EFÍMERO.

Haz hoy todo lo que tú corazón te manda

No dejes de decir te quiero

Ni de dar un abrazo

No pospongas más esa visita a tu amigo enfermo

No le grites a tu hijo porque sea descuidado. Más bien enséñale.

Porque efímero es el tiempo

Y cuando quieras darte cuenta.... 

La vida ha terminado.

UN HOME TRENCAT.

Qui pot esmicolar lo que esta esmicolat es deia.

Quan un pensament entra en bucle i no el pots parar...

N'és conscient

Sap que ha deixat de buscar

I s'està matant en vida.

Quan el veus sembla tornar

El veus somriure 

Però sap que quan arribi a casa seva

Tornaran les veus 

Tornarà a deixar-se endur per la foscor.

No el jutjo.

L'entenc.

Quan un planifica la seva vida i sorgeix un imprevist

Se'n van a Norris moltes coses.

Un de tant capficar-se acaba creientse les seves mentides 

I és trist de veure 

I quan et diu

Em vull treure la vida 

Fins i tot puc entendre'l.

On va un home com ell en aquest món de merda 

Un home tan estricte que un sol cop de vent el trenca.

El desmanega 

Ell no pertany aquest món

Es una ànima massa autèntica.

I diu veritats com a temples 

A cops són reals d'altres productes que ell treu de la seva ment inquieta 

Una víctima?...

Si en molts sentits 

Però també és el seu botxí.

El que aixeca la destral i es talla el cap 

Un home com ell no pot viure amb injustícies 

I si algo Hi ha entre la gent són aquestes mateixes 

Al noble se'l berenant

Al bó ja li paran un parany

El metòdic està condemnat a mort 

Així que quan em bé amb pensaments suïcides 

Puc entendre'l.

Qui som els que observem per jutjar l'únic que sap i sent.

A mes l'orgull i la rabia l'aconsella i sabem que en són d'inutilis les paraules quan un no escolta perquè està atrapat 

 

EDUARD I MARGARITA

Hi han amors que et deixen admirat

I aquest és l'amor que sent

Per la Margarita 

El meu cosí Eduard.

Un amor que neix d'una amistat 

I que el temps

Li dóna forma.

Un amor, no pas una norma

Que et tingui esclavitzat.

Un amor dolç,tendre i constant.

Un amor edificat a la roca.

Que per molts cops que la natura li torna 

No el pot enderrocar.

Crec amb la bellesa 

I crec també amb la certesa

De lo que em diuen els meus ulls.

I quan ho vaig amb un familiar

M'omplo de joia 

Perquè sé que ha tingut que lluitar

Contra tempestes contra incerteses 

Però ho ha superat

I el cor em diu

Això hi té molt a veure Ella 

Una dona maca

Una dona ferma

Carinyosa i dedicada

Simpàtica, educada

Que li dóna a Mon cosí germà 

Ganes de viure

Ganes de tornar-se ha enamorar .

Ell que es dolç com la mel 

Que sap escoltar

Algú amb qui puc parlar 

Ens anuncia que es casa 

I se'm omplen els ulls de llàgrimes d'alegria 

Perquè si algú vull en aquesta vida 

Es veure els que estimo prosperar.

Ser estimats 

Sentir-se lliures

I sé que ell ara pot dir

Sóc lliure

I jo sento la seva llibertat.

DENÚNCIA I FALS TESTIMONI

Voldria explicar una història.

La d'un home que sempre ha fet el bé.

Que mai li ha negat l'ajut a ningú.

Un home de paraula

Un home íntegre 

Un home fet a si mateix

Una espècie en extensió.

Aquest home te sentit del humor 

I fins fa poc tenia vida 

Més la mentida li ha pres tot

Fins hi tot viure.

Quan la injustícia guanya 

I l'inocent es veu privat de justícia 

Amb fa pensar dues coses:

La primera és que ens foten el pèl

La segona mha esborrona.

Si no puc sentir-me protegit davant la calúmnia 

Si el sistema és tan corrupte e ineficaç 

On busco com a persona veritable justícia.

Qui em torna el temps robat

Qui li dóna vida un altre cop a la meva ànima.

Sembla que l'únic camí que li han donat amb aquest home

Es no volguer viure 

Perquè es diu a si mateix 

Tinc que estar en un món podrit

On la gent mana i les persones no poden defensar-se.

Quin sistema és aquest

De feta la llei feta la trampa.

Fa vora 35 anys que conec amb aquesta persona

I no es perfecte 

També s'equivoca 

Però d'una cosa n'estic segur 

Si ell fa alguna cosa l'admet 

Ell que ha defensat a tantes persones

Ell que te uns principis que ja no es veuen

Veig com poc a Poc li treuen 

Tot allò per lo que ha lluitat

Per la mentida i la calúmnia.

