L'ADÉU.
Que li dius algú amb qui has compartit una vida i decideix morir. Perquè viure se li fa insuportable. T'acompanyo. Estic amb tu. Ho entenc. L'amor, el de debò, només busca una cosa. La felicitat del que estima. El meu amic Pere va morir vivint per defensar el que creia era just. Pero un sap que la justícia es una meuca malauradament. Qui paga guanya Qui fa mes soroll es escoltat Pero qui ve amb veritats Sembla l'imbecil de l'historia. Raó... qui la té realment. Som imperfectes tots Ningú es salva . Ningú es Sant ni dimoni. Tinc una espina clavada al cor. I al mateix temps un rosal que em perfuma l'ànima. Tinc tantes històries, tants moments viscuts. Que el que em queda per viure no s'ho acaba. No tinc por. Ni un dolor que no es quedi marcat Dons lo que more es físic I el que tinc viurà amb mi eternament. Jo crec que mai marxen I conec l'amic que tantes coses em viscut. Si algú em ve amb hòsties se perfectament...