PETRONILA UN ÀNIMA DE DÉU.
Com el petó d'un infant
Ens diu on van les ànimes quan ens deixen...
Queden els records,
On sempre podem veure créixer
Que l'instant de la mort
Es el neixement a una vida eterna
Els teus fills, estimada Petronila
Queden amb pau i floreixen...
Com les flors ho fan quan arriba la primavera
En un prat verd ple de fresca gespa.
Amb la carícia del sol i la pluja que neteja,
Deixant un perfum agradable
Etern, ficse en l'ànima
Delicadament acaronant-nos.
Veig un estel al cel
La seva llum és un somriure
Quan la miro em parla
I no et sento ausent.
Em queda clar que estàs amb Déu
I que ell et guarda.
Ja no hi ha patiment. Ets part del tot i Jesús t'abraça.
Es tanta la felicitat que sents
Que no la puc descriure amb simples paraules .
No és pas un adéu
Es un fins ara
Perquè qué és el temps?
Sinó un espai on mai res acaba.
I vosaltres Dora i Clàudia.
No heu de patir ni desesperar.
La mare no more
La mare no us deixa
La mare està bé
I descansa en els braços del nostre Déu.
I més enllà d'aquesta pena que sentiu ara.
Penseu....
La mare no se'n va
Serà com brisa marina,
Jove i sana eternament.
Es trobarà millor que bé.
Serà un àngel,
Podrà gaudir de la presencia i l'amor del Senyor.
I quan arribi el moment
Tornareu ha poguer abraçar la.
DEDICADA A LES MEVES ESTIMADES AMIGUES DORA I CLAUDIA I A LA SEVA MARE.
AMB TOT EL MEU AMOR
GERARD FOZ BOSCH, POETA.
Comentarios
Publicar un comentario