Antonio i Rocío.
ALLÒ QUE NO ENS DIEM Ja éreu amics abans de ser parella, ja compartíeu somnis i anhels. Ja us coneixíeu abans de conèixer-vos, com dos destins que, sense saber-ho, caminaven cap a una mateixa trobada. El meu germà és sensible, encara que no sempre ho mostri. Ha rebut cops molt durs, i hi ha hagut silencis que només tu has sabut escoltar. Has estat pilar i fortalesa, refugi dels seus sentiments més amagats. Tu vas haver de créixer molt de pressa, i tot allò que tens, t'ho has guanyat. Ets forta, valenta, digna i llesta. I, per damunt de tot, ets l'ànima bessona del meu germà. Jo he crescut amb ell com a bandera. Com a país. Com a part de la meva identitat. El recordo en els moments difícils, allí, al meu costat, quan potser no sabia què dir, però sabia quedar-se. Potser no parla tant com jo, però les seves accions diuen més que moltes paraules. Perquè, què són les paraules, sinó vent davant dels fets? M'estima. I sé que, de vegades, li he estat una càrrega. Però mai no m...