sábado, 13 de enero de 2024

QUAN EL VENT BUFA DE CARA.

Ha cops bufa el vent de cara,
I per molt que vulguis protegir-te d'ell
no hi han mans ni roba per evitar-ho.
Et colpeja.
Hi han moments que són inevitables.
Un no pot fer hi res
I si s'hi enfrenta
Sen du una bofetada.
A cops un es resenteix
Li busca el perquè
Ha lo que simplement és.
Culpa la vida; s'hi encara
Però sincerament lo que ha de vindré; vindrà.
La vida ,semblant a un puja i baixa té dos punts:
Ho t'ha enforteix.
Ho t'esclafa.
Tot depèn de com vulguis O puguis veure ho.

Deixem donar-te un consell.
La vida és i el seu final és la mort.
Mentre visquis fes el bé, sigues humild , fuig de la maldat i no et pensis que ets el melic del món i a qui li pasen totes les coses 
Responsabilitzat de les teves accions i accepta les seves conseqüències.
No et comparis perquè ningú es com tu.
Esforçat en ser noble i tingues present el món espiritual.
Tingues present a Déu.
I que sigui ell qui et mostri el camí.
Confía amb Jesús i entregali les teves càrregues.
Però tu fés. 
No esperis que la vida et vingui servida a taula.
No t'ha obsessionis per res.
Ni et creguis el més savi.
Allunyat de la mala gent
I rodeixat de persones que valguin 
Ajuda al desvalgut , dóna-li de menjar .
Mai saps si algun dia poder tu també ti trobis.
Guiat per l'amor. 
No te'n rabies .
I sobretot tingues present
Que amb tu viuràs mentres visquis 
Tractat bé. 
Perdona.
I quant et sentis sense esma
Davant qualsevol dil.lema,
Escolleix fer. 
Perquè la roda que gira 
Per molt fort que el vent bufi
Sempre ét manté actiu
I amb l'activitat et bé la força.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EL VALOR DE LA FAMÍLIA.

El poema tiene una base preciosa y llena de sentimientos sinceros. Te propongo una versión pulida que mantenga tu esencia, pero ...