domingo, 22 de octubre de 2023

EL LLIBRE I EL NEN.

Sóc paraules i expressions,
Visc dintre teu.
Puc portar te a llocs on mai has estat.
Pots ser un pirata o viatgar a la lluna.
Viure aventures cada cop que m'ulleges. 
Et puc ensenyar coses que no saps
Fer-te més savi i aprendre moltes coses noves.
Contra més vens a mi
Mes experiència aconsegueixes.
Jo no em canso mai
I sóc molt feliç quan vens a veure'm

sábado, 21 de octubre de 2023

EL MAL VA MATAR AL MEU AMIC.

Ell està mort.
Respira, camina, veu i escolta.
Però l'han matat.
S'ha apoderat d'ell la desídia.
Es esclau dels seus pensaments
I està lligant amb cadenes 
Que l'impedeixen moure's amb llibertat.
La seva ment s'ha aturat.
Esclafada incapaç de veure
Torturat de diverses maneres.
Enterrat perquè li manca vida.
Camina com un mort vivent
L'ànima és dissol en pensaments tòxics formant bucles.
D'ell no queda ni el record
Perquè ha deixat de tindre fe amb la seva salvació.
Jo me'l miro. I pateixo.
Sóc cristià tinc les eines.
Se les vull deixar 
Però les rebutja.
I penso en com era i en com està.
Ell voldria morir-se, desaparèixer.
Desvaría i culpa tothom 
La seva vida són ombres
Que es passejant apartant d'ell la llum del sol.
Les tenebres cobreixen el seu cor 
Impedeixen que sigui lliure
I cada cop ho veu tot més fosc. 
Fins que ell mateix s'ha fet foscor.
Jo li parlo de Déu.
De com m'ajuda, m'allibera del esclavatge.
De com sento llum al meu cor i que bonic són les seves gestes.
A mi m'ha canviat del tot
I continua canviant me
Ha convertit amb llum la meva foscor
I cada dia per mi és festa.
M'ha tornat la vida i les ganes de fer.
Ja no tinc por i ell em moldetja.
Voldria fer s'ho entendre
Però ell veu religió
Mentre jo només visc amb la certesa de la meva fe.
El meu amic cada cop s'allunya més de tots.
Com un vaixell a la deriva sota el pes de les més cruentes tempestes 
Ell és mort
I jo sóc viu.
Més sento molt veure'l com el mal del món se'l endú i jo no puc evitar ho.
Més tinc un Déu que em fa de pare
I amb ell li demano ajuda
I tinc la certesa
Que un bon dia el meu amic
Tornarà a la vida i el veure somriure.

AUTÈNTICA.

Entre como lo hace la brisa
Silenciosamente
De forma educada
Y hallé en tu rostro
Mil maneras distintas de expresar tu belleza.
Me encuentro desnudo en tu presencia,
Sorprendido y admirado
Soñando despierto
Sintiendo que te tengo cerca.
Me pierdo en tu mirada
Y descanso en la perfección de tus labios.
Como un niño que por primera vez
Siente mariposas en su estómago.
Invadido por palabras que intentan describir emociones y profundizando
Más allá de lo que alcanzó a ver en tí.
Lo habrás oído tantas veces
Y todas ciertas
Eres bella.
Atractiva y cautivadora 
Aunque siento como me hablas sin decirme nada
Y me preguntás
¿Que ves más allá de mi belleza?
Veo a una joven decidida 
Fuerte y a la vez tierna
Que se afirma consciente de sí misma 
Que duda y llora
Que ama y busca
Y a veces se sienta en un parque
Bajo la sombra de los árboles....y sueña.

GUERRA

Quan l'orgull s'imposa a la raó. 
On la religió és un impediment per entendre'ns
Quan impera la ira i l'enuig es manifesta més enllà de la reserca dels drets humans
Es temps de GUERRA.
Qui va inventar les fronteres?
Qui ens posa en mans de deseprensius que rebutgen la comunió entre persones
Més enllà del seu color de les seves creences i de la seva falta de lletres?
Quan un innocent more sempre hi haurà qui el vengi.
I la roda no farà més que engrandir-se.
En mans de qui em deixa't les nostres vides?
Amb la dels homes les hem deixades.
L'home és l'únic animal capaç de autodestruir-se per cobdícia de més terres 
Com els gossos que porten un xip per si es perden.
Van pel món fent enemics en ves de arribar a compendres. 
I culpem a Déu
Culpem a Déu per les nostres decisions.
O encara pitjor el posem com a escusa per iniciar guerres. 
Quan ell busca la germanor entre tots els habitants de la terra.
No estem destinitats ni creats per odiarnos.
Estem creats per estimar-nos .
I què fem?
Agafar cualsevol motiu per matar-nos entre nosaltres 
Meditem.
Qui és el veritable culpable?
Déu que en va crear per amor
O la tossuderia del home per agafar lo que no és seu?
La guerra no busca del amor
Busca matar, destruir, assolar.
Mentre siguem guiats per les emocions i la niciesa 
I no busquem l'enteniment
Cedint per un bé comú.
Sempre s'ha alçaran la fúria i la guerra.
Hi els inocents seguiran clamant justícia
I sempre hi hauran matances.
Tot per ignorancia i impulsivitat.
Cuando el orgullo se impone a la razón. 

