esa niña con trenzas y ojos grandes  Que al hablar lo preguntaba todo. Te quedaste enamorada de un recuerdo Y escribías todas las tardes En tu libreta de colores palabras que te lo mantuvieron siempre vivo. Creciste muy pronto Y aún siendo joven Te molesta que por tu edad te juzguen. Tu espíritu rebelde quisiera decirles No todo son los años. En la musica encontraste vida Fragmentos de una historia no escrita de un recuerdo innombrable.  Y aún así...  Cada día le dedicas un instante. Porque algo en ti no quiere que muera.
Publicar un comentario
Leer más

LAS RAMAS DEL ÁRBOL.

-
Imagen
Nunca supe que es ser niño pues me robaron a golpes esa experiencia. Tuve que luchar toda la vida por mi y por quien no podia defenderse. Algunas veces gane pero de todas termine molido a palos. Cuando la conocí a ella Mi corazon endurecido por la ignorància  No entendia los latidos de mi corazon al verla Solo había paz donde siempre eran gritos, desprecio y peleas. Supe por ella que era el amor Ese gran misterio que no conocía  del que fui apartado en una infancia torcida. Me case con ella y aunque luche ya no estaba solo La tenia a mi lado Mi gran amiga Mi amor  Mi tesoro mas preciado La que me enseño a querer y a ser amado. Tuvimos dos niñas  Una era fuerza y voz La otra dulzura y consuelo Y de ellas me llegaron Como cuando llegan las flores despues de un blanco invierno, Cuatro princesas Y hoy con 67 años miro atrás y observo: Tal vez tuve una infancia de mierda Con ogros y mostruos y miedo   Pero tuve mujeres que me amaron y son ellas Mi mu...
Publicar un comentario
Leer más

Caminaba.

-
Caminaba.... Y tras ella llegaba la brisa y el silencio Pues la mirabas... Y deseabas que se parara el tiempo. Te sentias pequeño  Y esos ojos negros.. Se metian dentro.. muy dentro .
Publicar un comentario
Leer más

SEMPRE HI SON. SIEMPRE ESTAN

-
Imagen
Què passa realment quan un cos mor? Resta la seva energia. La seva essència impregna els voltants, com un perfum amable que no s’esvaeix amb el temps. El cos és un vestit: envellix, es gasta, i un dia es deixa anar. Però allò que l’habitava no desapareix. L’ànima és energia, i l’energia no mor: es transforma, es barreja amb tot el que existeix. No els veurem amb els ulls, aquells que ja són essència. Però els sentirem amb una força que no parla, sinó que recorda. No amb paraules que ressonen, sinó amb moments que ens acompanyen. Per això, no estiguem tristos. Els qui han marxat respiren amb nosaltres. Han tornat a l’origen: a aquest espai infinit on la vida neix, on som part del tot i no marxem mai. Ens podeu escoltar. Ens podeu sentir. Podeu riure o plorar amb nosaltres. Només cal silenci. I respiració. Tancar els ulls. Recordar una imatge, un instant. I allà ens trobarem: en aquell espai on la ment i l’ànima es toquen, on els records viuen —no dins la memòria— sinó eterna...
Publicar un comentario
Leer más