EL PLOR DE LES ÀNIMES ( DEDICAT AL MEU AMIC DONATO PICCINI. )

Els dies grissos quan plou ,el cel es vesteix de dol :ploren les ànimes joves que van marxar aviat. 

Volen parlar amb els que queden, els que els anyoren. 

Pero no tenen veu.

No una veu que pugui escoltar-se amb l'oïda. 

Ells parlen una llengua antiga que només escolten les persones profundes.

Hi en aquest dia gris una ànima a vingut a trobar-me. 

Era la d'un amic que molt aviat va deixar-me. 

Em deia: Gerry parla amb l'Encarna,  amb mon fills,germans i amics i tot aquell que va estimar me. 

Diga-lis que soc aqui; aprop.

Que parlo en versos.

Que parlo a les animes.

Que visc als records.

Que vinguin alli a trobar-me ...

No he marxat 

la mort només es un principi etern on un camina sense temps amb l'oïda fina...

I quan sent el seu nom torna... 

sí em volen escoltar que la teva veu de poeta trascrigui les meves paraules; anota:

Fills meus no tingueu por,

 la por es com posar-se sobre el pes del mon 

la vida es mes senzilla vista amb amor i resiliència.  

Sigueu pinya i humils 

els que molt criden poca cosa parlan.

 Els que observen aprenen els que callen no otorguen pensen en la següent jugada.

A tu estimada esposa.  Se que em penses ho sento. I no estic lluny ni callo t'acompanyo...et sustento. 

I si mai et sents sobresaturada...que no pots...recorda com vam aixecar el cap quan tot apuntava a castells de sorra. 

Germans amics que tinc que dir-vos...

gràcies per l'amistat i companyia. 

Per els riures 

per la vida.

Si mai penseu amb mi estaré amb vosaltres i quan mireu el cel veureu.

els dies de pluja :

El plorar de les animes que busquen al poeta que escrigui en versos lo que la mort no atura.