Donde la religión es un impedimento para entendernos

Cuando impera la ira y el enfado se manifiesta más allá de la búsqueda de los derechos humanos,

Es tiempo de GUERRA.

¿Quién inventó las fronteras?

Quien nos pone en manos de deseprensivos que rechazan la comunión entre personas.

¿Más allá de su color de sus creencias y de su falta de letras?

Cuando un inocente muere siempre habrá quien lo vengue.

Y la rueda no hará más que agrandarse.

¿En manos de quién dejasteis nuestras vidas?

En la de los hombres las hemos dejado.

El hombre es el único animal capaz de autodestruirse por codicia de más tierras.

Cómo los perros que llevan un chip por si se pierden;

Van por el mundo haciendo enemigos, en vez, de llegar a comprenderse.

Y culpamos a Dios;

Culpamos a Dios por nuestras decisiones.

O aún peor lo ponemos como escusa para iniciar guerras. 

Cuando él busca la hermandad entre todos los habitantes de la tierra.

No estamos destinados ni creados para odiarnos.

Estamos creados para estimarnos.
Y qué hacemos?

Coger cualquiera motivo para matarnos entre nosotros .

Meditemos.

¿Quién es el verdadero culpable?

¿Dios que creó por amor?

¿O la tozudez del hombre para coger lo que no es suyo?

La guerra no busca del amor

Busca matar, destruir, asolar.

Mientras seamos guiados por las emociones y la necedad,

Y no buscamos el entendimiento,

Cediendo por un bien común.

Siempre se ha alzado la furia y la guerra.

Los inocentes seguirán clamando justicia

Y siempre habrán matanzas.

Todo por ignorancia e impulsividad.

viernes, 20 de octubre de 2023

LA MEVA GERMANA GRAN.

Jo tenia una germana que em portava de passeig
Que era preciosa i tenia els ulls verds.
Jo tenia una germana que molt jove ens va deixar,
Tenia dues criatures i un marit molt trempat.
Jo tenia una germana que els tenia a tots enamorats.
Sempre reia però a voltes
També es sabia emprenyar .
Jo tenia una germana que em sabia escoltar
Amb ella em mirava películas i parlava dels meus mal de caps.
Jo tenia una germana la més gran dels meus germans.
Es deia Cristina i la vida ens la va robar.
Era rosa i enèrgica
Polida a matar
No parava quieta sempre tenia quelcom que fer 
Era un no parar .
Tenia moltes amigues
Però un gran amic que era el nostre cosí Joan.
Semblaven inseparables.
Fins el dia com avui que se'n va anar .
Vull imaginar-me que sempre serà jove
Pensar que mentre visqui ella existirà
I no hagut ni un sol dia 
En que amb ella no hagi pensat.

martes, 17 de octubre de 2023

A MA MARE.

Tu em vas fer sentir estimat em vas ensenyar que és l'amor autèntic.
Vas ser la meva millor amiga , l'única em qui podia expresarme lliurament, 
com la meva poesía, en tu evocava tots els meus sentiments.
Mama potser no t'ho vaig dir prou vegades.
Però t'estimaba. 
Eres la força que m'unia a la vida. La veu afable.
Qui em reconfortava.
Sempre has estat la primera
La mestressa del meu cor 
I em pregunto recordant si t'ho vaig dir prou vegades.
Recordo un adolescent Rebel, tossut, impulsiu però noble. Sincer. Molt perdut .
Avui és vingut a mi mamá. Com el despertar del sol que ens escalfa i ilumina.
I volia honrarte.
Volia expressar un cop més
La gran dona què va ser la meva mare 
I cridar ho ben fort als cuatre vents .
Estic viu escrivint aquesta prosa en nom teu estimada Rosa perquè el teu amor em va sostindre.
Jo volia morir i no m'estimava ni a mi, ni molt menys la vida .
Em sentia desorientat. Incomprès, com tots els joves que han existit i existirant. Perquè així és la vida.
Tu vas ser mare però molt més amiga sempre vas estar. 
Inclòs quan t'ha anaves apagant fruit de la teva malaltia els teus ulls quan em trobaven,parlaven del que senties.
Perdonam els meus arrebats
El meu egocentrisme
Perdonam el haver callat
Quan buscaves una mà amiga.
Però puc afirmar que sinet vaig fer plorar moltes vegades més et vaig fer riure. 
Recordo aquell dia que et vaig portar a dinar i després a donar un passeig amb cotxe 
Aquest record i la teva alegria.
Ho dure amb satisfacció.
Serà senyal que indiqui
Que vaig tindre la millor mare del món.
La inspiració de la meva poesia 

sábado, 14 de octubre de 2023

EN MEMORIA DE LOS CAIDOS EN CAMPOCLARO.

