PENSANT AMB TÚ
Quan parlo de tu No m'entén la gent Pensen milers de coses Cap ni una acertada. Com mostrate? Puc fer veure el vent? Puc descriure'l Però no materialitzar-lo. Penso amb tú I l'ànima sembla sortir-se. Igual coneixement Que per mi és tan creïble Al mostral a la gent Veuen mentiders Tal és com el món et veu. En canvi jo no necesito veure't No tinc perquè Se que estàs I amb això en tinc prou Superficial i empírica Egocéntrica i vulgar Així s'ha tornat per molts la vida I només pensen en marxar... Més jo que no sóc ningú Trobo una bellesa amb tantes coses com miro Una fulla que cau del arbre El somriure dels infants La innocència cada cop més envellida Superficials Les converses Ja no diuen Sentències d'actualitat fingides.