sábado, 27 de enero de 2024

PSALM DE GRATITUD I LLONÇA .DE GERARD FOZ BOSCH ( Per al meu Déu)

Gràcies pare celestial,
Gràcies Jesucrist,
Gràcies Esperit Sant,

De bon matí em llevo per lloarte 
Certament les persones oblidem
Som inconstants
Amb amor tu m'ensenyes
Amb generositat.
L'amor del home és efímer
El teu dura una eternitat.
Que en són de bones les teves paraules,
Porten ,
Com aquell vaixell que en plena nit navega extraviat ables fosques
I veu una llum brillant
Que indica on dirigir-se
Tu ets el bon port on anar.
Com un pare em tractés
Amb corregeixes amablement
I sento les teves paraules
Com em guarneixen de tot mal.
Gràcies Senyor Jesucrist
Per donar-me de menjar
Sabiduría i esperança 
Per donar-me de beure
Esperança i llibertat.
 El teu amor mai s'acaba
Com tampoc l'obra que en mi has començat.
Les persones fallem
Poden ferir te, fer el mal.
Tu que vesteixes santedat.
Sanes les meves ferides
Em portes em braços 
quan estic cansat
Per la teva gràcia
Perquè tu estimes
Amb plena sinceritat
El teu amor es palpable
Com ho són les obres que tu has creat.
Gràcies per ser-hi sempre
Gràcies per anar al meu costat
A cops mitjançant persones que tu em poses
D'altres en silenci m'ha estas parlant.
Amb tu sento dolcesa
Inclús quan adressantme em d'ús
De nou cap al camí correcte
Mai em desampareu 
Gran es la vostre fidelitat.
Jo amb versos t'agraeixo
L'amor que m'he estàs donant.
Gràcies Esperit Sant,
Tu em consoles i m'ha portes
A parlar amb el pare
Dons fill meu ell m'ha cridat
Vull viure el temps que em resta
Adorante Déu.
Més no de forma religiosa
Repetint paraules buides com les soques
Sinó amb paraules fermes com a Roques.
Dons de la mort tu m'has salvat.
Gràcies per poguer comprendre
Tota la teva majestat
Una majestat que no és com la que entén l'home
Perquè amb tu és guaridora i humild
Com el fill que es va fer home
I per nosaltres en una creu va morir.
Morir amb ell l'esclavitud del home
I el que creu amb tu com tu va ressorgir.
Tu vas anar a la dreta del pare
Naltros per seguir el teu camí.
Gràcies Pare amb tu tinc tot
Res em manca
I quan ve la tempesta de les proves
Que tots em de patir.
Tu em fas d'escut i surto aprenen noves formes de glorificarte 
Més fort perquè sé que som un 
Que no tinc pas que passar-les soles i el teu amor que sobrepassa tot enteniment
Em fa impermeable
Als comentaris àcids de la gent.
Em vas treient les pedres
La teva voluntat és també la meva
La teva llum amb mi reflexa
El teu rostre
Quan faig tal com m'ha mostres
Cada caiguda em dóna fortalesa
I no s'oblida.
Per sempre amb tu Senyor veritable.
Perquè com tu no ha trapitjat ningú la terra hi no ho faran
Fins que tornis a venir. 

viernes, 26 de enero de 2024

INVISIBLES

Un dia van tindre llar
Ara els veieu pel carrer.
L'home va maltractar los
Ferint així la seva bona fe.
Es van veure perduts en mig de la necessitat.
Van tindre que sobreviure i aprendre a defensas.
Son ànimes pures
Que el món ha desemparat
Invisibles ....
Sempre buscant com sobreviure
En mig de tanta crueltat.
Els veuràs per sota els cotxes
Creuant la ciutat O els pobles.
A cops moren atropellats
O per manca d'amor dels qui els haurien de cuidar.
Deixeu-me alçar la veu per els INVISIBLES
Posem hi de la nostra part
Ajudem als refugis i associacions que defensant els drets dels gats.
Gràcies per les persones que els busquen i rescatant.
A cops s'hi passant hores i hores fins la matinada buscant al qui necessita ser rescatat 
Govern i ajuntaments
No tanqueu els ulls
No Mateu al qui no parla
Sino miola
I si escolteu
Dels seus maulets sentireu
Ajudeu-me. 
No em desampareu 
Tinc una sola vida
No set com us penseu 
Doneu me una oportunitat
I veureu.
Com n'és de gran l'amor d'un gat
Quan amb amor i respecte el tracteu 

LA FAMILIA QUE DIOS ME DIO.


