Com si jo no m'hagués equivocat mai.
Que em porta a Fer Ho?
Es esfereïdor per el meu esperit
I ho troba detestable
Malgrat tot quan veig les poques ganes d'hom
Em pot la indignació
I se'm endú la ràbia.
Però no està bé fer-ho
Quan ho faig
Em perdo
No sóc imparcial
No estimo
I em pot més el sentiment
Que la memòria
Ho acas jo no he sigut injust en algun cop?
Evidentment que ho he sigut.
El meu caràcter benèvol
Fruït del qui tot m'ho dona
Al qui vull assemblar-me
Va suportar un calvari pitjor
Va ser insultat
Sent qui tot ho podía
Va sufrir en una creu per salvar l'humanitat.
Amb integritat
Voluntàriament
Sense queixar-se
I jo que em dic cristià
M'emprenya la manca de ganes dels altres?
No...
Aquest no és el camí
Si jo he sigut perdonat i m'he equivocat tantes vegades
Més misericòrdia hauria de tenir per els que van perduts
Tal com jo anava
Jutge només n'hi ha un
I ell es amor no pas ràbia.
Em disculpé la meva humanitat perquè imperfecte sóc i encara així
Em beneix i em dóna forçà.
No jutgem
Sinó ajudem
I si hom es ignorant
Fem li entendré
Perquè la vida és servir
Fer el bé
Se persona
I amb l'ajuda de Déu
Espero arribar ha estimar ser humild
Ell ja jutjarà
El meu deure com cristià és donar suport i ser més pacient amb aquestes persones
No hay comentarios:
Publicar un comentario