NÉIXER.

Néixer és bonic

per a qui t’espera.

Una mare que t’alimenta.

Un pare que somriu.

Som convidats a viure.

I un cop dins la història,

ens anem escrivint

amb fets

i conseqüències.

Si som prou valents

per mirar-nos

amb amor i humilitat,

podem veure’ns.

Bruts per la sang.

Nets per l’aigua.

Sentint-nos.

Respirant.

I finalment,

quan sembla que el temps ens supera,

deixant-nos sense forces,

de la pols

tornem a néixer,

nodrint la terra.

Igual que el ventre

que un dia ens va formar,

ara formem part

de la terra

que vam caminar.