Respira, camina, veu i escolta.
Però l'han matat.
S'ha apoderat d'ell la desídia.
Es esclau dels seus pensaments
I està lligant amb cadenes
Que l'impedeixen moure's amb llibertat.
La seva ment s'ha aturat.
Esclafada incapaç de veure
Torturat de diverses maneres.
Enterrat perquè li manca vida.
Camina com un mort vivent
L'ànima és dissol en pensaments tòxics formant bucles.
D'ell no queda ni el record
Perquè ha deixat de tindre fe amb la seva salvació.
Jo me'l miro. I pateixo.
Sóc cristià tinc les eines.
Se les vull deixar
Però les rebutja.
I penso en com era i en com està.
Ell voldria morir-se, desaparèixer.
Desvaría i culpa tothom
La seva vida són ombres
Que es passejant apartant d'ell la llum del sol.
Les tenebres cobreixen el seu cor
Impedeixen que sigui lliure
I cada cop ho veu tot més fosc.
Fins que ell mateix s'ha fet foscor.
Jo li parlo de Déu.
De com m'ajuda, m'allibera del esclavatge.
De com sento llum al meu cor i que bonic són les seves gestes.
A mi m'ha canviat del tot
I continua canviant me
Ha convertit amb llum la meva foscor
I cada dia per mi és festa.
M'ha tornat la vida i les ganes de fer.
Ja no tinc por i ell em moldetja.
Voldria fer s'ho entendre
Però ell veu religió
Mentre jo només visc amb la certesa de la meva fe.
El meu amic cada cop s'allunya més de tots.
Com un vaixell a la deriva sota el pes de les més cruentes tempestes
Ell és mort
I jo sóc viu.
Més sento molt veure'l com el mal del món se'l endú i jo no puc evitar ho.
Més tinc un Déu que em fa de pare
I amb ell li demano ajuda
I tinc la certesa
Que un bon dia el meu amic
Tornarà a la vida i el veure somriure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario