I el temps amb ells.
S'ha fet un silenci
Palpable i esfereïdor.
Deixeu que quedin mudes les campanes
Deixeu-ho tot ...
S'ha mort un home just.
Un home bó.
Però aixugueu les llàgrimes
Deixeu a part tot el dolor.
El seu cos a partit
Més remaneix el seu record.
Que es la vida?
Un moment....
Més enllà d'ella
En mig d'un prat florit i verd
Corre una brisa fresca
És l'esperit alliberat que viu al cel.
Les hores queden callades
Els cors a flor de pell
Se'n anat un pare
Un sogre
Un marit
Un avi
Un amic dels seus amics.
Més no us perdeu en llàgrimes.
Perquè la mort és física
No pas espiritual
Ell viurà mentre sigui recordat.
Honreu plegats el seu nom.
Joan , Berta i Maria.
El pare seguirà sent amb vosaltres
Sra Cabré se que se sent
Ho he viscut moltes vegades.
Però un pensament sempre m'ha donat la força que necessitava per seguir endavant.
I és que per molt que la mort és amarga
El suau petó d'un moment viscut no more.
Ell sempre l'acompanyarà.
I on es ell ara.
Serà sempre aquell jove que un dia la va enamorar.
Celebrem la seva vida.
Mantinguem el front alt
Que el fruit que ell va començar contínua, s'expandeix
Es fa més gran .
Ploreu allibereu la pena
Més recordeu que la seva ànima serena no us deixarà mai
(Dedicat amb una familia que m'estimo. Amb tot el meu amor us escric aquest poema i us brindo si cal el meu suport.
Gerard Foz Bosch. Poeta )
No hay comentarios:
Publicar un comentario