Com el petó d'un infant
Ens diu on van les ànimes quan ens deixen...
Queden els records,
On sempre podem veure créixer
Que l'instant de la mort
Es el neixement a una vida eterna
Els teus fills, estimada Petronila
Queden amb pau i floreixen...
Com les flors ho fan quan arriba la primavera
En un prat verd ple de fresca gespa.
Amb la carícia del sol i la pluja que neteja,
Deixant un perfum agradable
Etern, ficse en l'ànima
Delicadament acaronant-nos.
Veig un estel al cel
La seva llum és un somriure
Quan la miro em parla
I no et sento ausent.
Em queda clar que estàs amb Déu
I que ell et guarda.
Ja no hi ha patiment. Ets part del tot i Jesús t'abraça.
Es tanta la felicitat que sents
Que no la puc descriure amb simples paraules .
No és pas un adéu
Es un fins ara
Perquè qué és el temps?
Sinó un espai on mai res acaba.
I vosaltres Dora i Clàudia.
No heu de patir ni desesperar.
La mare no more
La mare no us deixa
La mare està bé
I descansa en els braços del nostre Déu.
I més enllà d'aquesta pena que sentiu ara.
Penseu....
La mare no se'n va
Serà com brisa marina,
Jove i sana eternament.
Es trobarà millor que bé.
Serà un àngel,
Podrà gaudir de la presencia i l'amor del Senyor.
I quan arribi el moment
Tornareu ha poguer abraçar la.
DEDICADA A LES MEVES ESTIMADES AMIGUES DORA I CLAUDIA I A LA SEVA MARE.
AMB TOT EL MEU AMOR
GERARD FOZ BOSCH, POETA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario