LA FULLA I L'ARBRE: EL RECORD QUE FLOREIX.
La fulla, quan cau de l’arbre, no el deixa. Es transforma, canvia de color, i el vent, jugant amb ella, la retorna a les seves branques amb un nou to. Neixen brots, noves fulles que acompanyen: són filles del seu record. I quan els teus ulls mirin la nit fosca, recorda que després surt el sol. Mai marxen. Sempre es queden. Et visiten quan ve la son, t’acaronen l’ànima i la vesteixen amb la llum del vostre amor.