PERDUA.
Hi ha cops que maten, i no són cops violents, sinó paraules. Sempre he volgut ser bo, ser just, ser autèntic. Però no sempre ho he aconseguit. Hi ha moments en què les meves bones intencions han fet un mal irreparable. Quan això em passa, he volgut morir. Jo, que li canto a la justícia, tinc per llengua una espasa: fereix i mata quan vol guarir i crear ponts, mai murs. He fet mal. Sóc culpable. Ho he fet amb intenció? No. Però ho he fet, i això em mata. Quan estimes dues persones és difícil ser just. Inclús ometent noms, pots fer un mal terrible. I ara em sento perdut, dolgut… sol. Ja no em parla qui estimava, i aquell lloc on arribava i em sentia a casa ara és l’espai on he de conviure amb qui no em pot veure perquè em veu com a traïdor. Jo tan sols volia ajudar. Sóc imperfecte, però sóc honest. Dic la veritat encara que em colpegi, dic la veritat encara que ho perdi tot. La vida embrutada pels homes ja menteix prou; jo vull obrir camí a la veritat on l’amor respiri. He pe...