GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

Hi ha cops que maten, i no són cops violents, sinó paraules. Sempre he volgut ser bo, ser just, ser autèntic. Però no sempre ho he aconseguit. Hi ha moments en què les meves bones intencions han fet un mal irreparable. Quan això em passa, he volgut morir. Jo, que li canto a la justícia, tinc per llengua una espasa: fereix i mata quan vol guarir i crear ponts, mai murs. He fet mal. Sóc culpable. Ho he fet amb intenció? No. Però ho he fet, i això em mata. Quan estimes dues persones és difícil ser just. Inclús ometent noms, pots fer un mal terrible. I ara em sento perdut, dolgut… sol. Ja no em parla qui estimava, i aquell lloc on arribava i em sentia a casa ara és l’espai on he de conviure amb qui no em pot veure perquè em veu com a traïdor. Jo tan sols volia ajudar. Sóc imperfecte, però sóc honest. Dic la veritat encara que em colpegi, dic la veritat encara que ho perdi tot. La vida embrutada pels homes ja menteix prou; jo vull obrir camí a la veritat on l’amor respiri. He pe...

Sempre ha era es i serà la força que crea ponts i derriba murs. Ponts cap a la font on tots hi formem part. Derriban murs que ens ho impedeixen. El món ho coneix Ho te dins seu I alguns s'atreveixen a seguir-ho.  Son tants els noms que li han donat i són tants els fariseus que ho manipulen  Que la paraula ha quedat menyspreada. Primer deixeu-me que us diga Que qui vingué no ho fer només per un poble Vingué per tots vosaltres.  Segon. Que la paraula allibera no carga que la paraula edifica mai ensorra. Tercer que el nom no importa sino la força que allo implica. Dons qui la té es llum . I aquesta llum es amor.

Eres joven, pero tu alma es sabia. Tu corazón es noble, y la verdad nunca se aparta de ti. No temas la tormenta, porque ya caminaste en medio de la lluvia y aprendiste a sostenerte en pie. El amor no llega: siempre estuvo, siempre estará, como el aire que respiras y la luz que no se apaga. Desde niño fuiste elegido. No hay distancia que te aparte, porque el amor no conoce fronteras. Tu Padre está cerca, el que siempre ha estado. Tu madre te sostiene, y el hombre que es padre y amigo te acompaña en el camino. Eres verdad, eres esencia, eres instante que brilla en la noche. Y aunque la sombra quiera cubrirte, la luz vuelve a nacer en ti.

Entre runes camino, i el vent m’aixeca la pols a la cara. Tot allò que vaig creure ferm s’esmicola. Sé que hi ha malícia, però la ignoro, perquè prefereixo viure amb il·lusió. Reconec que hi ha moments que em trauria la vida. Perquè el cop del món em tira a terra i no em sé defensar. Però em para l’amor: les meves gates, i la veu que em diu que encara sóc aquí. Sóc noble, no sé ferir. Però el meu ego colpeja i em deixa buit. I encara, dins meu, l’amor no hi cap: rebossa, inunda, esquinça les meves parets. Estic ferit. Però no em rendeixo. Perquè entre la ferida que em dol i el futur incert, respira un instant sense nom: la vida.

Avui en fas vint. Una guspira en l’eternitat. Un instant breu, però ple. Sencer. Com tu. Ja ets foc. Un foc que no crema, però encén. Que no arrasa, però desperta cors adormits. Tens noblesa. I tens principis. Bondat que no es ven, tossuderia que no es doblega. Seràs advocat. Però per mi, Emmanuel, ja ho ets. Advocat dels justos. Advocat del poble. Advocat de la veritat que no fa soroll, però ressona dins l’ànima. Vaig prometre al teu pare que et cuidaria. I la promesa… s’ha convertit en pau. Perquè et veig créixer, i en el teu camí hi veig esperança. Camines dret. Camines net. I no hi ha dia que no pensi: quina sort tenir-te a la vora.