Unidos por el Espíritu
Sin juzgarme 
Dios me dio una familia aparte.
Tengo la mía, la de sangre
Pero ellos ven quien fui
Lo que he hecho
Ven esa parte que poco a poco se va
Pero para ellos sigue siendo gigante.
La familia que Dios me dió
Mira hacia adelante.
Me apoya
Me corrige
Está
Ante ellos yo no soy el hombre que tantas veces erró
El hombre que era antes.
No me juzgan ni me alejan
Sino se acercan y son constantes.
Con amor me reconfortan
También me corrigen
También me exhortan.
Siento un amor genuino
Que cuando caigo me levantan
Si tengo pánico vienen a buscarme
Si me hundo me tienden la mano
No soy ese bicho raro que todo cuanto dice es cuestionable 
No me ven por lo que fui
Sino por quien seré.
No me hacen vacío sino se acercan y me abrazan 
Son amables y cariñosos
No soy una obligación sino un hermano más
Si hablo no se burlan 
No me ningunean ,sino escuchan
Me comprenden y tienen dulzura en sus palabras 
Mi familia de sangre esta unida 
Los cimientos los pusieron nuestros padres.
Es grande . Más de treinta y creciendo.
Cuando hay tempestad. Somos escudo los unos de los otros.
La más cercana. 
Soy el cuarto hijo el más pequeño 
O como decían el pequeño de los grandes.
Desde niño crecí con mis hermanos y mis primos. 
Nos une un vínculo de amor infranqueable.
Mis hermanos se encontraron con un ser impredecible
De comportamiento impulsivo
Con corazón noble y también ingenuo.
Hay quien responde y quien calla
Quién me llama y se interesa
Los hay que me confían su descendencia.
De todos mis sobrinos con todos jugué y estuve cuando eran niños.
Unos se hicieron hombres
Otras mujeres.
Pero la magia que hubo en su infancia los años lo volvieron un instante.
Me duele en el alma su indiferencia
Me duele en algunos un amor que siento fingido.
Su total desapego en unos
Es como un disparo justo en el cerebro 
Acaso los culpo?
No. 
Yo me gané el título de idiota.
Pero lo que no ven
Es lo que lo provoca.
Se quedaron con un concepto de mi persona;
Unos se esfuerzan por conocerme mientras otros me dan por muerto y me ignoran.
Y no los culpo ni mucho menos dejo de quererles. Nunca 
Durante toda mi vida mi comportamiento impulsivo me llevaba siempre a la derrota.
Me hablaban pero no entendían
Que por mucho que quería no podía. 
Estaba encadenado de ideas y pensamientos que fueron mis carceleros durante muchos muchos años.
Aunque tengo entre ellos quienes si hablo escuchan si expresó sienten si pregunto responden y si me hundo me buscan.
La familia que Dios me ha dado no le importa quien yo he sido si me caigo me levantan. Y me dicen por ese camino anda.
Fuera de ellos hay un silencio interrumpido 
Por ocasiones puntuales.
Con ellos una voz dulce resuena
Es la voz de dios y la buena nueva 

miércoles, 24 de enero de 2024

UNA ABRAÇADA.

Que n'és de bonica una abraçada.!
Quants sentiments expresa!
Es como l'infant que et dóna 
un petó a la galta 
per primera vegada.
Tantes emocions amaga
Tantes penes s'emporta 
I un confortable benestar l'acompanya.
Que n'és de bonica una abraçada!
Entre pare i filla
Sobretot quan la tristor
Tot ho aclapara
Amb ella ve l'alegria
La fidelitat.
El amor i també l'esperança.
Que n'és de significativa una abraçada!
En dies on l'abisme et crida
Es la mà que et sosté de caure 
Quan la injustícia et toca
Ella és l'escut que et manté actiu.
On la mentida, la falsedat, la traïció queden nues sense endinsar-te en pensaments que maten.
L'abraçada d'una filla al seu pare...
Labraç d'un fill cura ferides profundes i amagades.
Que n'és de bonic el sentiment que et deixa 
Són paraules no dites
No fan falta
Perquè tot ho expressa una abraçada.

martes, 23 de enero de 2024

PETRONILA UN ÀNIMA DE DÉU.

