EL GRAN PUTARRANGU.

Hi ha persones que entren fent soroll...

I després hi ha ell.

Va néixer un 6 del 6 del 1966.

Potser per això porta un tro dintre el pit i un cor tan noble, tan profund, com aquell juny que el va veure néixer.

Molts creuen conèixer-lo. Però ben pocs han tingut el privilegi de descobrir la noblesa del seu esperit, la saviesa que només concedeix la vida quan s'ha viscut intensament i aquell toc tan nostre que, en ell, ja no és una manera de parlar. És una manera de ser.

Perquè és capaç de fer riure fins als morts. De parlar amb tu de qualsevol tema, des del més profund fins al més absurd, i aconseguir que tots dos acabin tenint sentit.

Quan estima... ho sents. No perquè t'ho digui. Sinó perquè t'ho demostra.

És inventor de paraules que un dia van néixer entre rialles i avui ja formen part del nostre vocabulari.

Improvisa un acudit com qui camina. Sense esforç. Perquè l'humor, quan neix d'un cor net, no s'aprèn. Es viu.

És capaç d'encendre una llum en qui ja no tenia ganes ni d'aixecar-se. De regalar un somriure a qui l'havia perdut. I d'acompanyar... com acompanya la vida. Sense demanar res. Sense esperar res. Simplement... sent-hi.

Perquè hi ha persones que deixen empremta pel que fan. Però n'hi ha molt poques que la deixen simplement pel que són.

Per molts anys, amic. Que no deixis mai de regalar-nos aquesta manera tan teva de fer més lleuger el pes de la vida.