Entradas

SEMPRE HI SON. SIEMPRE ESTAN

-
Imagen
Què passa realment quan un cos mor? Resta la seva energia. La seva essència impregna els voltants, com un perfum amable que no s’esvaeix amb el temps. El cos és un vestit: envellix, es gasta, i un dia es deixa anar. Però allò que l’habitava no desapareix. L’ànima és energia, i l’energia no mor: es transforma, es barreja amb tot el que existeix. No els veurem amb els ulls, aquells que ja són essència. Però els sentirem amb una força que no parla, sinó que recorda. No amb paraules que ressonen, sinó amb moments que ens acompanyen. Per això, no estiguem tristos. Els qui han marxat respiren amb nosaltres. Han tornat a l’origen: a aquest espai infinit on la vida neix, on som part del tot i no marxem mai. Ens podeu escoltar. Ens podeu sentir. Podeu riure o plorar amb nosaltres. Només cal silenci. I respiració. Tancar els ulls. Recordar una imatge, un instant. I allà ens trobarem: en aquell espai on la ment i l’ànima es toquen, on els records viuen —no dins la memòria— sinó eterna...
Publicar un comentario
Leer más

LA ROSA NEGRA

-
Imagen
Escolteu tots! El crit de la desesperació. Escolteu! El batec d’un cor que s’apaga. Mireu com camina… Arrossegant l’ànima, com un condemnat a mort que ha perdut tota esperança. Mireu-lo! És un mort amb vida. Qui l’ha matat? L’orgull ferit, el pensament cansat, la traïció dels que pensava que l’estimaven. Mireu tots! Duu a les mans una rosa negra, sense espines. Les espines les porta clavades al cor, mentre busca amb la mirada aquell camí fosc que el dugui a l’altra vida. I deixeu que us digui. Com a testimoni viu: ha lluitat. Fins quedar sense veu. Que ningú gosi dir que va ser un covard. Poema dedicat al Pere. Amb tot el meu carinyo. Gerard Foz Bosch.  Autor
1 comentario
Leer más

EL VIENTO NO VUELVE

-
Imagen
Puedo perdonarlo todo. Dejar que la mierda caiga y no volver a cargarla en la espalda. Pero hay nombres que no se borran. Manos que tocaron lo sagrado con dedos sucios. Gente que confundió tu bondad con permiso. Puedo mirar a los ojos del que hiere y de la muchacha que aún cree. En ambos reconozco el mismo temblor, el mismo dolor antiguo, esa herida que cambia de rostro pero no de voz. Al que golpea. Al que cae. Nunca supe creer en promesas cerradas. El enamoramiento es un sueño que se sueña despierto, y pensar que alguien será tuyo para siempre es querer detener el agua con las manos. Yo no engaño. Por eso camino solo, ligero, sin jaulas. El amor joven es un papel lanzado al viento. No elijas el lugar de la caída. El viento no entiende de deseos. Si creíste que sería eterno, no fue culpa del aire. No celebro al rompecorazones. Una vez fui uno. Aprendí demasiado tarde que romper ilusiones también rompe al que golpea. Si alguien lee esto, que no lo entienda con la cabeza. Qu...
Publicar un comentario
Leer más

ROCIO

-
Imagen
Entre las flores, bien entrada la mañana, despierta una gota de agua que limpia el corazón de los árboles, refresca la tierra y alimenta su entorno. No fue la casualidad la que te dio tu nombre, pues como ese despertar eres tu, Rocío. Tú le hablas a las almas, les das aliento, les das brío. Con silencios, con verdades, con sentido. Eres ese espacio donde no existe el vacío, y ennobleces con tu encanto esos días cuando hace frío. Eres el abrazo que consuela, la voz que te despierta, el pilar que, sin hablar mucho, le da vida a este mundo sin sentido. Tu belleza es tu carácter, tus ojos marrones, tu humor cínico. Al que llora lo acompañas, le das rumbo al perdido. Y si alguien corre peligro, te pones delante y luchas contra todos sus enemigos. ¿Cómo no quererte? ¿Cómo no admirarte? ¿Cómo no querer ser tu amigo? Eres norte. Eres la voz que susurra al oído: Lucha, sé valiente, no te rindas, no estás solo, yo estoy contigo. Y quiero agradecerte de la única forma en que sé hacerl...
Publicar un comentario
Leer más