Bufa un vent que amb dolçor 
Com el petó d'un infant
Ens diu on van les ànimes quan ens deixen...
Queden els records,
On sempre podem veure créixer
Que l'instant de la mort
Es el neixement a una vida eterna 
Els teus fills, estimada Petronila
Queden amb pau i floreixen...
Com les flors ho fan quan arriba la primavera
En un prat verd ple de fresca gespa.
Amb la carícia del sol i la pluja que neteja, 
Deixant un perfum agradable 
Etern, ficse en l'ànima 
Delicadament acaronant-nos.

Veig un estel al cel
La seva llum és un somriure
Quan la miro em parla
I no et sento ausent.
Em queda clar que estàs amb Déu
I que ell et guarda.
Ja no hi ha patiment. Ets part del tot i Jesús t'abraça.
Es tanta la felicitat que sents
Que no la puc descriure amb simples paraules .
No és pas un adéu
Es un fins ara 
Perquè qué és el temps?
Sinó un espai on mai res acaba.
I vosaltres Dora i Clàudia.
No heu de patir ni desesperar.
La mare no more
La mare no us deixa
La mare està bé
I descansa en els braços del nostre Déu.
I més enllà d'aquesta pena que sentiu ara.
Penseu....
La mare no se'n va
Serà com brisa marina,
Jove i sana eternament.
Es trobarà millor que bé.
Serà un àngel,
Podrà gaudir de la presencia i l'amor del Senyor.
I quan arribi el moment
Tornareu ha poguer abraçar la.
DEDICADA A LES MEVES ESTIMADES AMIGUES DORA I CLAUDIA I A LA SEVA MARE.
AMB TOT EL MEU AMOR 
GERARD FOZ BOSCH, POETA.

miércoles, 17 de enero de 2024

UN AMOR INESGOTABLE.

¡Plora ànima ,plora!
Treu de dins tot el teu dolor
Que les llàgrimes netegen
I pots començar de nou.

¡Crida sentiment, crida!
Deix que se'n vagin del tot
L'amargor, la ira i resti només l'amor.
Posa fe al qui sempre hi és.
Posa fe i posa acció.
Que bones pràctiques són beneïdes
I maleïdes són les que venen del dolor 
Emparat amb qui mai falla
Sigues agraït amb lo que has rebut
Siguin bones o dolentes les notícies
De totes en treus una lliçó.
Viu confiant amb qui sempre t'estima i que no ve d'aquest món
Creixi amb tu la confiança amb qui va donar la vida per amor.
Treu de tu tot obstacle que et sigui per aixafar te
Escolta la veu que no se escolta
Sinó la entén la teva ànima.
Ve de adalt no es d'aquest món.
Es amable i carinyosa . No falla
I pot omplir te de goig.
Jo ploro 
I sento com cau sobre meu
Pensaments que em pregunto
Valtros d'on arribeu?
Aleshores es presenta aquella veu
I em diu no les escoltis mira'm
Confía amb mi sóc el teu Déu.

EM MANCES .

El meu cor batega per instint,
Quan l'esma m'ha deixat.
La meva ment ho entén
Però ... Qui s'ho explica al meu cor. 
Entro a casa i espero trobar-te
Et crido i no vens
Em moro de ganes d'acariciar te
Però ja no et tinc, 
I això em dol.
Em consola l'idea de que no pateixes, de que estàs ha un lloc millor
Però qui em treu a mi el dolor de la Teva mancança ,
Qui pot substituir aquest amor
La teva companyia
La teva dolçor.
Donaria la meva vida sense pensar-m'ho dos cops
Pel fet d'acompanyar te i està amb tu
On fos que estiguessis perquè tu vas omplirme del tot 
Sí, sóc creient i crec amb Déu
Em diuen posal pel damunt de tot
Que ell em reconforta
Que està amb mi en mig del dolor.
Però sóc també persona ,sento .
Tinc una espina clavada al pit
I busco aquest amor.
Pels matins em consola
Per la tarda al ser a casa
I em trobo sol
És quan sento que em manca
Al meu Sifú, el seu amor.
Els seus mimos
La meva falda ara buida
Perquè no el tinc sobre meu
Els seus ulls mirant-me
Em quedan els records 
I sento un silencios soroll ha ausència.
I prego ....
Déu, no em deixis sol
I sento la seva veu que em respon
Gerard.... He estat, estic i estaré hi sóc.
El meu amor és etern i sàpigues que t'estimo molt.