Si ell diu sóc innocent 

No necessito cap més paraula

Perquè quan aquest home parla no enganya ni s'amaga 

Amb ell poc l'importa el quedar bé.

Ell és completament sincer

I no parla per parlar

Perquè és fidel a la veritat

A la seva paraula

I odia la injusticia.

Aquest home està morint

Aquest home al meu amic

L'han matat

I ningú es farà responsable del seu asessinat.

Quedarà en l'oblit 

I com ell milers de persones que són bones i la justícia del home vol fer dolents.

PENSANT AMB TU.

Eres massa fort

 perquè qualsevol cosa et prengués la vida.

Va ser una pandèmia i tenies 90 anys .

El aniversari de la meva germana política.

Avui; un 26 de Març.

A les set i algo de la matinada

Em trucava el teu fill gran

Món germà i padrí.

Em va fer prometre una cosa

I fins el dia d'avui l'he mantingut.

Son tantes les vivències

Bones dolentes inclòs algunes francament divertides.

No vam celebrar la teva mort sinó la teva vida.

Vas aconseguir moltes coses

I un nom.

Se't coneixia per la teva bondat

La teva personalitat encantadora

I perquè eres un Senyor.

Per mi món pare 

I no t'ho vaig posar fàcil.

Però tu sempre em miraves el cor.

Es noble i saps

Amb el temps m'he adonat de moltes coses. 

I de que no sóm tan diferents

Tinc coses teves com les tinc de la mare 

Gràcies. 

Per lo bó per lo dolent 

Per preocupar-te 

Se que estàs al cel junt amb tots. 

La família creix per dues bandes aquí a la terra

I allà on valtros sou.

Petons a tots vosaltres familia .

Algun dia us tornaré a veure

I farem una gran festa junts

Prepareu la taula escolliu els músics 

El show el poso jo.

EL DESPERTAR

Nueva criatura soy

Y en mis acciones no estoy solo

Una fuerza me mueve

En un camino que desconocía 

y del cual voy aprendiendo a entenderlo.

Como el niño que nace en el vientre materno

Esta nació por voluntad del

Que creo lo visible e invisible.

Alguien que es anterior y del cual todo fue creado.

Es principio y fin

No hay nadie más grande y a la vez más sencillo

Más puro y hermoso 

El agua de la cual quien la bebe

Jamás vuelve a tener sed.

Porque el es la vida.

Su nombre es Luz 

Y de su palabra 

Brotan solas verdades eternas 

El hombre es incapaz de entenderlo

Pero el así lo dejo escrito.

JUGANDO A SER DIOS.( POEMA CRÍTICO -SOCIAL)

Ahí están....

Los necios, los prepotentes.

Aquellos que el pueblo escogió.

No importa del país que sean.

Todos van jugando a ser Dios.

El pueblo deposita la fe en el hombre

Y el hombre juega con esa fe a su favor

Mientras se mueren unos de hambre

Otros con la panza llena

Se ríen y se dicen a si mismos

Mirad como caen 

Fijaos que estúpidos son

Nosotros somos Dioses

Ellos nada son.

El hombre promete y no cumple

El pueblo lo creé 

Nacen ideas cada vez más ilógicas 

Y los ignorantes alzan su voz 

Y sueltan una verborrea incoherente

Contra más mienten

Más creídos són.

Ha llegado el mundo a un absurdo tan grande

Alejándose de la verdad

Que al que la dice se le injuria

Y al que miente se le pone en un altar

Se le da confianza

Y mientras te desangra y te exprime 

El pueblo sonríe 

Más las personas no.

Porque hay quien dice verdades 

Verdades eternas y éste es el primero en caer

Ya que a lo malo llaman bueno

Y a lo bueno estupidez .

Mirad como crecen los extremos

Observad a quien gobierna

En serio importan tanto los partidos políticos?

Izquierda , derecha ...centro fascismo comunismo.... Etiquetas 

No será que nos venden humo y sombras?

Y nosotros hemos perdido la capacidad de pensar

Todos parecen vivir en una niebla densa

Que les impide ver

Mientras unos juegan a ser Dios 

Envaneciendo su santo nombre.

Tan poco se quiere el hombre?!

Mirad las noticias 

Mirad el rumbo de las cosas 

Mirad donde ponéis vuestra fé.

En una banda de hipócritas 

Y a mí me llamáis sectista 

Porque me atrevo a reconocer al único y verdadero Rey?!

Yo que creo en Cristo Jesús 

El único que no miente ni juega

La verdad y el camino.

Y vosotros atajo de víboras 

Que solo sabéis mentir

Y aprovecharos del pobre

Tenéis el despropósito de haceros llamar elegidos 

Cuando lo que sois es unos vendidos por un poder efímero.

Y me llamáis loco? A mí y a mis hermanos.

