GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

Brindis por el hombre que aprendió a ver más allá de todas las cosas Con voluntad y un sueño partiste, dejando atrás Colombia y sus costumbres, rumbo a una España que te sonaba como esas canciones que te cantaba tu madre, cuando juntos escuchabais el despertar de las verdes montañas tras las ventanas. Te tocó crecer de prisa, porque las necesidades no esperan y el hambre no entiende de etiquetas. De muy joven te cayeron responsabilidades que exigían una voz firme en un mundo de prejuicios, de hombres mayores que solo veían a un niño dando órdenes. Pero tú no dabas órdenes: creabas orden donde solo había caos. Conociste a tu mujer como quien recibe una sonrisa del destino, un regalo que todavía no veías, pero que ya te había encontrado. Y cuando llegaste a esa nueva tierra, encontraste las calles vacías, sin música, sin vecinos compartiendo un plato, sin risas. Solo el silencio denso de los comienzos. Viviste tu propio calvario, que te enseñó a ser más justo, más valiente, m...

Joan Recordo amb precisió aquell instant en què vaig saber que la Cristina es casava. Plorant, em va dir: “El Joan ha tingut un accident de cotxe.” I jo, sense saber encara qui eres, vaig preguntar: “Qui és aquest Joan?” I, en aquella pregunta, vas entrar a la meva vida. Et recordo. Home de poques paraules, de molts fets. Sense excuses. Amb una voluntat que no s’explica, sinó que s’admira. Així has estat, així ets, i així seguiràs sent. De tu vaig aprendre l’art de dir “no em toqueu els collons” com qui diu “estic viu”. Una frase que no defensa l’orgull, sinó la dignitat. I aquella teva altra — “ma mare va trigar nou mesos a parir-me”— encara m’acompanya quan el món em vol amb presses. Hem rigut, ens hem enfadat, ens hem tornat a trobar. Sempre ens hem estimat. Perquè tots dos sabem que l’amor no depèn de la presència. Hi és. Hi serà. Vam perdre algú que estimàvem. Tu, una esposa, una ànima germana. Jo, una germana que m’escoltava quan ningú no ho feia, que m’ensenyava amb ...

Cada latido importa Cada latido de tu corazón importa. Te recuerda que estás vivo. Cada palabra tiene peso. Escoge bien lo que dirás. No hables por hablar, y jamás muestres desprecio. Las palabras nunca vuelven vacías: siempre traen una consecuencia. Que sean siempre besos, nunca espinas. Que salven vidas, destruyan egos y llenen corazones de presencia. Porque cada palabra cuenta: las que edifican, las envenenadas, las que hieren, las que sanan, las que marcan un alma para siempre. Porque en cada palabra se encienden fuegos: unos queman, otros iluminan. Buscan afirmarse, hallar su propósito, y volver a ti con la misma intención que las creaste. No las uses sin más, úsalas con cariño. Pues esas mismas palabras volverán a ti. Procura que vuelvan con amor, nunca con odio. Pues de lo que de tu boca nace, hablará tu espíritu.

Hi ha nois que neixen amb ombra, i n’hi ha que neixen amb llum. Tu, Adam, portes totes dues — la nit que pregunta i l’alba que respon. No ets com els altres, encara que vulguis semblar-ho. Tens una llum que et mira des de dins, i a vegades et confon perquè no saps si t’empeny o t’espanta. Quan riguis net, sense motiu, quan facis el bé sense càlcul, quan callis i tot al teu voltant s’aturi, recorda: és ella. La presència. La mateixa que els homes anomenen Déu i després s’obliden de sentir. No la busquis fora — no viu en temples ni llibres, sinó a la cambra més fonda de tu mateix. Cuida-la, deixa que et creixi per dins com la llavor que trenca la pedra. No la cobreixis amb fum, ni amb por, ni amb pressa. La llum sap esperar. Quan el món et vulgui comprar, quan el soroll et digui que dubtis, torna al silenci, i respira el nom que no cal pronunciar. Que la foscor d’un fals instant no et tregui mai la llum que ja tens, ja saps, però encara no reconeixes. Però algun dia no callar...

Morir Què és morir, sinó tornar? Un camí, un despertar. Pel caminant, la vida té infinits significats: hi ha qui s’hi aferra i no vol marxar, n’hi ha que creuen que és un començament, i d’altres no suporten la vida i volen marxar. La vida te la donen, la mort et ve a buscar. A cops, la vida se li escapa al caminant, amb un dolor molt gran per qui queda — perquè se’n van massa aviat. La mort és part de la vida. Morir és descansar. No pas pel qui queda, sinó pel qui se’n va.

Quan et veig patir Quan et veig patir, quan et veig amb l’esperança perduda, voldria entrar dins la teva ment esmicolada i posar-hi la llum que fa que, cada dia, sigui com sigui, em doni força. Ja no parlo de Déu, perquè malauradament tu veus el Déu de les esglésies, aquell Déu llunyà, amb menys empatia que un psicòpata. Jo hi veig llum —una que mai s’apaga. És amor, amb tot el que implica. Quan ets amb mi, sembla que tornis. Puc veure l’home íntegre, inquebrantable, aquell que amb paraules feia callar les bèsties, el que caminava pels carrers i tothom respectava. No escolto la gent, perquè la gent no sap qui ets. La gent és pura façana: res per dins, sense ànima. Tu, que has fet de pont, que has ajudat fins i tot aquells que no s’ho mereixien, ara et veig lluitant contra la vida, com un Quixot modern que no vol cedir, encara que li vagi la existència. I em dius: “Vull morir. Estic cansat. Estic destrossat. La meva vida és una tempesta, i els llamps em to...