martes, 16 de abril de 2024

LA JUSTICIA DEL MUNDO

Quisiera empezar este poema con palabras para un ser humano.
Alguien que cuando me caía siempre estaba dispuesto a tenderme la mano.
Para ti son estos versos
Y para aquellos que buscan la justicia en este mundo.

Lo diré directamente.
El mundo no es justo
No trata a todos con igualdad
El dinero se impone
Los atajos legales
Y la forma de administrar Justicia brillan por su ausencia.
Una mujer que apenas llega a fin de mes y tiene 5 hijos
Le quitan la casa
Mientras uno que roba que no le falta nada se ríe a carcajada abierta 
De los derechos de todo ser humano.
La infamia.
Dama de sutiles palabras
Que anda por su cuenta
Tratando a los justos como abominables.
Y le da la razón al que nunca la tuvo 
Desatando tempestades.
La injuria.
Señora de malas artes seductora y desafiante 
Destrozando vidas
Aniquilando voluntades.
La mentira.
Madre de todos los males 
Tan actual se ha vuelto 
Que quien dice verdades
Es tratado como idiota
Se le niegan sus derechos
Va con el alma rota
Y sujeto a la impotencia
Muere día a día víctima de la mentira 
El odio 
Exclaviazador vuelve al hombre su peor pesadilla
Convirtiendo su pensar en horror.
Quitándole la vida 
El egoísmo 
El rey de este mundo
Que trata a sus súbditos 
Como escoria
Porque les borra la memoria y cree justos sus actos.
Justicia? ...
Quién por mucho que espere 
No lo han tratado injustamente 
En algún momento de su vida
O ha sido el verdugo de alguna alma inocente!?
Ahora déjenme contar una historia 
La de un hombre que su peor mal ha sido tratar equitativamente a sus semejantes.
Que ha ayudado a sus enemigos
Y que nunca le levanto la voz a nadie.
Un hombre corriente
Como el se define
Un acompañante de almas perdidas.
A las que les da luz y les muestra verdades
Aunque ello le represente enfrentamientos 
Un hombre íntegro 
Imperfecto como todos
Pero con un alma noble.
Injuriado calumniado y asesinado por mentiras y falsedades.
Que se le niegan sus derechos 
Que se ríen en su cara
Que cada día es para el como cuchillo cortante
Que le va cortando el alma 
Un hombre roto,
Que cree en la igualdad
Y sus mismas creencias que el mismo a defendido en muchas ocasiones
Ahora se las tiran por la cara como quien deja ir mariposas en mitad de un torrencial de falsas acusaciones.
Todo este teatro que llamamos justicia
Tiene de justo lo que la oscuridad mas profunda tiene de luz esclarecedora .
Quiere el ser humano ser justo pero jamás va a serlo
Por duro que parezca
Cuando alguien busca justicia
Empieza una guerra.
Y dura el tiempo más que la solución 
Lo bueno se vuelve traición y están los embaucadores
Esos que usan las fuerzas mayores para mediante triquiñuelas tirar abajo vidas
Sembrando caos 
Oliendo a inmundicia ...
No en el mundo no existe la verdadera Justicia.
Pero más allá de este mundo si existe justicia 
Una vez ando con nosotros 
Y nosotros la profanano

lunes, 18 de marzo de 2024

explicant Jesús.