Que lo único que hacemos es seguir el bien?

Pues de todos los insultos yo me alegraré 

De ser escarnecido 

De que se burlen los impíos 

De ser perseguido.

Porque al igual que muchos

Yo sé quién es Dios y en quien confío.

No en el hombre aunque lo quiero

Ya que está perdido 

Busca a Jesús amigo mío 

Y te aseguro que aunque pases injurias aunque tengas hambre y frío.

Jamás te faltará nada si pones tu fe en Cristo.

El es Dios y no el político fariseo.

Y aún a riesgo de mi vida 

Prefiero mil veces morir por mi fé

Que vivir callado y sometido a las sombras que gobiernan este mundo .

Y no me haréis callar.

Yo creo en Dios y el me sustenta

Creed en el hombre y morir en la mentira.

Seguid a Dios y nunca os faltará nada aunque nada penséis que tengáis.

NO TINDRE POR

No tindré por perquè amb tu he dipositat la meva confiança.

Tu que de tot tipus de prova m'has fet sortir vencedor.

Tu que beneixes la meva vida i em dons la força 

Que beneixes el lloc on treballo 

I les persones que amb mi treballen.

Tu que m'omples d'alegria 

I fas somriure al qui em veu 

Perquè jo amb tu poso la confiança 

I sé que mai em sentiré perdut.

La gloria es teva

Perquè teu sóc jo

Sóc el canal per el qual et manifestés 

I jo la veu que clama el teu nom.

Que sembra pau i fa les obres que tu em dius.

Tu ets la meva alegria

El meu goig 

La meva força.

I jo sóc qui diu els altres.

Així de bo i fidel es el Senyor 

No és com us penseu

No es lo que us han dit.

Es això sí el camí.

La salvació i el redemptor

Es un amor que creix quan el nombres

La creació ve de les seves mans

I naltros els homes 

Em estat creats per viure amb comunió amb el nostre Senyor.

I viure amb pau amb tots els pobles.

Déu no és una religió 

Déu és déu.

I déu és amor.

EL SOMNI D'UN HOME.

Fruït d'un esforç constant

I moltes hores de treball 

Va néixer d'una fleca

El somni del Joan.

La seva visió de futur va fer créixer del no res

Un lloc on la gent passaria les seves vacances.

Un càmping que el va batejar amb el seu nom 

I el del seu fill.

Cambrilenc de pura cepa

Amb aquest poble de pescadors i comercials

Va fer-se un nom que la seva descendència el faria créixer 

Dos filles i un fill.

Que del pare i la mare van heretar un estil de vida

"Treballa fill. I no et posis fronteres;

Amb humiltat i fermesa pots arribar on vulguis 

Tu et poses les metes."

La feina ben feta i un espíritu familiar 

Aquest és el nostre lema.

Si vens a casa nostra 

Ben tractat seràs.

Som un equip una familia una sola força.

Junts empresari i empleats

Ens arramengem les mànigues quan cal.

No se'ns cauen els anells.

Amb un somriure t'ha atendrem

Per molt cansats l'esperit ens guía.

I junts tots plegats 

Fem dia a día 

De la nostre feina

La pasió del somni d'un home

I la seva família.

De la qual som adoptats

Perquè quan treballem ho fem tots plegats

Amb joia amb alegria

Cansats O plens de vigor 

Amb una fe inqüestionable 

Portem de la cuina a la sala 

El mar i les muntanyes.

Amb amor i respecte 

Tots som un 

I no ens acovardim 

Perquè lo que ens motiva

Es el servir amb excelència.

LA IMPORTANCIA DEL PERDÓN

El perdón no es para el que ofende

Sino para el ofendido.

El rencor es un ácido que corroe y envenena el alma 

Si alguien te lastima 

Castiga tu orgullo

Te injuria

Incluso te mata a un ser querido

Perdonar no significa olvidar

Significa no beber el veneno del odio

Ser esclavo de quien te hirió 

Es estar a su merced 

Perdonar es liberarte.

Perdonar es librarte del yugo

Perdonar es sanarte

Pues quién algo te hizo 

Caerá por su propio peso

Perdonar es no darle el poder de hacerte daño 

Porque el que perdona es libre

Más el que guarda rencor se convierte en esclavo de otra persona .

ELS PRIMERS BROTS DEL ARBRE.

Surto al balcó 

Els meus ulls et troben

Se'm dibuixa un somriure

I una alegria que em desborda.

T'han sortit dues flors precioses.

I em quedo pensatiu...

I admirat perquè veig en petites coses

La mà creadora d'un tot

Amb el temps te'n sortiran més de flors

Però aquesta imatge primerenca 

Em recordava que no necessitem més que un cor net uns ulls amorosos i deixar que el fruit del esperit ens faci veure la bellesa en una simple flor en un arbre .