domingo, 21 de julio de 2024

JUTJAR.

A cops sento la pesada carga de jutjar el meu proïsme 
Com si jo no m'hagués equivocat mai.
Que em porta a Fer Ho?
Es esfereïdor per el meu esperit
I ho troba detestable 
Malgrat tot quan veig les poques ganes d'hom 
Em pot la indignació 
I se'm endú la ràbia.
Però no està bé fer-ho 
Quan ho faig
Em perdo
No sóc imparcial
No estimo
I em pot més el sentiment 
Que la memòria 
Ho acas jo no he sigut injust en algun cop?
Evidentment que ho he sigut.
El meu caràcter benèvol 
Fruït del qui tot m'ho dona
Al qui vull assemblar-me 
Va suportar un calvari pitjor
Va ser insultat
Sent qui tot ho podía 
Va sufrir en una creu per salvar l'humanitat. 
Amb integritat
Voluntàriament 
Sense queixar-se 
I jo que em dic cristià 
M'emprenya la manca de ganes dels altres?
No...
Aquest no és el camí 
Si jo he sigut perdonat i m'he equivocat tantes vegades 
Més misericòrdia hauria de tenir per els que van perduts
Tal com jo anava 
Jutge només n'hi ha un 
I ell es amor no pas ràbia.
Em disculpé la meva humanitat perquè imperfecte sóc i encara així 
Em beneix i em dóna forçà.
No jutgem
Sinó ajudem
I si hom es ignorant
Fem li entendré 
Perquè la vida és servir
Fer el bé 
Se persona 
I amb l'ajuda de Déu 
Espero arribar ha estimar ser humild 
Ell ja jutjarà 
El meu deure com cristià és  donar suport i ser més pacient amb aquestes persones 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EL ABISMO ( PROSA POÉTICA PSICOLÓGICA)

Un día te irás.... Será ,porque así lo habrás decidido. Llevas tras la muerte muchos años Y ahora.... desgraciadamente es solo c...