GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

Ets com la roca. Ferm en allò que creus. Segur i tendre alhora. Parles més amb els fets que amb les paraules, però sents amb una força que pocs imaginen. Cuïdes molt aquells que estimes. Pilar i fortalesa. Ets tu, germà. Ens ho diem poques vegades, però ho sabem. Estimes sense fer soroll. Sense drama. La privacitat és el teu món. Custodies la intimitat amb zel, perquè obrir-te massa et va passar factura. Et poden colpejar, però no enderrocar. Ets massa observador. Massa intel·ligent. Massa pragmàtic per deixar que les emocions governin el teu camí. No. Tu ets qui porta el timó. Quan jo no creia en l'amor, creia en tu. Com l'estel del nord. T'he admirat sempre i encara t'admiro. Som diferents, i al mateix temps ens assemblem. Tots dos veiem el conjunt. Tu des de la pràctica. Jo des de la profunditat. No sempre parlem. I m'agradaria fer-ho més. Però sovint callo, pensant que potser et molestaria. I és que et respecto massa. Més que a gairebé ningú. Tu mai ...

Abans que pronunciés la paraula, tu ja l'havies sentida. Abans que naixés en mi la ràbia, tu ja coneixies d'on venia. Com tu, no n'he tingut cap altre amic igual. Ens coneixíem com espais infinits. Les nostres ànimes parlaven, els nostres cervells es miraven, i junts érem un equip. No em manques, perquè estàs en mi. Com es pot enyorar allò que sempre torna? Vam recórrer junts un llarg camí, ple d'emocions diverses, de rialles, de silencis, de lluites i de retrobaments. Perquè, què és la vida sinó un mirall i moltes cares? I entre totes elles, amic meu, sempre hi haurà la teva. 💫💫💫

 Cuando la muerte llama a tu puerta, pregúntale qué quiere. Es esa amiga inesperada que no pregunta si está invitada. Entra. Si te pide que vayas con ella, pregúntale si puede ser en un sueño. Despierto ves el contraste entre respirar y dejar de hacerlo. Pero sé amable. Dile: "Espera." Y escucha lo que viene a decirte. No toda muerte es un final, como muchos creen. Creo que es volver al origen. A ese lugar luminoso donde todos somos uno