GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

El poema tiene una base preciosa y llena de sentimientos sinceros. Te propongo una versión pulida que mantenga tu esencia, pero con una estructura más fluida y  A mis vecinos Os conocí de la forma más inesperada, el primer día que llegué a esta, mi primera casa, quedando encerrado en el ascensor. Fuisteis amables y sencillos, y vuestra empatía me cautivó. Nos fuimos conociendo, y nació una amistad, un privilegio teneros cerca. Aún guardo con cariño, como un tesoro inalcanzable, el dibujo de Lucía, a quien veo crecer y hacerse más bonita. El humor sevillano y natural de Sara, y el talante bonachón y prudente de Carlos, el hombre y padre leonés. Habéis estado allí, en mi momento más triste, cuando Sifu, a quien también cuidasteis, murió. La primera persona que me abrazó fue Carlos, y la que estuvo llamándome, Sara. Y eso no se olvida. Como poeta os observo, y veo en los tres unidos el verdadero valor de la familia, combinados en la noble educación de vuestra hija, cuando ...

Comença un camí que durarà tota una vida, tan bonica com tu vulguis, tan sorprenent, com enigmàtica. Ets preciosa com el primer raig de sol que ens anuncia la matinada. Com el joc de les fulles al vent, com el somriure de la teva mare quan et mira. Seràs el que vulguis, i si caues, tranquil·la, sempre pots aixecar-te. Té sempre pensaments que et motivin, deixa els tòxics i els negatius que es perdin. Seràs molt maca, independent i lliure, que cap home ni dona et talli mai les ales ni et tregui la nena que ara ets. Pels qui t'estimem, sempre seràs una nina, i els pares et portaran al cor inoblidables moments que quedaran gravats com tresors per tota la seva vida.

Què és la vida, sinó la suma de molts instants? Moments que es multipliquen com motes d’arena en un desert, formant dunes que es mouen amb els vents del temps. Alguns instants brillen com diamants sota el sol; altres, es perden en la foscor de la nit. Què és l’experiència, sinó la suma d’intents? De provar, caure, aixecar-se i tornar a començar. On l’error no és un fracàs, sinó una lliçó. On cada intent és un pas endavant, un camí que s’expandeix davant els nostres ulls. La vida no ens demana perfecció, ens demana presència. Ens crida a viure plenament, a deixar que la sorra passi entre els nostres dits, sabent que cada gra porta un missatge, un record, un aprenentatge. Perquè equivocar-se és humà, però créixer és diví. I en aquest desert de moments, cada motiu per avançar és un raig d’esperança. EN CASTELLANO: ¿Qué es la vida, sino la suma de muchos instantes? Momentos que se multiplican como granos de arena en un desierto, formando dunas que se mueven con los vientos del tiempo. Algu...