¡Llora mi alma y grita mi corazón indignado!
Clamando justícia.

¡No te me mueras ... No te me vayas alma mía !
Se detuvo el tiempo
¡Romped todos los relojes!
Que no canten los pájaros
Y se haga el silencio 
Porque mi alma duele
Porque me lo han matado 
Porque... ¡ me lo han quitado!
Grita de rabia hierve la sangre
Esparciada en Campoclaro
Sonaban los disparos y la sangre de las navajas heria la tierra.
Hasta al mismo Dios le llegaron los llantos de las familias que perdieron a sus seres amados.
Dientes apretados miradas inyectadas en sangre
Corazones nobles dieron su vida por un amor truncado.
Hombres sin honor tienen el alma envenenada y oscuro su corazón.
Porque asesinaron sin sentido
Al hombre digno 
Al Chanché Antonio.
Gritan las mujeres y lloran los hijos
La família està de luto
Però unida como un solo cuerpo
Unida por amor y puro sentimiento .
Las guitarras que sonaban alegres tienen rotas sus cuerdas.
Las voces callaron
Las palmas fueron silenciadas 
¡¡Ruge de rabia mi alma
Ruge más fuerte que el viento en la tormenta
Más duro que el rayo!!
Ay ¡¿qué tengo clavado en el pecho?!
¿Porque se estremece mi cuerpo?
¡¿Acaso quedarán sin castigo los cobardes que sin honor a los justos y honorables mataron?!
Arde mi espíritu
Muere mi boca
Las palabras que oigo
Me están matando.
Más una voz del cielo estrellado viene y me susurra.. estate tranquilo yo estoy con mi Dios y desde aquí te sonrió. 
Y levanto mis ojos encontrándome con la luna
Y con lagrimas en los ojos
Le mando un beso al infinito
Y del más allá me devuelven con caricias.
Todos los momentos todos los recuerdos.... Y con un abrazo. Antonio y Cristóbal me saludan.
Yo les devuelvo el abrazo 
ESTE POEMA ES EN MEMORIA DEL TIO DE MI AMIGO CHELE Y EN MEMORIA DE LOS QUE CAYERON. CON TODO MI AMOR,RESPETO Y PROFUNDO CARIÑO.
Gerard Foz Bosch. Autor ©️.

DOS GENERACIONS

Eternament inmortalitzats amb aquesta fotografia:
Un avi i la seva néta.
La filla del meu germà i la meva germana política.
La meva neboda i la portadora del nostre cognom. Foz.
Mireu la complicitat implícita.
Com s'estimen i com s'entenen.
Em pregunto recordant
¿Que es dirien?
A cops un esguard parla per si mateix i ens explica tota una vida .
No era perfecte, era humà i era noble.
Era estimat i a cops un volia engegal a fer punyetes.
Era savi. 
Coneixia molt bé el mon
I els seus consells eren bons
Encara que no sempre els seguían.
Aragonés de neixement, ciutadà del món de tota la vida.
Ens inculcar valors, bondad i noblesa.
També hi havia cops que amb un l'encenia. 
Quan era petit em semblava un gegant. 
Amb el temps i més ara 
Sí, era un gegant:
Amb les seves imperfeccions, amb la seva tossuderia 
era l home més noble de cor que hagi vist en tota la meva vida.
Junt amb una dona admirable i tendra
Preciosa i la que ens va ensenyar ha estimar
Ens van educar i formar.
La meva germana Cristina...
El meu germà protector i d'humor únic...indescriptible.
La més propera en edat la Gemma. Forta i pragmàtica. Sensible i valenta.
Dels meus germans només tinc paraules amoroses.
M'han estimat inclòs quan he errat de mil maneres.
La família creix . La família persevera. 
La família es un sol cos que aguanta qualsevol tempesta.
Però només una te l'honor
De ser de tots nosaltres
L'última amb el cognom Foz 
La meva estimada neboda DÈLIA.

viernes, 13 de octubre de 2023

Beneït sigui el teu nom (oració de lloança)

