Els meus ulls et troben
Se'm dibuixa un somriure
I una alegria que em desborda.
T'han sortit dues flors precioses.
I em quedo pensatiu...
I admirat perquè veig en petites coses
La mà creadora d'un tot
Amb el temps te'n sortiran més de flors
Però aquesta imatge primerenca
Em recordava que no necessitem més que un cor net uns ulls amorosos i deixar que el fruit del esperit ens faci veure la bellesa en una simple flor en un arbre .
No hay comentarios:
Publicar un comentario