GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

Tens l’alegria d’un nen i l’experiència d’un vell caçador. Fins i tot la data del teu naixement sembla una broma del destí contra totes les normes imposades: 6 del 6 del 66. Un dimoniet sense cua ni banyes, un home savi que no enganya, un gran seductor sense necessitat de seduir. Fas riure fins a les pedres amb el teu bon humor. No et poden definir, perquè no tens definició. La vida la prens sense presses, amb ganes. Ni els cops t’han pres mai la il·lusió. Crees paraules noves, i amb el teu sentit de l’humor — tremendo, a vegades incomprès— descol·loques els qui no saben mirar més enllà de les aparences. Perquè ets noble, autèntic, una persona amb un món perdut i dolgut, on les bones persones han d’aprendre a ser molt llestes per no trencar-se. I tot i així, saps ballar amb la lluna, fer les paus amb la foscor, i treure llum dels impulsos que no et defineixen —perquè no tens definició. Ets això: un infant terrible i un senyor. Amb un sentit de l’humor únic, capaç de fer riure un mort i...

La fulla, quan cau de l’arbre, no el deixa. Es transforma, canvia de color, i el vent, jugant amb ella, la retorna a les seves branques amb un nou to. Neixen brots, noves fulles que acompanyen: són filles del seu record. I quan els teus ulls mirin la nit fosca, recorda que després surt el sol. Mai marxen. Sempre es queden. Et visiten quan ve la son, t’acaronen l’ànima i la vesteixen amb la llum del vostre amor.

Si tuviera que describirte Yo diría limpio. Limpio de alma Limpio en tus principios Limpio en todas tus acciones. Tenías 16 años cuando te conocí.  Muchos dirían un niño. Pero yo vi a un hombre que se estaba haciendo a si mismo. Tu voluntad y perseverancia te hacen único.  Tu nunca te rindes  Siempre te superas. Nunca fueron fáciles tus objetivos. Recuerdo tus dietas mortales , ese punto en que un error te hubiera matado. Pero no lo hizo.  Porque eres fuerza en todos los sentidos. Leal y comprometido. Amigo y líder.  Cuando quieres , quieres tanto que es imposible no admirarte. Los años son números la esencia siempre es joven Y tu, mi querido amigo, siempre serás eterno. Porque nadie olvida al que se esfuerza y logra Aunque tenga que intentarlo mil veces. Ese eres tu. Ese es tu carácter.  Y me honra que me llames hermano Pues aún siendo más joven Para mi eres ejemplo .

🖤 Quan un home s’esgota Poema per al meu amic Pere Morir… és deixar un cos que ja no pot. Un cos que fa anys que demana treva, que es trenca per dins i ja no respon. I nosaltres… som llum atrapada en carn cansada, pols d’estrelles que de vegades s’equivoquen d’època i acaben vivint en un temps que no és el seu. Pere, fa massa que el món et castiga. T’ha trinxat la ment, t’ha mossegat el cos, t’ha esborrat per dins, deixant només el record de l’home que eres. Has provat tots els camins, tots els medicaments que el cos rebutja, totes les teràpies que prometen i no curen. Has baixat a fons fins on la ciència, la fe i la boja esperança no han pogut arribar. I jo, que et conec, sé que això no és debilitat. És desgast. És cansament acumulat que t’arrossega… També sé que l’orgull t’ha fet mal. El bo. El de voler ser tu mateix fins al final. El de no voler ser una ombra en un llit on el món ja no et cap. Tu no vols morir. Vols deixar de patir. I això no és rendició: és veritat. I ...

Brindis por el hombre que aprendió a ver más allá de todas las cosas Con voluntad y un sueño partiste, dejando atrás Colombia y sus costumbres, rumbo a una España que te sonaba como esas canciones que te cantaba tu madre, cuando juntos escuchabais el despertar de las verdes montañas tras las ventanas. Te tocó crecer de prisa, porque las necesidades no esperan y el hambre no entiende de etiquetas. De muy joven te cayeron responsabilidades que exigían una voz firme en un mundo de prejuicios, de hombres mayores que solo veían a un niño dando órdenes. Pero tú no dabas órdenes: creabas orden donde solo había caos. Conociste a tu mujer como quien recibe una sonrisa del destino, un regalo que todavía no veías, pero que ya te había encontrado. Y cuando llegaste a esa nueva tierra, encontraste las calles vacías, sin música, sin vecinos compartiendo un plato, sin risas. Solo el silencio denso de los comienzos. Viviste tu propio calvario, que te enseñó a ser más justo, más valiente, m...

Joan Recordo amb precisió aquell instant en què vaig saber que la Cristina es casava. Plorant, em va dir: “El Joan ha tingut un accident de cotxe.” I jo, sense saber encara qui eres, vaig preguntar: “Qui és aquest Joan?” I, en aquella pregunta, vas entrar a la meva vida. Et recordo. Home de poques paraules, de molts fets. Sense excuses. Amb una voluntat que no s’explica, sinó que s’admira. Així has estat, així ets, i així seguiràs sent. De tu vaig aprendre l’art de dir “no em toqueu els collons” com qui diu “estic viu”. Una frase que no defensa l’orgull, sinó la dignitat. I aquella teva altra — “ma mare va trigar nou mesos a parir-me”— encara m’acompanya quan el món em vol amb presses. Hem rigut, ens hem enfadat, ens hem tornat a trobar. Sempre ens hem estimat. Perquè tots dos sabem que l’amor no depèn de la presència. Hi és. Hi serà. Vam perdre algú que estimàvem. Tu, una esposa, una ànima germana. Jo, una germana que m’escoltava quan ningú no ho feia, que m’ensenyava amb ...