UN LLOC DES D'ON PARLAR-TE.

Al llit, estirat per un mal d'esquena, recordo...

Avui és el teu sant.

Tu no eres gaire de sants. T'agradava més estar amb la família.

I al record m'adreço, buscant entre els moments que compartíem un lloc des d'on parlar-te.

No recordo la data exacta ni el dia ni l'hora en què ens vam conèixer.

Va ser improvisat.

Com l'humor que compartíem.

Com aquell riure que encara avui em salva quan l'angoixa ve a buscar-me.

Com serà aquell silenci etern?

El no-res?

O el cel dels qui creuen?

Hauràs fet les paus amb el teu pare?

Ensenyaràs al perdut el camí de tornada cap a la seva ànima?

No tinc amb qui filosofar ara.

Ja saps com m'agrada buscar. Aprendre. Observar.

Ser objectiu.

I ahir, mentre pensava, vaig descobrir la pedra que m'encallava.

Agafa't fort.

Més de quaranta anys pensant que era una molèstia.

I resulta que l'amor que buscava ja el tenia.

Mai no havia marxat.

Vaig mirar els fets.

Sí, els fets.

No les interpretacions que una ment adormida m'anava explicant.

El meu pare m'estimava tal com era: el seu fill.

Perquè, per moltes animalades que vaig fer, sempre acabava tornant per ajudar-me.

I els meus germans...

Sempre hi han estat.

Esperant-me.

La prova del seu amor és que no han marxat quan els meus errors els desarmaven.

Aleshores, què passava?

Sé donar amor.

Però no rebre'l.

Puc moure el món per ajudar un desconegut i, en canvi, tancar els ulls quan em toca ajudar-me a mi mateix.

Ara ho he vist clar.

I m'he posat a arreglar-me.

I saps què, vell amic?

M'he sentit tan lleuger com l'aire.

He respirat com si fos al cim de les nostres muntanyes.

El camí serà camí.

I els fets, la meva brúixola.

He tardat, ho sé.

Però què importa?

Potser ara miraré enrere i em dedicaré a enganxar els trossos esquerdats de cada error meu?

No.

No pas.

Seguiré endavant amb una mirada més clara.

I quan em senti desbocat, posaré tot el meu esforç en una sola idea:

Fets i amor.

Humilitat i aprendre.

Acció i un pas més.

La resta...

Ja l'aniré veient.

Fins al dia que ens tornem a trobar.