ULLDEMOLINS. 1990.

Ulldemolins, 1990

El grup es prepara.

Som joves,

amb una energia pròpia,

irrepetible.

Cadascú porta la seva autenticitat

com una bandera invisible.

Em poso el casc,

aquell amb el crani pintat.

El Freddy.

Pujo darrere la moto d'un dels companys.

A la petita bossa,

unes quantes pintes,

quatre duros

i la sensació que la nit ens pertany.

Albert.

Toni.

Julio.

Pere.

I un poble que ens espera.

Arribem.

Són festes.

Encenem un cigarret del somriure

i ens aventurem pels camins.

Veiem un carro antic.

I, perquè sí,

perquè a aquella edat tot era excusa per jugar,

improvisem:

—Mi carro me lo robaron...

com si fóssim el mateix Manolo Escobar.

Més endavant trobem un estable.

Ple de cabres.

Saltem la reixa.

Les cabres semblen trobar-ho bé.

El guardià, però,

un mascle amb una cornamenta impressionant,

no comparteix l'entusiasme.

Un de nosaltres el veu primer.

—Correu!

I moguts per la lògica,

i per aquella estranya sensació

de portar els collons per corbata,

sortim disparats.

Tots menys un.

El Pere.

Les ovelles, optimistes,

s'aparten.

Mr. Banyut avança,

agafant embranzida.

Un segon.

Dos.

I quan sembla que la història acabarà malament,

el Pere salta.

Com impulsat per una força invisible.

BANG.

La bèstia impacta contra la porta.

Nosaltres desapareixem carrer avall

entre rialles,

renecs

i respiracions mig ofegades.

Acabem refugiats en un bar de poble.

Billars.

Gent gran.

I algun geni decideix pujar damunt d'una taula

i cantar:

"I want to live in America..."

Improvisant un musical de West Side Story

enmig d'una clientela que ens observa

sense acabar de decidir

si allò era joventut,

whisky,

cervesa,

o alguna possessió sobrenatural.

Alguns fins i tot aplaudeixen.

I nosaltres seguim.

Més allà que aquí.

Com si la nit no hagués d'acabar mai.

Avui guardo aquell record

com un tresor.

Esbojarrat.

Simpàtic.

Tremendament viu.

Amb aquell punt de

"me'n foto de tot"

que només existeix quan encara ets jove

i el món sembla infinit.

Sense malícia.

Sense voler fer mal a ningú.

Només amb ganes de viure.

Ulldemolins, 1990.