GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

Entre las flores, bien entrada la mañana, despierta una gota de agua que limpia el corazón de los árboles, refresca la tierra y alimenta su entorno. No fue la casualidad la que te dio tu nombre, pues como ese despertar eres tu, Rocío. Tú le hablas a las almas, les das aliento, les das brío. Con silencios, con verdades, con sentido. Eres ese espacio donde no existe el vacío, y ennobleces con tu encanto esos días cuando hace frío. Eres el abrazo que consuela, la voz que te despierta, el pilar que, sin hablar mucho, le da vida a este mundo sin sentido. Tu belleza es tu carácter, tus ojos marrones, tu humor cínico. Al que llora lo acompañas, le das rumbo al perdido. Y si alguien corre peligro, te pones delante y luchas contra todos sus enemigos. ¿Cómo no quererte? ¿Cómo no admirarte? ¿Cómo no querer ser tu amigo? Eres norte. Eres la voz que susurra al oído: Lucha, sé valiente, no te rindas, no estás solo, yo estoy contigo. Y quiero agradecerte de la única forma en que sé hacerl...

  Quan tots compten… menys tu (CAT) Me’ls miro amb afecte i també amb por. Perquè parlar fa mal i callar és refugi. No els jutjo. Només sento que parlo diferent. He caigut, he patit, he estat esclau del dolor i de la gent. A vegades el meu cor és un volcà sense destinatari. Estima i comprèn. Tolera. Discern. Es perd. Sóc amor. Sóc font. I alhora sóc jutjat, incomprès per parlar diferent. Proscrit. I miro els qui estimo des d’un lloc que sovint fa mal. He ferit, sí. I he sentit aquest dolor, molt fort. Em vaig dir a mi mateix: jo no sóc el que diuen. Sóc un home senzill que també necessita ser escoltat. Que dona amor i vol ser estimat pel que és, amb virtuts i defectes. ¿No estimo igual tots els que cauen entre els meus braços? Però… qui em sosté a mi? Si només he après a donar com qui comprava afectes. M’he equivocat. També he encertat en molts moments. Però pesa més l’error, la crítica, ser ignorat sota paraules que cauen com sentències sobre el sentenciat. Defensar-me...

Els dies grissos quan plou ,el cel es vesteix de dol :ploren les ànimes joves que van marxar aviat.  Volen parlar amb els que queden, els que els anyoren.  Pero no tenen veu. No una veu que pugui escoltar-se amb l'oïda.  Ells parlen una llengua antiga que només escolten les persones profundes. Hi en aquest dia gris una ànima a vingut a trobar-me.  Era la d'un amic que molt aviat va deixar-me.  Em deia: Gerry parla amb l'Encarna,  amb mon fills,germans i amics i tot aquell que va estimar me.  Diga-lis que soc aqui; aprop. Que parlo en versos. Que parlo a les animes. Que visc als records. Que vinguin alli a trobar-me ... No he marxat  la mort només es un principi etern on un camina sense temps amb l'oïda fina... I quan sent el seu nom torna...  sí em volen escoltar que la teva veu de poeta trascrigui les meves paraules; anota: Fills meus no tingueu por,  la por es com posar-se sobre el pes del mon  la vida es mes senzilla ...

Tens l’alegria d’un nen i l’experiència d’un vell caçador. Fins i tot la data del teu naixement sembla una broma del destí contra totes les normes imposades: 6 del 6 del 66. Un dimoniet sense cua ni banyes, un home savi que no enganya, un gran seductor sense necessitat de seduir. Fas riure fins a les pedres amb el teu bon humor. No et poden definir, perquè no tens definició. La vida la prens sense presses, amb ganes. Ni els cops t’han pres mai la il·lusió. Crees paraules noves, i amb el teu sentit de l’humor — tremendo, a vegades incomprès— descol·loques els qui no saben mirar més enllà de les aparences. Perquè ets noble, autèntic, una persona amb un món perdut i dolgut, on les bones persones han d’aprendre a ser molt llestes per no trencar-se. I tot i així, saps ballar amb la lluna, fer les paus amb la foscor, i treure llum dels impulsos que no et defineixen —perquè no tens definició. Ets això: un infant terrible i un senyor. Amb un sentit de l’humor únic, capaç de fer riure un mort i...

La fulla, quan cau de l’arbre, no el deixa. Es transforma, canvia de color, i el vent, jugant amb ella, la retorna a les seves branques amb un nou to. Neixen brots, noves fulles que acompanyen: són filles del seu record. I quan els teus ulls mirin la nit fosca, recorda que després surt el sol. Mai marxen. Sempre es queden. Et visiten quan ve la son, t’acaronen l’ànima i la vesteixen amb la llum del vostre amor.