GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

Quants anys fa que ens coneixem.... Més de trenta-cinc. I dels teus llavis mai la mentida ha eixit. Em dol veure't vilment insultat  Injustament oblidat  I immerescudament reduït al res. Jo sé qui ets. Et conec i sé com és la teva ànima. I em pregunto molts cops  Si els demés poden veure't. I em responc  Veuen l'home trencat. Ni tan sols l'ombra del qui era I sé perquè et conec d'una vida sencera Que més enllà del teu dolor  Em llàgrimes àcides que no surten dels ulls Esta el meu amic P... No dire el teu nom Ni tan sols pronunciare a que t'ha enfrentes .  El món no ho entendrà  Et prendrà per una causa perduda  Però que sabran ells  Qui són per jutjar te  Amics coneguts inclòs familia  Saben quina és la teva pena!? Hauré de ser jo qui la digui?... No goso No em pertany  Més no sóc cap extrany i el teu dolor em pega. Perquè sé qui ets Jo et conec De la mateixa manera que conec aquest món de merda Que jutja al inocent i el condem...

A cops sento la pesada carga de jutjar el meu proïsme  Com si jo no m'hagués equivocat mai. Que em porta a Fer Ho? Es esfereïdor per el meu esperit I ho troba detestable  Malgrat tot quan veig les poques ganes d'hom  Em pot la indignació  I se'm endú la ràbia. Però no està bé fer-ho  Quan ho faig Em perdo No sóc imparcial No estimo I em pot més el sentiment  Que la memòria  Ho acas jo no he sigut injust en algun cop? Evidentment que ho he sigut. El meu caràcter benèvol  Fruït del qui tot m'ho dona Al qui vull assemblar-me  Va suportar un calvari pitjor Va ser insultat Sent qui tot ho podía  Va sufrir en una creu per salvar l'humanitat.  Amb integritat Voluntàriament  Sense queixar-se  I jo que em dic cristià  M'emprenya la manca de ganes dels altres? No... Aquest no és el camí  Si jo he sigut perdonat i m'he equivocat tantes vegades  Més misericòrdia hauria de tenir per els que van perduts Tal com jo anava...

Que s'aturin els rellotges I el temps amb ells. S'ha fet un silenci Palpable i esfereïdor. Deixeu que quedin mudes les campanes Deixeu-ho tot ... S'ha mort un home just. Un home bó. Però aixugueu les llàgrimes  Deixeu a part tot el dolor. El seu cos a partit Més remaneix el seu record. Que es la vida? Un moment.... Més enllà d'ella  En mig d'un prat florit i verd Corre una brisa fresca És l'esperit alliberat que viu al cel. Les hores queden callades Els cors a flor de pell Se'n anat un pare Un sogre Un marit Un avi Un amic dels seus amics. Més no us perdeu en llàgrimes. Perquè la mort és física  No pas espiritual  Ell viurà mentre sigui recordat. Honreu plegats el seu nom. Joan , Berta i Maria. El pare seguirà sent amb vosaltres  Sra Cabré se que se sent  Ho he viscut moltes vegades. Però un pensament sempre m'ha donat la força que necessitava per seguir endavant. I és que per molt que la mort és amarga  El suau petó d'un moment viscut no more. Ell s...

Hoy quiero contar una història. Verdadera y legítima De un hombre corriente Parecido a cualquiera . Nació en diciembre Y era el menor de cuatro hermanos; Dos niñas y dos niños. Su infancia fue hermosa  Creció en el seno de una buena familia con unos principios fuertes . Desde pequeño fue rebelde. No aceptaba la autoridad de nadie. Era un niño sensible. Se sentía menos que los demás. Débil defendiendo sus derechos le pegaban y el no respondía. Cuando hablaba de sus pensamientos pocos le hacían caso le daban importancia salvo su madre su hermano mayor que idolatraba y sus dos hermanas. La mayor lo llevaba de paseo . Al cine al circo a los parques... Su hermano y el compartieron cuarto muchos años en el piso de vacaciones justo enfrente del mar. A los 5 años en parvularios lo ataron a una silla pues tenía por costumbre tirar de la cola a las niñas.  Con un amigo que compartían el mismo nombre. Se escondían en los arbustos y les tiraban mandarinas a los niños y profesores  Su...