Quan parlo de tu
No m'entén la gent
Pensen milers de coses
Cap ni una acertada.
Com mostrate?
Puc fer veure el vent?
Puc descriure'l
Però no materialitzar-lo.
Penso amb tú
I l'ànima sembla sortir-se.
Igual coneixement
Que per mi és tan creïble
Al mostral a la gent
Veuen mentiders
Tal és com el món et veu.
En canvi jo no necesito veure't
No tinc perquè
Se que estàs
I amb això en tinc prou
Superficial i empírica
Egocéntrica i vulgar
Així s'ha tornat per molts la vida
I només pensen en marxar...
Més jo que no sóc ningú
Trobo una bellesa amb tantes coses com miro
Una fulla que cau del arbre
El somriure dels infants
La innocència cada cop més envellida
Superficials
Les converses
Ja no diuen
Sentències d'actualitat fingides.
No hay comentarios:
Publicar un comentario