Hi ho entenc . Se que el dolor és traïdor
Posa pensaments de mor
A l'ànima abatuda
Abusa del teu desconsol
I dins meu una veu crida...
Lluita!!! Això no tens perquè passar-ho sol.
Jo estic amb tu
Et donaré força
Però no et centri's amb l'amargor.
Busca i centren en els bons moments.
Viu en el meu cònsol.
Jo hi seré sempre.
I jo li responc ho sé Senyor.
Però ara deixem plorar lo
Estigues amb mi amb aquest dol.

domingo, 14 de enero de 2024

PER LA MARE DE LA PATRÍCIA.




Que n'és de difícil l'adéu.
Sobretot quan tú,
Que m'has donat la vida
Fent-me sentir preciosa
Encara jove se't emporta aquesta 
Maleïda enfermetat.
Penso on viu la justícia?
Perquè se'n van els que més estimes....?
Se que el final de la vida tots hi anirem a parar
Pero quinem treu l'angoixa que em estripa.?
Qui li fa entendre això al meu cor!?
Saps...mare.
Recordo quan era petita i m'ha apropava a tu a la llar Dels fugons
Tu cuinaves jo et mirava amb molta atenció
Et giraves i el teu riure m'omplia del teu amor.
Amb el pare vaig agafar l'afició a l'aventura junts com ha familia ho podíem tot.
Ara hi ha un buit a la taula del menjador i tots el miren....
I venen els plors.
Més sé d'una manera inexplicable que allà on estàs . Et sents forta i sana de nou.
Que desde el cel ens mires
I quan a les fosques alço els ulls
Veig una estrella que brilla més de les que mai he vist en aquest món.
Se que ets tu que em recordes
Que estàs sempre aprop.
Estic emprenyada
Em cago amb tot
Tinc ràbia. 
I voldria esclafar ho tot.
Però una veu em tranquilitza 
Es un record...
Tu i jo abraçades al arbre
Símbol del nostre amor.
Tinc un amic que escriu poesía
I Avui m'ha n'ha fet una per les dos
Mare i filla
Unides per els records 
Em diu ella viurà sempre
Perquè són molts moments viscuts
I això sempre queda
No s'ho emporta la mort.
DEDICAT A LA MEVA ESTIMADA AMIGA PATRÍCIA I ELS SEUS FAMILIARS. ELLA RESTA AMB VOSALTRES EN ELS VOSTRES RECORDS. AMB MOLT AMOR LHE ESCRITA I US ACOMPANYO EN EL VOSTRE DOL. HO HE VISCUT I TINC EMPATÍA. TAMBE TENIU EL MEU SUPORT. PER ELLA . CELEBREU LA SEVA VIDA. QUE ELLA RESTA AMB VOSALTRES. LA SENTIREU AMB L'ESPERIT I ELL MATEIX US LA FARA VEURE , ESCOLTAR I SENTIR MENTRE VISQUEU. REBEU UNA FORTA ABRAÇADA I UN PETO MOLT GRAN.
GERARD FOZ BOSCH, POETA )

sábado, 13 de enero de 2024

QUAN EL VENT BUFA DE CARA.

Ha cops bufa el vent de cara,
I per molt que vulguis protegir-te d'ell
no hi han mans ni roba per evitar-ho.
Et colpeja.
Hi han moments que són inevitables.
Un no pot fer hi res
I si s'hi enfrenta
Sen du una bofetada.
A cops un es resenteix
Li busca el perquè
Ha lo que simplement és.
Culpa la vida; s'hi encara
Però sincerament lo que ha de vindré; vindrà.
La vida ,semblant a un puja i baixa té dos punts:
Ho t'ha enforteix.
Ho t'esclafa.
Tot depèn de com vulguis O puguis veure ho.