Potser no ho entendràs. I sincerament, tant me fot. Ho escric per mi. Per tu. Perquè si et perdo, no sé si sabré continuar. Perquè ets el meu referent. El meu tot. I no, no parlo d'amor romàntic. Parlo d’algú que ho ha donat tot, fins i tot quan el cos ja no responia, perquè els teus fills puguin dir: el pare no es va rendir mai. I no sé si n’ets conscient, però ets un dels homes més valents que conec. Perquè continuar vivint quan no tens ganes de viure, és una guerra diària que molts no podrien ni imaginar. I t’ho dic sense embuts: no vull que et moris. Ho dic així. Sense floritures. No vull perdre’t. Però si ho fas, que sàpigues això: Has lluitat com Don Quixot contra gegants invisibles. Has parlat com Cyrano, amb orgull, amb passió i amb veritat. I si mai arribes a marxar, que ningú no gosi dir que no vas resistir. Perquè has resistit més del que era humà. Sí, ens hem barallat, fet mal, distanciat. Però res d’això esborra el que ets per mi. Ets el meu tot. El meu exe...

¿Quién es Dios? No es el que gritan las iglesias. Ni el que te dibujan con cara de juez y olor a incienso viejo. Dios no es un castigo disfrazado de fe. Ni un oportunista que bendice a los de siempre. Dios no necesita portavoces. Y mucho menos los que hablan en su nombre mientras condenan a media humanidad. A Dios le da igual si amas a otro hombre, o tú, mujer, a otra mujer. A Dios no le importa tu pasado, ni tu ropa, ni si dudas, ni si gritas. Dios no tiene una libreta. No apunta pecados. No pasa lista. No amenaza con fuego. Eso solo lo hacen los humanos, los que se creen hijos de Dios, y en realidad son hijos de la grandísima mentira. Y de una hipocresía vestida de sotana, predicando con los brazos en alto, repitiéndose en palabras sin sentido, con el corazón negro por el prejuicio. Dios no condena. Dios libera. Dios no asusta. Dios abraza. Dios no señala. Te defiende. Murió por ti, sin condiciones. Dios no es religión. Es libertad. Es verdad sin miedo. Es amor que no exi...

Un és amor quan veu algú plorar i li eixuga les llàgrimes amb un gest tendre. Un és amor quan, malgrat tot, estima, per molt difícil que això pugui semblar. Un és amor quan no abaixa els ulls davant la injustícia, quan lluita per un món millor. Un és amor quan torna bé per mal, quan escull la bondat. Quan parla i no crida. Quan agafa el malparit i l’abraça. Perquè on no hi ha amor, només hi ha mentida.

Sois jóvenes, con toda una vida por delante.   Vuestra mirada virgen me conmueve.   Os oigo valientes, mirando de frente el desafío,   con brío en los ojos,   con los puños apretados como espadas,   con la lengua afilada que no conoce derrotas.   Y me digo...   Mis hijos.   No de sangre: de sudor y de horas,   de compromiso y de risas,   de palabras absurdas sin sentido,   de miradas, de sueños, de experiencia encontrada.   Y sí... os llamo **increíbles**.   Porque sin aún las cicatrices   de quien ha luchado durante décadas,   poseéis la valentía de hacerlo.   De mostrarlo.   Veo cómo os enamoráis de la vida,   en el zigzag emocional de vuestros anhelos.   Y entre sonrisas, pienso:   Tal vez no sean perfectos.   Ni siquiera han de buscarlo.   Solo dar un pas...

De matinada, cap a les sis, un home cridava. Mentre mirava una pel·lícula, algú et matava. Queies mort a terra. Unes llums blaves van cridar la meva atenció. Policies nerviosos. Ambulàncies... Em vaig preguntar: què passa? Vaig guaitar per la finestra. Estès al terra, et vaig veure. Semblava que dormies. I ho feies per sempre. Perquè no et despertaries mai més. No vaig sentir res. Ni tan sols sabia que eres mort. Vaig pensar: un borratxo, caigut enmig de la carretera. I no em vaig molestar. L’endemà ho llegia: un home assassinat al carrer Amargura, a prop del Simonet. Ahir, els teus amics es van acomiadar. Van encendre espelmes vermelles, penjaren fotos teves, llegiren pensaments sobre tu. Algo es va remoure dins meu. Un home desconegut, assassinat davant de casa meva. Un estrany. Un fill. Un germà. Un amic d’algú. Jove. Un que mai sabria què hauria estat de la seva vida robada, per una dona que, pel darrere, li va seccionar el coll amb un ganivet. Reflexiono i penso: si la...