LA ROSA NEGRA
Escolteu tots! El crit de la desesperació. Escolteu! El batec d’un cor que s’apaga. Mireu com camina… Arrossegant l’ànima, com un condemnat a mort que ha perdut tota esperança. Mireu-lo! És un mort amb vida. Qui l’ha matat? L’orgull ferit, el pensament cansat, la traïció dels que pensava que l’estimaven. Mireu tots! Duu a les mans una rosa negra, sense espines. Les espines les porta clavades al cor, mentre busca amb la mirada aquell camí fosc que el dugui a l’altra vida. I deixeu que us digui. Com a testimoni viu: ha lluitat. Fins quedar sense veu. Que ningú gosi dir que va ser un covard. Poema dedicat al Pere. Amb tot el meu carinyo. Gerard Foz Bosch. Autor