Deixem donar-te un consell.
La vida és i el seu final és la mort.
Mentre visquis fes el bé, sigues humild , fuig de la maldat i no et pensis que ets el melic del món i a qui li pasen totes les coses 
Responsabilitzat de les teves accions i accepta les seves conseqüències.
No et comparis perquè ningú es com tu.
Esforçat en ser noble i tingues present el món espiritual.
Tingues present a Déu.
I que sigui ell qui et mostri el camí.
Confía amb Jesús i entregali les teves càrregues.
Però tu fés. 
No esperis que la vida et vingui servida a taula.
No t'ha obsessionis per res.
Ni et creguis el més savi.
Allunyat de la mala gent
I rodeixat de persones que valguin 
Ajuda al desvalgut , dóna-li de menjar .
Mai saps si algun dia poder tu també ti trobis.
Guiat per l'amor. 
No te'n rabies .
I sobretot tingues present
Que amb tu viuràs mentres visquis 
Tractat bé. 
Perdona.
I quant et sentis sense esma
Davant qualsevol dil.lema,
Escolleix fer. 
Perquè la roda que gira 
Per molt fort que el vent bufi
Sempre ét manté actiu
I amb l'activitat et bé la força.

martes, 9 de enero de 2024

EL MEU FILL.

L'amor que tu em dons no te preu i és honest.
L'amor que jo et tinc és profund.
Vas arribar quan més et necessitava 
Món Pare havia mort i per causa del COVID vaig passar el dol sol a casa 
Va ser la meva neboda, l'Anna que et va portar 
I amb tu va vindre la calma.
No sé dur els moments crítics
I poso nerviós al qui creu coneixem.
Perquè veu només les conseqüències, no lo que me Les provoca.
Però tu al igual que Déu m'estimes sense tirarme en cara
El meu transtorn 
A cops em sento com el qui perd la memòria hi irrita als qui l'envolten. Més no a tu 
Ara et veig patir i la pena m'esborrona.
Com si unes mans fortes em colpejantsin violentament el pit
Esmicolant lo 
M'has donat una família , no de sang. Sinó d'un amor que transforma.
Els qui m'estimen es cansant i tenen el valor de criticar-me
Com si ells fossin perfectes i jo fos una broma.
Motius en tenen he sigut causa de patiments. 
Dret ni un. Perquè són persones tal com jo s'equivoquen i són imperfectes.
Més tú, m'has mostrat un amor molt gran , insuperable. 
Un amor quasi bé diví.

Sifú Albert Foz. Vals més tu que les persones. Perquè elles sense volguer O volguent ferim Defraudem, mentim i també matem.
Sifú, lluita! Que jo lluitaré amb tu.
I si tinc que vendrem la vida. La dónc sense cap dubte 
Perquè morir per amor i parlo del veritable. Val més que mil vides 

lunes, 8 de enero de 2024

SALMS DE GERARD A DÉU.( ASSAIG TEOLÒGIC CRISTIÀ PUR)

Abans que el sol surti
Quan encara el soroll no molesta
Vinc i et presento el meu dia.
El món ho podria entendre com visualització els que creuen li diuen pregar.
En tot moment busco el teu consell
I més encara la teva guía
La teva força.
Perquè sóc dèbil davant el món
Però fort amb amor ,dolçor i esperança.
Acudeixo davant teu no només per dir-te les penes
Sinó per compartir les alegries que tu em dónes.
Veig amb ulls humans i també amb els del ànima.
Amb els primers em quedo bocabadat i penso perquè no ens destrueixes.
Amb els segons veig ànimes perdudes que et busquen sense saber-ho.
Pateixo Pare perquè tinc un cor molt gran i l'enteniment d'un nen 

Camino pel món del enemic on la maldat impera com qui camina nu en plena batalla. A cops em dónen les bales i sento com cau el meu cos a terra...
Més el meu esperit ja el poden acribillar que és com volguer agafar l'aire amb les mans.
Però visc amb aquest món Pare
Visc entre multitud de gent sense esperit O millor dit amb l'ànima malhaurada. Ferida, esmicolada.
I amb el crit sempre a la punta dels llavis per culpar i amb tan poca humiltat com esfereïdores són les seves paraules .

