GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

Els dies grissos quan plou ,el cel es vesteix de dol :ploren les ànimes joves que van marxar aviat.  Volen parlar amb els que queden, els que els anyoren.  Pero no tenen veu. No una veu que pugui escoltar-se amb l'oïda.  Ells parlen una llengua antiga que només escolten les persones profundes. Hi en aquest dia gris una ànima a vingut a trobar-me.  Era la d'un amic que molt aviat va deixar-me.  Em deia: Gerry parla amb l'Encarna,  amb mon fills,germans i amics i tot aquell que va estimar me.  Diga-lis que soc aqui; aprop. Que parlo en versos. Que parlo a les animes. Que visc als records. Que vinguin alli a trobar-me ... No he marxat  la mort només es un principi etern on un camina sense temps amb l'oïda fina... I quan sent el seu nom torna...  sí em volen escoltar que la teva veu de poeta trascrigui les meves paraules; anota: Fills meus no tingueu por,  la por es com posar-se sobre el pes del mon  la vida es mes senzilla ...

Tens l’alegria d’un nen i l’experiència d’un vell caçador. Fins i tot la data del teu naixement sembla una broma del destí contra totes les normes imposades: 6 del 6 del 66. Un dimoniet sense cua ni banyes, un home savi que no enganya, un gran seductor sense necessitat de seduir. Fas riure fins a les pedres amb el teu bon humor. No et poden definir, perquè no tens definició. La vida la prens sense presses, amb ganes. Ni els cops t’han pres mai la il·lusió. Crees paraules noves, i amb el teu sentit de l’humor — tremendo, a vegades incomprès— descol·loques els qui no saben mirar més enllà de les aparences. Perquè ets noble, autèntic, una persona amb un món perdut i dolgut, on les bones persones han d’aprendre a ser molt llestes per no trencar-se. I tot i així, saps ballar amb la lluna, fer les paus amb la foscor, i treure llum dels impulsos que no et defineixen —perquè no tens definició. Ets això: un infant terrible i un senyor. Amb un sentit de l’humor únic, capaç de fer riure un mort i...

La fulla, quan cau de l’arbre, no el deixa. Es transforma, canvia de color, i el vent, jugant amb ella, la retorna a les seves branques amb un nou to. Neixen brots, noves fulles que acompanyen: són filles del seu record. I quan els teus ulls mirin la nit fosca, recorda que després surt el sol. Mai marxen. Sempre es queden. Et visiten quan ve la son, t’acaronen l’ànima i la vesteixen amb la llum del vostre amor.