Vas ser la meva millor amiga , l'única em qui podia expresarme lliurament,
com la meva poesía, en tu evocava tots els meus sentiments.
Mama potser no t'ho vaig dir prou vegades.
Però t'estimaba.
Eres la força que m'unia a la vida. La veu afable.
Qui em reconfortava.
Sempre has estat la primera
La mestressa del meu cor
I em pregunto recordant si t'ho vaig dir prou vegades.
Recordo un adolescent Rebel, tossut, impulsiu però noble. Sincer. Molt perdut .
Avui és vingut a mi mamá. Com el despertar del sol que ens escalfa i ilumina.
I volia honrarte.
Volia expressar un cop més
La gran dona què va ser la meva mare
I cridar ho ben fort als cuatre vents .
Estic viu escrivint aquesta prosa en nom teu estimada Rosa perquè el teu amor em va sostindre.
Jo volia morir i no m'estimava ni a mi, ni molt menys la vida .
Em sentia desorientat. Incomprès, com tots els joves que han existit i existirant. Perquè així és la vida.
Tu vas ser mare però molt més amiga sempre vas estar.
Inclòs quan t'ha anaves apagant fruit de la teva malaltia els teus ulls quan em trobaven,parlaven del que senties.
Perdonam els meus arrebats
El meu egocentrisme
Perdonam el haver callat
Quan buscaves una mà amiga.
Però puc afirmar que sinet vaig fer plorar moltes vegades més et vaig fer riure.
Recordo aquell dia que et vaig portar a dinar i després a donar un passeig amb cotxe
Aquest record i la teva alegria.
Ho dure amb satisfacció.
Serà senyal que indiqui
Que vaig tindre la millor mare del món.
La inspiració de la meva poesia
No hay comentarios:
Publicar un comentario