ULLDEMOLINS. 1990.
Ulldemolins, 1990 El grup es prepara. Som joves, amb una energia pròpia, irrepetible. Cadascú porta la seva autenticitat com una bandera invisible. Em poso el casc, aquell amb el crani pintat. El Freddy. Pujo darrere la moto d'un dels companys. A la petita bossa, unes quantes pintes, quatre duros i la sensació que la nit ens pertany. Albert. Toni. Julio. Pere. I un poble que ens espera. Arribem. Són festes. Encenem un cigarret del somriure i ens aventurem pels camins. Veiem un carro antic. I, perquè sí, perquè a aquella edat tot era excusa per jugar, improvisem: —Mi carro me lo robaron... com si fóssim el mateix Manolo Escobar. Més endavant trobem un estable. Ple de cabres. Saltem la reixa. Les cabres semblen trobar-ho bé. El guardià, però, un mascle amb una cornamenta impressionant, no comparteix l'entusiasme. Un de nosaltres el veu primer. —Correu! I moguts per la lògica, i per aquella estranya sensació de portar els collons per corbata, sortim disparats. Tots men...