Quan un pensament entra en bucle i no el pots parar...
N'és conscient
Sap que ha deixat de buscar
I s'està matant en vida.
Quan el veus sembla tornar
El veus somriure
Però sap que quan arribi a casa seva
Tornaran les veus
Tornarà a deixar-se endur per la foscor.
No el jutjo.
L'entenc.
Quan un planifica la seva vida i sorgeix un imprevist
Se'n van a Norris moltes coses.
Un de tant capficar-se acaba creientse les seves mentides
I és trist de veure
I quan et diu
Em vull treure la vida
Fins i tot puc entendre'l.
On va un home com ell en aquest món de merda
Un home tan estricte que un sol cop de vent el trenca.
El desmanega
Ell no pertany aquest món
Es una ànima massa autèntica.
I diu veritats com a temples
A cops són reals d'altres productes que ell treu de la seva ment inquieta
Una víctima?...
Si en molts sentits
Però també és el seu botxí.
El que aixeca la destral i es talla el cap
Un home com ell no pot viure amb injustícies
I si algo Hi ha entre la gent són aquestes mateixes
Al noble se'l berenant
Al bó ja li paran un parany
El metòdic està condemnat a mort
Així que quan em bé amb pensaments suïcides
Puc entendre'l.
Qui som els que observem per jutjar l'únic que sap i sent.
A mes l'orgull i la rabia l'aconsella i sabem que en són d'inutilis les paraules quan un no escolta perquè està atrapat
No hay comentarios:
Publicar un comentario