LLAR.
Truco a la porta.
Toc, toc.
I ningú no m’obre.
Miro per la finestra.
A dins hi ha persones de festa.
Riuen.
Parlen.
La vida sembla passar allà dins.
Toc, toc.
Colpejo la finestra.
Però ningú no mira.
El cop
es torna silenci.
Passen els anys.
La casa ja no hi és.
Buscava fora
allò que sempre
havia estat en mi.
Perquè sempre
he sigut llar.
Comentarios
Publicar un comentario