El primer que faig quan m'aixeco, 
es pensar amb la teva grandesa. 
Beneït sigui el teu nom.
Quan surto al balcó i aixeco la mirada al cel que tu has creat, 
em dic ¡Quanta riquesa observen els meus ulls!.
Beneït sigui el teu nom.
Quan reflexiono es amb l'esguard de la teva mirada
Miro com era i em veig com sóc ara:
Sento una tranquilitat, que no sentía.
Sento una protecció,que m'era desconeguda
I una certesa absoluta feta de confiança i seguretat m'envolta.
I allí estàs tu.
Com una llum molt blanca
Com els somriures de la mainada.
Beneït sigui el teu nom.
Beneït siguin les teves obres
La mà que ens guia
El guerrer que ens defensa
De tot el mal que ens envolta .
Beneït siguin els teus projectes
Per un món que s'ha esmicola.
On les ombres volen apagar-te, però no poden 
Tinc amb tu l'amor autèntic.
La força que m'envalentona
La guia del camí dreuter
La seguretat de tindret.
Also la meva veu i crido amb força
Beneït sigui el teu nom
Beneït sigui la teva paraula
Beneïts els teus consells
Beneïdes les persones que tu em dones.
Perquè tant si el camí és recte o es torca, se que tu ets amb mi i que el teu alè diví em retorna les forces.

lunes, 9 de octubre de 2023

SIN TI NO SOY NADA.

Perdóname ,porque soy humano.
Perdóname, porque ni siquiera soy digno de tu gracia.
Perdóname, porque no cumplo con tus preceptos, ni con tus leyes, 
y no sigo siempre el camino santo.
Soy débil y no puedo con mis propias fuerzas sostener el peso de todas mis cargas.
No soy constante y me equivoco, a veces, sabiéndolo, lo que lo hace imperdonable.
Me siento avergonzado:
Porque por mucho que lo intento;caigo.
Y me cuesta levantarme,
Y me quedo callado,
Y tengo miedo a perderte
A ser tebio, 
a que me aborrezcas 
A que no me quieras
Y te lleves contigo tu espíritu dejándome desamparado.
Sin ti no soy nada
Sin ti nada tengo
Sin ti no puedo imaginarme
Porque se que aún imperfecto me sigues amando.
Porque tu amor es para siempre y sigues conmigo moldeandome.
Mi tristeza no es amarga,pues me educa.
Me enseña tu magnificencia
Me muestra una nueva enseñanza.
Y se que mi miedo es infundado. Porque tú me quieres con todos mis defectos.
Y yo te alabo
Te temo con respeto
Me duele hacerte daño y solo soy algo cuando contigo ando.

jueves, 5 de octubre de 2023

EL CANCER DE LA ENVIDIA

Corrosiva y letal;
Tanto para el que la siente,
Como para el que la recibe.

Ata al que la envía a su prójimo
Bajo un peso mortal y asesino.

Te despoja del agradecimiento,
Volviéndote tóxico e insatisfecho.

Te llena de mentiras
Todo pensamiento,
La acompaña la ira y los celos.

Ve enemigos por todas partes y la soberbia te engaña
Pues te crees superior a todos cuanto te rodean.

Siendo un miserable y obviando la realidad.

Mata toda pureza
Todo cariño.

Te esclaviza y te doblega
Convirtiéndote en un monstruo.

martes, 3 de octubre de 2023

MILO, EL MEJOR AMIGO DE JOY Y DARREN.


Te fuistes, 
más tu recuerdo permanecerá vivo 
mientras tengamos memoria
Y podamos recordarte .
Tu alegria llenó nuestras vidas.
Eras y serás siempre parte de nuestra familia.
Los hombres no son capaces de mostrar un amor tan grande y desinteresado.
Ese vínculo entre animal y humano
Trasciende lo entendible.
Quien tuvo lo entenderá
Y sabrá de lo que hablo.
Mi querido Milo te conocí este verano
Venías de la tierra de Shakespeare;
Él escribía versos inmortales,
Tu los escribiste en nuestras almas.
Con una mirada
Un gesto 
Una simple anècdota.
Vino tu hora, sorprendiéndonos.
Muy pronto fue tu partida
A ese cielo azul donde siempre serás joven
Donde correrás libre eternamente.
Esperando la llegada de tus familiares, 
pacientemente
Porque en el cielo el tiempo no existe ; no hay angustia
Ni impaciència.
Cuando lejos en este mundo mortal les llegue la hora
Sabran al cerrar los ojos
Que al abrirlos volverán a verte....
Pero pasarán muchos años terrenales y aún así
Seguirás viviendo....
En sus corazones 
( TO MILO AND HIS DAD AND MUM MY DEAR FRIENDS JOY AND DARREL.)

LA BELLESA DEL AMOR.( POEMA PER LA JÚLIA I EL GERARD)

Les paraules juguen i volen Dins el meu cap, Buscant la forma d'escriure : Un poema ,per la Júlia i el Gerard. Comença en la forma com e...