L'amor que jo et tinc és profund.
Vas arribar quan més et necessitava
Món Pare havia mort i per causa del COVID vaig passar el dol sol a casa
Va ser la meva neboda, l'Anna que et va portar
I amb tu va vindre la calma.
No sé dur els moments crítics
I poso nerviós al qui creu coneixem.
Perquè veu només les conseqüències, no lo que me Les provoca.
Però tu al igual que Déu m'estimes sense tirarme en cara
El meu transtorn
A cops em sento com el qui perd la memòria hi irrita als qui l'envolten. Més no a tu
Ara et veig patir i la pena m'esborrona.
Com si unes mans fortes em colpejantsin violentament el pit
Esmicolant lo
M'has donat una família , no de sang. Sinó d'un amor que transforma.
Els qui m'estimen es cansant i tenen el valor de criticar-me
Com si ells fossin perfectes i jo fos una broma.
Motius en tenen he sigut causa de patiments.
Dret ni un. Perquè són persones tal com jo s'equivoquen i són imperfectes.
Més tú, m'has mostrat un amor molt gran , insuperable.
Un amor quasi bé diví.
Sifú Albert Foz. Vals més tu que les persones. Perquè elles sense volguer O volguent ferim Defraudem, mentim i també matem.
Sifú, lluita! Que jo lluitaré amb tu.
I si tinc que vendrem la vida. La dónc sense cap dubte
Perquè morir per amor i parlo del veritable. Val més que mil vides
No hay comentarios:
Publicar un comentario