domingo, 14 de enero de 2024

PER LA MARE DE LA PATRÍCIA.




Que n'és de difícil l'adéu.
Sobretot quan tú,
Que m'has donat la vida
Fent-me sentir preciosa
Encara jove se't emporta aquesta 
Maleïda enfermetat.
Penso on viu la justícia?
Perquè se'n van els que més estimes....?
Se que el final de la vida tots hi anirem a parar
Pero quinem treu l'angoixa que em estripa.?
Qui li fa entendre això al meu cor!?
Saps...mare.
Recordo quan era petita i m'ha apropava a tu a la llar Dels fugons
Tu cuinaves jo et mirava amb molta atenció
Et giraves i el teu riure m'omplia del teu amor.
Amb el pare vaig agafar l'afició a l'aventura junts com ha familia ho podíem tot.
Ara hi ha un buit a la taula del menjador i tots el miren....
I venen els plors.
Més sé d'una manera inexplicable que allà on estàs . Et sents forta i sana de nou.
Que desde el cel ens mires
I quan a les fosques alço els ulls
Veig una estrella que brilla més de les que mai he vist en aquest món.
Se que ets tu que em recordes
Que estàs sempre aprop.
Estic emprenyada
Em cago amb tot
Tinc ràbia. 
I voldria esclafar ho tot.
Però una veu em tranquilitza 
Es un record...
Tu i jo abraçades al arbre
Símbol del nostre amor.
Tinc un amic que escriu poesía
I Avui m'ha n'ha fet una per les dos
Mare i filla
Unides per els records 
Em diu ella viurà sempre
Perquè són molts moments viscuts
I això sempre queda
No s'ho emporta la mort.
DEDICAT A LA MEVA ESTIMADA AMIGA PATRÍCIA I ELS SEUS FAMILIARS. ELLA RESTA AMB VOSALTRES EN ELS VOSTRES RECORDS. AMB MOLT AMOR LHE ESCRITA I US ACOMPANYO EN EL VOSTRE DOL. HO HE VISCUT I TINC EMPATÍA. TAMBE TENIU EL MEU SUPORT. PER ELLA . CELEBREU LA SEVA VIDA. QUE ELLA RESTA AMB VOSALTRES. LA SENTIREU AMB L'ESPERIT I ELL MATEIX US LA FARA VEURE , ESCOLTAR I SENTIR MENTRE VISQUEU. REBEU UNA FORTA ABRAÇADA I UN PETO MOLT GRAN.
GERARD FOZ BOSCH, POETA )

No hay comentarios:

Publicar un comentario

JUTJAR.

A cops sento la pesada carga de jutjar el meu proïsme  Com si jo no m'hagués equivocat mai. Que em porta a Fer Ho? Es esfereïdor per el ...