GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

ALLÒ QUE NO ENS DIEM Ja éreu amics abans de ser parella, ja compartíeu somnis i anhels. Ja us coneixíeu abans de conèixer-vos, com dos destins que, sense saber-ho, caminaven cap a una mateixa trobada. El meu germà és sensible, encara que no sempre ho mostri. Ha rebut cops molt durs, i hi ha hagut silencis que només tu has sabut escoltar. Has estat pilar i fortalesa, refugi dels seus sentiments més amagats. Tu vas haver de créixer molt de pressa, i tot allò que tens, t'ho has guanyat. Ets forta, valenta, digna i llesta. I, per damunt de tot, ets l'ànima bessona del meu germà. Jo he crescut amb ell com a bandera. Com a país. Com a part de la meva identitat. El recordo en els moments difícils, allí, al meu costat, quan potser no sabia què dir, però sabia quedar-se. Potser no parla tant com jo, però les seves accions diuen més que moltes paraules. Perquè, què són les paraules, sinó vent davant dels fets? M'estima. I sé que, de vegades, li he estat una càrrega. Però mai no m...

Eres como la brisa que refresca en verano y como el sol que calienta en invierno. Tus ojos reflejan el azul de un día despejado por el viento de mistral, y tienen la dulzura de la mirada de un niño. Tu alma transmite juventud y aventura, como si buscase la luna siendo tú todas sus estrellas. Tu sonrisa le da color a la más gris de las mañanas, despertando en uno ganas de cuidarte. No sé tu nombre, pues entre bromas te llamo Elsa Pataki. Y tú me das una chispa de tu alegría, que agradezco como agradecen las flores el agua, desplegando en los campos todos sus colores. Colores que dan vida, no la quitan.

Et vaig veure néixer. I avui t’he vist casat. I em complau veure qui tens al teu costat. La vida no és complicada. Encara que vinguin tempestes, el sol sortirà. L’amor és una força que mai no canvia: t’aixeca quan estàs cansat. Ni les llàgrimes més amargues poden prendre el frescor de sentir-se estimat. Avui has escollit amb qui vols envellir, amb qui compartir una vida. Moments. Instants que esdevindran experiències. Records. Una història que només serà vostra. I una vida al costat de l’Andrea farà de cada dia un avui que continuarà. Te vi nacer. Y hoy te he visto casado. Y me complace ver a quién tienes a tu lado. La vida no es complicada. Aunque lleguen tempestades, el sol volverá a salir. El amor es una fuerza que nunca cambia: te levanta cuando estás cansado. Ni las lágrimas más amargas pueden arrebatar la frescura de sentirse amado. Hoy has elegido con quién quieres envejecer, con quién compartir una vida. Momentos. Instantes que se convertirán en experiencias. Recuerdos. Una his...

En la quietud de la noche, envuelto en silencio, pienso más claro. Cuando me enfrento a la impotencia y me veo bloqueado, busco la luz. Soy consciente de que no será fácil. Sé que deberé enfrentarme a mis demonios. Pero voy a atravesar este infierno como pueda. El dinero esclaviza y libera. Te da alas. Te tira a tierra. Te condiciona. Te maneja. Te pone una soga al cuello cuando tienes deudas y, al mismo tiempo, te alimenta. Todo tiene un precio. Así es. Yo no inventé las reglas. No nací para vivir enjaulado. Soy un alma libre, viviendo en un mundo que nunca pedí. Como un pájaro que quiere abrir sus alas y descubre que se las han cortado. Y cuando me siento saturado, cuando el miedo estrecha las rejas, golpeo mis alas contra ellas, pensando que aún las tengo. Y me debato entre seguir luchando o abandonar para siempre la misma guerra. Pues qué me ofrece la vida sino miseria y a la vez una gran belleza que me impulsa a seguir volando aunque sin ellas.

Com en sabeu, d'embolicar la troca... Tots vosaltres que parleu de Déu amb la panxa plena, que agafeu la Bíblia —la vostra, interpretada a conveniència— i la convertiu en arma per ferir. Com en sabeu, de sembrar por, d'alimentar mentides i d'amagar-vos sota dogmes i doctrines, construint un Déu fet a la vostra mida: petit, venjatiu, domèstic. Llegiu sense voler entendre, amb més prejudicis que amor, amb més por que misericòrdia. I crideu el seu nom amb les mans alçades al cel, o agenollats amb el cap ajupit, mentre feu més petit aquell que teniu al costat. I jo us pregunto: A qui busqueu realment? A Déu... o a la imatge que us heu construït d'Ell? Convertiu cada paraula en una certesa, cada interpretació en una frontera, cada dubte en una amenaça. I torneu a fer el mateix: convertiu Déu en un jutge cruel, en un vigilant de consciències, en algú que castiga qui no pensa, no estima o no viu com vosaltres heu decidit. Fins i tot heu...

Pu-pum Una llàgrima queia, resseguint les corbes simètriques del teu rostre, entre el fum i la boira... Que n’eren, de boniques, les teves formes. La teva veu, sensual... preciosa. Els teus ulls, grans i negres. Els teus llavis, fets per ser besats. Com em costava acomiadar-me. Deixar-te anar. I encara ara, dècades més tard, el meu cor et crida amb batecs constants: pu-pum... pu-pum... pu-pum... Sons d’un instant, d’un record, d’un amor que se’m va quedar encallat en algun lloc del cor i que els anys, per més que hagin passat, mai no han pogut arrossegar mar endins. Més enllà de la memòria d’aquells moments que em van fer sentir tan viu, avui puc dir-me: Ho vas provar. Amb por. Vulnerable. Amb el risc de perdre’t. Però també amb la certesa que, per més mal que puguin fer, hi ha instants que es tornen eterns.

Soy amado como solo el amor más puro ama. Sin condiciones. Puedo oír la voz del pasado llamar a mi puerta, dando golpes. Y oigo esas voces, partes de quien fui, intentando imponerse. Y, a la vez, siento una calma en medio de esa furia que me llama a serenarme. No soy perfecto. No soy mejor que nadie, ni más inteligente, ni mejor dotado. Solo sigo esa parte que, en medio de tormentas y huracanes, observa. Y comprende. Soy honesto conmigo mismo y con mi prójimo. Me miro en el espejo del instante y aprendo a detectar mis emociones. Me voy entendiendo. Y no tengo miedo de observarme. No lucho contra quien soy. Y, en mis imperfecciones y aciertos, soy cada vez más quien observa y aprende.