Més jo et busco i et trobo
I a cops em sembla veure't més clarament que qualsevol altre.
Potser perquè és molt profunda la meva ànima i sensible perquè així me la has donada.
¡Salvem tu Senyor de les decisions desencertades.!
¡Ensenyam ha estar amb tu i que estiguis amb mi!.
¡Quan em senti morir vine a consolarme!
Quan no em quedi esma i desitgi la mort. 
Donem un motiu per continuar
Per no sentir-me sòl.
L'església demana ajuda i jo no tinc prou
Encara així li dónc lo que no puc
Perque tinc la fe de que allà on jo no arribo, arribaràs tú.
Mes fes que entenguin aquests carallots que hi han moments en què un no pot perquè res li queda 
Salvem dels seus prejudicis
Salvem de les seves clatellades.
Salvem del món humà
I del teu poble que me les dona d'amagades.
Tu saps que per les meves forces no puc
Perquè no vens a salvarme?
Sóc indigne davant teu?
Potser em vols provar com vas fer-ho amb Job?
Que busques de mi Pare?
Jo segueixo. A cops a peu
A cops arrossegant me
A cops amb por humana
I és allí quan més dèbil sóc
Quan ja tinc al costat a la parca on venes les meves ferides
Amb amor m'apartes i lluites totes les meves batalles .
D'on em vindrà aquesta gracia inmerescuda , sinó de tú.?
Sóc imperfecte però en la meva imperfecció sóc molt més del que pensava i em surt una força sobrenatural que em fa com una Espasa
Que talla de rel el patiment la destemplança dels altres. Que els anima que els exhorta.
Amb un riure i amb amor
A tu et dónc les gràcies.
Perquè per molts motius que desconec em salves de la Mort i em dons fe i esperança.


miércoles, 3 de enero de 2024

EL ABSURDO MUNDO Y LOS IDIOTAS.( POEMA SARCASTICO)

Todos quieren más por menos
Primero ellos y los que van de buenos
Los toman por idiotas.
Tenemos a todo el mundo hablando a la vez.
Y nadie escucha. 
Esta todo tan jodido que la principal virtud es la desconfianza 
Unos quieren salvar a otros 
Los otros mandarlos a la mierda.
Y al final quedan en tablas.
Porque todo el mundo cree tener razón.
Si se habla la mayoría crítica y se queja
Cuando llega el momento de hacer se calla 
Como en un apocalipsis zombie
Ves a la inmensa mayoría mostrando superficialidad.
Lo que tienen lo que les cuesta lo que han conseguido y a que club van 
Luego se visten de monjas ha hacer su función de los domingos rezándole a Dios.
Y que decir de los chicos de hoy en día. 
Nuestro brillante futuro.
La inmensa mayoría unos gilipollas.
Pero sus padres los superan
Párate y saluda a un extraños por la calle con una sonrisa en diez minutos saldrás en las noticias como un psicópata.
De ese mundo me aleje
Aunque me llame
Ya dejé de ser un imbécil
Para convertirme en otra cosa 
Y me va bien cuando le pongo juicio
Y mal si sigo mi impulso.
Aunque no hay que olvidarlo
Si el mundo es absurdo yo fui un enigma.

RECUERDOS

Recuerdos...
Los que te acompañan,
Los que te enseñaron,
Los que preferirías olvidarte.

Constructores de momentos.
Hijos de acciones pasadas y
De sus consecuencias causadas.

Algunas veces lo último que te queda de alguien.
Algunas veces son como las huellas en la orilla de la playa que el mar borra...
Como si nunca hubiesen pasado.

Otras veces como el nacimiento de un hijo; quedan grabados en el alma.

Te llevan a la infancia y te ves como un niño.
Son tan vívidos que hasta sientes las voces de aquellas personas que estuvieron 
y también de las que estaban.

Por un recuerdo la gente queda anclada años en un pasado muerto.

Otros lo usan para enfrentar la muerte de los que aman.

Incluso los hay que los fabrican;
Ya que su realidad les parece muy mundana.

Recuerdos... Instantes que fueron;
De besos en lugares oscuros , de caricias y de amores que ya murieron, pero dejaron su huella en nuestra memoria.

Historias....
Los ancianos recuerdan cuando eran jóvenes;
Los jóvenes cuando eran niños ;y los niños recuerdan lo que escuchaban en el vientre de sus madres.

La vida está hecha de recuerdos
Y los recuerdos de cosas muy marcadas. 

LA BELLESA DEL AMOR.( POEMA PER LA JÚLIA I EL GERARD)

Les paraules juguen i volen Dins el meu cap, Buscant la forma d'escriure : Un poema ,per la Júlia i el Gerard. Comença en la forma com e...