QUE LA MORT ET TROBI VIU.
Que la mort et trobi viu No siguis esclau del que et dius, no creguis totes les teves veus. Hi ha mentides que es fan casa, hi ha cadenes fetes d’ombres. No ets el pes del teu passat, no ets els límits que t’imposes. Ets més, molt més. Ets foc que crema la por, ets llum que travessa la nit. No busquis fora el que ja ets. Escolta el silenci, allà on la veritat et parla sense crits, sense enganys. Sigues lliure, sigues aquí. I quan la mort et cridi el nom, que et trobi viu, despert, sense cadenes, sense por. Amb la certesa de poder dir en un últim adéu: jo he viscut… i no he viscut morint. Que la mort et trobi viu No siguis esclau del que et dius, no creguis totes les teves veus. Hi ha mentides que es fan casa, hi ha cadenes fetes d’ombres. No ets el pes del teu passat, no ets els límits que t’imposes. Ets més, molt més. Ets foc que crema la por, ets llum que travessa la nit. No busquis fora el que ja ets. Escolta el silenci, allà on la veritat et parla ...