Més de trenta-cinc.
I dels teus llavis mai la mentida ha eixit.
Em dol veure't vilment insultat
Injustament oblidat
I immerescudament reduït al res.
Jo sé qui ets.
Et conec i sé com és la teva ànima.
I em pregunto molts cops
Si els demés poden veure't.
I em responc
Veuen l'home trencat.
Ni tan sols l'ombra del qui era
I sé perquè et conec d'una vida sencera
Que més enllà del teu dolor
Em llàgrimes àcides que no surten dels ulls
Esta el meu amic P...
No dire el teu nom
Ni tan sols pronunciare a que t'ha enfrentes .
El món no ho entendrà
Et prendrà per una causa perduda
Però que sabran ells
Qui són per jutjar te
Amics coneguts inclòs familia
Saben quina és la teva pena!?
Hauré de ser jo qui la digui?...
No goso
No em pertany
Més no sóc cap extrany i el teu dolor em pega.
Perquè sé qui ets
Jo et conec
De la mateixa manera que conec aquest món de merda
Que jutja al inocent i el condemna...
No callare
No si la vida del qui n'és familia s'ensorra
El món t'ha tracta injustament
I tu perds l'esma...
Ja quasi ni et reconeixes
Ni saps per on vas
Et diran no pensis
Tira endavant
Oblida....
Però que collons sabran ells que s'ha sent
Són tu?
No.
Només tu portes conscientment la teva condemna
I és que ser persona entre la gent mata
Destruiex
Sotmet
Condemna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario