AL MEU CUNYAT JOAN
Joan Recordo amb precisió aquell instant en què vaig saber que la Cristina es casava. Plorant, em va dir: “El Joan ha tingut un accident de cotxe.” I jo, sense saber encara qui eres, vaig preguntar: “Qui és aquest Joan?” I, en aquella pregunta, vas entrar a la meva vida. Et recordo. Home de poques paraules, de molts fets. Sense excuses. Amb una voluntat que no s’explica, sinó que s’admira. Així has estat, així ets, i així seguiràs sent. De tu vaig aprendre l’art de dir “no em toqueu els collons” com qui diu “estic viu”. Una frase que no defensa l’orgull, sinó la dignitat. I aquella teva altra — “ma mare va trigar nou mesos a parir-me”— encara m’acompanya quan el món em vol amb presses. Hem rigut, ens hem enfadat, ens hem tornat a trobar. Sempre ens hem estimat. Perquè tots dos sabem que l’amor no depèn de la presència. Hi és. Hi serà. Vam perdre algú que estimàvem. Tu, una esposa, una ànima germana. Jo, una germana que m’escoltava quan ningú no ho feia, que m’ensenyava amb ...