Quan encara el soroll no molesta
Vinc i et presento el meu dia.
El món ho podria entendre com visualització els que creuen li diuen pregar.
En tot moment busco el teu consell
I més encara la teva guía
La teva força.
Perquè sóc dèbil davant el món
Però fort amb amor ,dolçor i esperança.
Acudeixo davant teu no només per dir-te les penes
Sinó per compartir les alegries que tu em dónes.
Veig amb ulls humans i també amb els del ànima.
Amb els primers em quedo bocabadat i penso perquè no ens destrueixes.
Amb els segons veig ànimes perdudes que et busquen sense saber-ho.
Pateixo Pare perquè tinc un cor molt gran i l'enteniment d'un nen
Camino pel món del enemic on la maldat impera com qui camina nu en plena batalla. A cops em dónen les bales i sento com cau el meu cos a terra...
Més el meu esperit ja el poden acribillar que és com volguer agafar l'aire amb les mans.
Però visc amb aquest món Pare
Visc entre multitud de gent sense esperit O millor dit amb l'ànima malhaurada. Ferida, esmicolada.
I amb el crit sempre a la punta dels llavis per culpar i amb tan poca humiltat com esfereïdores són les seves paraules .
Més jo et busco i et trobo
I a cops em sembla veure't més clarament que qualsevol altre.
Potser perquè és molt profunda la meva ànima i sensible perquè així me la has donada.
¡Salvem tu Senyor de les decisions desencertades.!
¡Ensenyam ha estar amb tu i que estiguis amb mi!.
¡Quan em senti morir vine a consolarme!
Quan no em quedi esma i desitgi la mort.
Donem un motiu per continuar
Per no sentir-me sòl.
L'església demana ajuda i jo no tinc prou
Encara així li dónc lo que no puc
Perque tinc la fe de que allà on jo no arribo, arribaràs tú.
Mes fes que entenguin aquests carallots que hi han moments en què un no pot perquè res li queda
Salvem dels seus prejudicis
Salvem de les seves clatellades.
Salvem del món humà
I del teu poble que me les dona d'amagades.
Tu saps que per les meves forces no puc
Perquè no vens a salvarme?
Sóc indigne davant teu?
Potser em vols provar com vas fer-ho amb Job?
Que busques de mi Pare?
Jo segueixo. A cops a peu
A cops arrossegant me
A cops amb por humana
I és allí quan més dèbil sóc
Quan ja tinc al costat a la parca on venes les meves ferides
Amb amor m'apartes i lluites totes les meves batalles .
D'on em vindrà aquesta gracia inmerescuda , sinó de tú.?
Sóc imperfecte però en la meva imperfecció sóc molt més del que pensava i em surt una força sobrenatural que em fa com una Espasa
Que talla de rel el patiment la destemplança dels altres. Que els anima que els exhorta.
Amb un riure i amb amor
A tu et dónc les gràcies.
Perquè per molts motius que desconec em salves de la Mort i em dons fe i esperança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario