PÈRDUA.
El temps es va aturar, en un fatídic instant. Vingué la mort massa d'hora, s'endugué a aquells que encara eren joves. Avui plora la matinada, el sol s'ha tenyit de sang; un accident mortal va fer callar fins i tot el cant dels ocells. Per què has vingut, maleïda? Acaso no tens sentiments? Te'ls vas endur, impàvida, destructora mort. Si poguessis morir tu, potser entendries la pena que has deixat! Un dia per ser esborrat, per invalidar-ne la presència i poder tornar a ahir per salvar aquelles vides que tu, grandíssima filla de puta, vas robar. Avui has trencat el cor a molta gent; avui has deixat devastades famílies, amics... Però tu, indiferent, no has tingut ni un bri de misericòrdia. Crida la meva ànima, CRIDA! I no vull callar-me, vull trencar-li la cara a la teva injustícia, vull que tornin. Avui no somriuen els nens, els han robat la innocència. Avui les paraules sobren, perquè parla molt millor el silenci que tu has deixat. Només una cosa no has pogut ...