I m'he equivocat
Al llarg de la meva vida
Molts han sigut els cops...
...I fins aquí, puc enténdre ho.
Mitja vida és un camí llarg
Si ho mesurem amb el temps que pasem en aquest món.
Quan éreu infants i jo més jove,
jugava amb valtros,
Passàvem temps junts.
Vaig créixer i jo vaig partir al estranger .
El temps a Reus passava
Mentre passava on era jo..
No es una justificació;
És un fet.
No simplement vaig partir
També vaig allunyar me
El contacte que ho fa tot
És va anar perdent
Part era meva
Part dels meus fets
Part era vostra
Convertint me amb un estrany entre vosaltres.
És dolorós ...
Però quantes vegades més
He de demanar perdó.
La apàtica costum
M'ha fet allunyar me
Dons no trobo
Entre vosaltres aquell amor
No critico
No culpabilizo
Exposo....
Quant interactuo
És un monòleg
Quan provo d apropar me
No sento el que sentia
Sento buidor
I un silenci tan palpable
Com els batecs del cor.
Ja no vinc a buscar vos
Ja no jugo
Ja incomoda la ignorant sentiment
Que quan us parlo; parlo sol.
No em Sento part de la manada.
Sinó com un solitari lleó.
He provocat tal sentiment ?
Això ha sigut recíproc.
Sense culpables.
Mes aviat una sèrie de sucsesos que ens han portat amb aquesta situació.
Qui dintre seu quan parla i és ignorat moltes vegades
Te ganes de parlar?
Més aviat ho evita
Perquè fa mal
Durarà sempre això?
No podem deixar enrere qui era
I centrarnos amb qui sóc
On juga aquí l'empatia?
El prejudici
O la mateixa excusa gastada
Del que sóc egolatra per exposar ho
Pero valtros ... No.
Per aquest motiu no m'agrada el nadal
Perquè quan vinc em sento jutjat
Quasi menyspreat
I tens
Jo estic obert a la pau
Però com voleu que m'apropi
Si a cada pas que dono
Vint enrere feu.
Ja no busco més la vostre aprovació
Busco el moment on l'amor és va perdre
I la vostra falta de perdó.
Comprenc que el qui era us espantava
M'espantava fins jo
Pero he fet coses per convertir l'enutg amb amor.
Si em mireu sempre sobre el punt de vista de com era
Mai podreu veure qui sóc ara.
I és cert em perdo la mainada
La nova generació
On un és el meu fillol
Ho agraeixo molt Anna
I se que em perdo lo que mai podré recuperar
Més aquest sentiment que sento em té completament aïllat.
Però per la sang que em corre per les venes
Si arribem tots a un consens
Podríem construir on vaig deixar Ho i tornar a ser un més entre vosaltres
Naltros som secs em direu
Jo soc sentiment us repetire
Però hi ha d'haver un punt on tots convergim
No hay comentarios:
Publicar un comentario