CUANDO TODOS CUENTAN...MENOS TU( POEMA BILINGÜE)

-
Imagen
  Quan tots compten… menys tu (CAT) Me’ls miro amb afecte i també amb por. Perquè parlar fa mal i callar és refugi. No els jutjo. Només sento que parlo diferent. He caigut, he patit, he estat esclau del dolor i de la gent. A vegades el meu cor és un volcà sense destinatari. Estima i comprèn. Tolera. Discern. Es perd. Sóc amor. Sóc font. I alhora sóc jutjat, incomprès per parlar diferent. Proscrit. I miro els qui estimo des d’un lloc que sovint fa mal. He ferit, sí. I he sentit aquest dolor, molt fort. Em vaig dir a mi mateix: jo no sóc el que diuen. Sóc un home senzill que també necessita ser escoltat. Que dona amor i vol ser estimat pel que és, amb virtuts i defectes. ¿No estimo igual tots els que cauen entre els meus braços? Però… qui em sosté a mi? Si només he après a donar com qui comprava afectes. M’he equivocat. També he encertat en molts moments. Però pesa més l’error, la crítica, ser ignorat sota paraules que cauen com sentències sobre el sentenciat. Defensar-me...
2 comentarios
Leer más

EL PLOR DE LES ÀNIMES ( DEDICAT AL MEU AMIC DONATO PICCINI. )

-
Imagen
Els dies grissos quan plou ,el cel es vesteix de dol :ploren les ànimes joves que van marxar aviat.  Volen parlar amb els que queden, els que els anyoren.  Pero no tenen veu. No una veu que pugui escoltar-se amb l'oïda.  Ells parlen una llengua antiga que només escolten les persones profundes. Hi en aquest dia gris una ànima a vingut a trobar-me.  Era la d'un amic que molt aviat va deixar-me.  Em deia: Gerry parla amb l'Encarna,  amb mon fills,germans i amics i tot aquell que va estimar me.  Diga-lis que soc aqui; aprop. Que parlo en versos. Que parlo a les animes. Que visc als records. Que vinguin alli a trobar-me ... No he marxat  la mort només es un principi etern on un camina sense temps amb l'oïda fina... I quan sent el seu nom torna...  sí em volen escoltar que la teva veu de poeta trascrigui les meves paraules; anota: Fills meus no tingueu por,  la por es com posar-se sobre el pes del mon  la vida es mes senzilla ...
Publicar un comentario
Leer más

AGUSTÍ

-
Tens l’alegria d’un nen i l’experiència d’un vell caçador. Fins i tot la data del teu naixement sembla una broma del destí contra totes les normes imposades: 6 del 6 del 66. Un dimoniet sense cua ni banyes, un home savi que no enganya, un gran seductor sense necessitat de seduir. Fas riure fins a les pedres amb el teu bon humor. No et poden definir, perquè no tens definició. La vida la prens sense presses, amb ganes. Ni els cops t’han pres mai la il·lusió. Crees paraules noves, i amb el teu sentit de l’humor — tremendo, a vegades incomprès— descol·loques els qui no saben mirar més enllà de les aparences. Perquè ets noble, autèntic, una persona amb un món perdut i dolgut, on les bones persones han d’aprendre a ser molt llestes per no trencar-se. I tot i així, saps ballar amb la lluna, fer les paus amb la foscor, i treure llum dels impulsos que no et defineixen —perquè no tens definició. Ets això: un infant terrible i un senyor. Amb un sentit de l’humor únic, capaç de fer riure un mort i...
Publicar un comentario
Leer más

LA FULLA I L'ARBRE: EL RECORD QUE FLOREIX.

-
Imagen
La fulla, quan cau de l’arbre, no el deixa. Es transforma, canvia de color, i el vent, jugant amb ella, la retorna a les seves branques amb un nou to. Neixen brots, noves fulles que acompanyen: són filles del seu record. I quan els teus ulls mirin la nit fosca, recorda que després surt el sol. Mai marxen. Sempre es queden. Et visiten quan ve la son, t’acaronen l’ànima i la vesteixen amb la llum del vostre amor.
Publicar un comentario
Leer más