sábado, 27 de enero de 2024

PSALM DE GRATITUD I LLONÇA .DE GERARD FOZ BOSCH ( Per al meu Déu)

Gràcies pare celestial,
Gràcies Jesucrist,
Gràcies Esperit Sant,

De bon matí em llevo per lloarte 
Certament les persones oblidem
Som inconstants
Amb amor tu m'ensenyes
Amb generositat.
L'amor del home és efímer
El teu dura una eternitat.
Que en són de bones les teves paraules,
Porten ,
Com aquell vaixell que en plena nit navega extraviat ables fosques
I veu una llum brillant
Que indica on dirigir-se
Tu ets el bon port on anar.
Com un pare em tractés
Amb corregeixes amablement
I sento les teves paraules
Com em guarneixen de tot mal.
Gràcies Senyor Jesucrist
Per donar-me de menjar
Sabiduría i esperança 
Per donar-me de beure
Esperança i llibertat.
 El teu amor mai s'acaba
Com tampoc l'obra que en mi has començat.
Les persones fallem
Poden ferir te, fer el mal.
Tu que vesteixes santedat.
Sanes les meves ferides
Em portes em braços 
quan estic cansat
Per la teva gràcia
Perquè tu estimes
Amb plena sinceritat
El teu amor es palpable
Com ho són les obres que tu has creat.
Gràcies per ser-hi sempre
Gràcies per anar al meu costat
A cops mitjançant persones que tu em poses
D'altres en silenci m'ha estas parlant.
Amb tu sento dolcesa
Inclús quan adressantme em d'ús
De nou cap al camí correcte
Mai em desampareu 
Gran es la vostre fidelitat.
Jo amb versos t'agraeixo
L'amor que m'he estàs donant.
Gràcies Esperit Sant,
Tu em consoles i m'ha portes
A parlar amb el pare
Dons fill meu ell m'ha cridat
Vull viure el temps que em resta
Adorante Déu.
Més no de forma religiosa
Repetint paraules buides com les soques
Sinó amb paraules fermes com a Roques.
Dons de la mort tu m'has salvat.
Gràcies per poguer comprendre
Tota la teva majestat
Una majestat que no és com la que entén l'home
Perquè amb tu és guaridora i humild
Com el fill que es va fer home
I per nosaltres en una creu va morir.
Morir amb ell l'esclavitud del home
I el que creu amb tu com tu va ressorgir.
Tu vas anar a la dreta del pare
Naltros per seguir el teu camí.
Gràcies Pare amb tu tinc tot
Res em manca
I quan ve la tempesta de les proves
Que tots em de patir.
Tu em fas d'escut i surto aprenen noves formes de glorificarte 
Més fort perquè sé que som un 
Que no tinc pas que passar-les soles i el teu amor que sobrepassa tot enteniment
Em fa impermeable
Als comentaris àcids de la gent.
Em vas treient les pedres
La teva voluntat és també la meva
La teva llum amb mi reflexa
El teu rostre
Quan faig tal com m'ha mostres
Cada caiguda em dóna fortalesa
I no s'oblida.
Per sempre amb tu Senyor veritable.
Perquè com tu no ha trapitjat ningú la terra hi no ho faran
Fins que tornis a venir. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EL VALOR DE LA FAMÍLIA.

El poema tiene una base preciosa y llena de sentimientos sinceros. Te propongo una versión pulida que mantenga tu esencia, pero ...