L'ESTEL DEL NORD: NO SORTIES A LES FOTOS.

Ets com la roca.

Ferm en allò que creus.

Segur i tendre alhora.

Parles més amb els fets que amb les paraules,

però sents amb una força que pocs imaginen.

Cuïdes molt aquells que estimes.

Pilar i fortalesa.

Ets tu, germà.

Ens ho diem poques vegades,

però ho sabem.

Estimes sense fer soroll.

Sense drama.

La privacitat és el teu món.

Custodies la intimitat amb zel,

perquè obrir-te massa

et va passar factura.

Et poden colpejar,

però no enderrocar.

Ets massa observador.

Massa intel·ligent.

Massa pragmàtic

per deixar que les emocions governin el teu camí.

No.

Tu ets qui porta el timó.

Quan jo no creia en l'amor,

creia en tu.

Com l'estel del nord.

T'he admirat sempre

i encara t'admiro.

Som diferents,

i al mateix temps ens assemblem.

Tots dos veiem el conjunt.

Tu des de la pràctica.

Jo des de la profunditat.

No sempre parlem.

I m'agradaria fer-ho més.

Però sovint callo,

pensant que potser et molestaria.

I és que et respecto massa.

Més que a gairebé ningú.

Tu mai m'has ferit.

I darrere aquesta aparença ferma

hi ha un home profundament sensible.

Quan t'obres,

mostres un cor que pensa en els altres.

En els que estima.

Des que tinc memòria

t'ha tocat fer de pilar.

Començant per aquelles fotos

on tu gairebé mai sorties,

perquè eres qui les feia.

Les vegades que vas fer de taxista de la família.

Les hores resolent papers,

tràmits i problemes

que ningú volia afrontar.

Vigilant els teus

quan apareixien els malparits de torn.

Protector aferrissat.

Què seria de les reunions familiars

si tu no les organitzessis?

Què seria de molts embolics burocràtics

si tu no hi intervinguessis?

Gràcies.

Gràcies per ser-hi.

Sense gaire pompa.

Sense teatre.

A vegades amb un:

"Me cagun tots..."

però sempre ferm.

Sempre disciplinat.

Sempre dempeus.

I amb aquella vàlvula de seguretat

que et recorda que també pots descansar:

la teva Rocío.

La meva germana política.

Com no estimar-te?

Si portes anys sostenint pes

que hauríem d'haver compartit entre tots.

Germà,

potser no t'ho dic prou.

Però avui sí.

Gràcies.