martes, 28 de mayo de 2024

EDUARD I MARGARITA

Hi han amors que et deixen admirat
I aquest és l'amor que sent
Per la Margarita 
El meu cosí Eduard.
Un amor que neix d'una amistat 
I que el temps
Li dóna forma.
Un amor, no pas una norma
Que et tingui esclavitzat.
Un amor dolç,tendre i constant.
Un amor edificat a la roca.
Que per molts cops que la natura li torna 
No el pot enderrocar.
Crec amb la bellesa 
I crec també amb la certesa
De lo que em diuen els meus ulls.
I quan ho vaig amb un familiar
M'omplo de joia 
Perquè sé que ha tingut que lluitar
Contra tempestes contra incerteses 
Però ho ha superat
I el cor em diu
Això hi té molt a veure Ella 
Una dona maca
Una dona ferma
Carinyosa i dedicada
Simpàtica, educada
Que li dóna a Mon cosí germà 
Ganes de viure
Ganes de tornar-se ha enamorar .
Ell que es dolç com la mel 
Que sap escoltar
Algú amb qui puc parlar 
Ens anuncia que es casa 
I se'm omplen els ulls de llàgrimes d'alegria 
Perquè si algú vull en aquesta vida 
Es veure els que estimo prosperar.
Ser estimats 
Sentir-se lliures
I sé que ell ara pot dir
Sóc lliure
I jo sento la seva llibertat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EL VALOR DE LA FAMÍLIA.

El poema tiene una base preciosa y llena de sentimientos sinceros. Te propongo una versión pulida que mantenga tu esencia, pero ...