Un avi i la seva néta.
La filla del meu germà i la meva germana política.
La meva neboda i la portadora del nostre cognom. Foz.
Mireu la complicitat implícita.
Com s'estimen i com s'entenen.
Em pregunto recordant
¿Que es dirien?
A cops un esguard parla per si mateix i ens explica tota una vida .
No era perfecte, era humà i era noble.
Era estimat i a cops un volia engegal a fer punyetes.
Era savi.
Coneixia molt bé el mon
I els seus consells eren bons
Encara que no sempre els seguían.
Aragonés de neixement, ciutadà del món de tota la vida.
Ens inculcar valors, bondad i noblesa.
També hi havia cops que amb un l'encenia.
Quan era petit em semblava un gegant.
Amb el temps i més ara
Sí, era un gegant:
Amb les seves imperfeccions, amb la seva tossuderia
era l home més noble de cor que hagi vist en tota la meva vida.
Junt amb una dona admirable i tendra
Preciosa i la que ens va ensenyar ha estimar
Ens van educar i formar.
La meva germana Cristina...
El meu germà protector i d'humor únic...indescriptible.
La més propera en edat la Gemma. Forta i pragmàtica. Sensible i valenta.
Dels meus germans només tinc paraules amoroses.
M'han estimat inclòs quan he errat de mil maneres.
La família creix . La família persevera.
La família es un sol cos que aguanta qualsevol tempesta.
Però només una te l'honor
De ser de tots nosaltres
L'última amb el cognom Foz
La meva estimada neboda DÈLIA.
La senzillesa i a la vegada ,tendresa de l'autor ens fa sentir quin és el sentit de la família, a través de dues generacions, la pasada ,la present i la futura
ResponderEliminarEn Gerard és tendre i sensible. I un gran poeta.
ResponderEliminar