Sí, del cor surt lo que tu ets 
Amb els teus llavis beneixes O malaeixes.
Tot lo que pronuncies i declarés te poder
Vigila que dius
Que de la teva boca surtin paraules inspiradores
Mai espases que fereixen 
Esmicolant O destructives
Així O bé pots salvar vides
O acabar amb elles .
No subestimis mai lo que pronuncies
Pensa...
Perquè arribarà el dia que tinguis que donar comptes
I voldràs aleshores tirar enrere
Així que perdona i estima
Sí, estima perquè del amor
Broten rosas gespa fresca
La serenor i la vida.
No es mai ell qui caurà per la teva ira.
Sempre seràs tu qui perdis
Així que quan et trobis amb persones amargades que malparlen que humilien.
Tingues compassió
Elles mateixes cauran pel pes del seu odi.
I et diré més si poguessis canviar el seu dolor per un somriure
Sentiràs cantar els ocells els camps la mateixa terra i tot l'univers que et mira.
Estem creats per viure amb comunió amb aquella gran força. Déu.
I seguir l'exemple de Jesucrist
Qui de vosaltres donaria la vida per els éssers més menyspreables?
Els que maten amb les seves accions
Fruit d'una ment enmetzinada 
La del home injust 
La del que menysprea
I si us digués
Que tots nosaltres som imperfectes volguent O sense volguer 
Segons el parer de Jesús va donar la seva vida perquè en el fons volia salvar una humanitat inumatitzada
I donar-los un camí nou
No coneix Déu qui no entén una cosa ben sencilla.
Per amor va morir
Per amor va reviure
Per amor un pot ser un amb Déu i deu en un
Sense religions
Només acceptant una sola cosa
Que us semblarà a molts bogería.. 
Poseu la vostra fe amb Jesús
Camineu amb ell
Sigueu justos pietosos i deixeu la vanaglòria 
Se que us direu si déu és tan bo perquè permet la injustícia?
Deixeu me que us expliqui amb un exemple la vostra pregunta 
Jo sóc lliure d'actuar com vulgui.
Tinc dos camins:
Un és el bé i el bé alimenta i dóna vida 
O puc fer el mal i despota
Qui és qui escolleix 
Déu O jo?
Sóc jo qui tria 
Sou valtros i les vostres accions
Us ho dic per experiència pròpia
L'impuls porta a la equivocació et mata a tu i al qui t'estima
I ningú ha sigut creat per cap altre motiu que per ser estimat
Mai havia llegit una Biblia
Desde els 3 anys que menyspreava a Déu 
Estava colapsat per la ira 
Em consumia
Autodestruint-me
I fent mal als més propers
Quant vaig acceptar a Crist
Amb tot el meu cor
Vaig començar a canviar tot l odi per amor
I ara encara que caigui encara que tot se'm poguí girar en contra amb Fe he mogut muntanyes que semblaven inamovibles
He après perdonant a veure amb altres ulls la vida
Lluito sí, cada dia
Però no lluito sol
Sinó amb comunió amb aquella gran força
Que empeny endavant la meva existència
On abans hi havia conflicte
Ara hi ha experiència
No escoltava
Era esclau dels meus sentiments i emocions
Com una fulla al vent
Ara aprenc ara sóc fort
Però no em ve de mi la força
Sinó d'aquell que em dóna vida i és tot lo bó
Ser cristià no vol dir creuar-se de braços.
Ser cristià és malgrat tot lo que em pugui vindre se que amb mi tinc un esperit diví que s'aixeca i empeny tot lo dolent fora de mí
I que tinc una responsabilitat més gran que cap persona
La de donar suport a una creença que inspira i dóna la veritable vida 
Abans no era conscient de les meves accions i les conseqüències
Ara sí en sóc
Se que lo que sembrere recolliré
Se que lo que surt dels meus llavis te força
I lo més important
Que mai estaré sol
Perquè amb mi està
El que. Va crear el tot
I ell sóc jo i jo sóc ell 

miércoles, 13 de marzo de 2024

AMOR

Hay tantas formas de expresarlo como corazones haya
Más solo una te habla
Y ese amor puro
Que te transforma
Que te llena.
Yo he amado como ama el mundo
Y he besado mil labios
He seducido y he sido amado
Conocí los secretos más profundos
Y sentí placer 
Y también pude darlo 
Aún así ..
No era amor
Sino deseo
No tenía pureza
Y siempre perdía uno
Mientras el otro se llevaba la gloria
Quedaba siempre un corazón roto
Un susurro
Como agua que corre en el arroyo
Bajo sueños e ilusiones robadas
Una vez fui el seductor
El jugador
Pero no amaba
Manipulaba para obtener
Un instante de éxtasis.
Perdiendo con ello el amor.
Porque el amor es honesto
No se envanece
A todos pertenece
Y viene de uno....
Es ese amor que calma
Que da que se derrama
Y fluye con gozo
No te hunde en un pozo
Ni te quita nada
Más bien te llena de todo
Y no se rebaja
Porque es bondadoso
Da y no quita
Jamás se marchita
Ni te deja .
Es el amor del que hablaba Pablo
Y yo añadiría.
No perece nunca
Alimenta y nutre
Fortalece y te da energía
Esa que nunca acaba
Siempre empieza....

LA JUSTICIA DEL MUNDO

Quisiera empezar este poema con palabras para un ser humano. Alguien que cuando me caía siempre estaba dispuesto a tenderme la mano. Para ti...