LA FULLA I L'ARBRE: EL RECORD QUE FLOREIX.

La fulla, quan cau de l’arbre, no el deixa.

Es transforma, canvia de color,

i el vent, jugant amb ella,

la retorna a les seves branques amb un nou to.

Neixen brots,

noves fulles que acompanyen:

són filles del seu record.

I quan els teus ulls mirin la nit fosca,

recorda que després surt el sol.

Mai marxen.

Sempre es queden.

Et visiten quan ve la son,

t’acaronen l’ànima

i la vesteixen

amb la llum del vostre amor.