LA ROSA NEGRA
Escolteu tots!
El crit de la desesperació.
Escolteu!
El batec d’un cor que s’apaga.
Mireu com camina…
Arrossegant l’ànima,
com un condemnat a mort
que ha perdut tota esperança.
Mireu-lo!
És un mort amb vida.
Qui l’ha matat?
L’orgull ferit,
el pensament cansat,
la traïció
dels que pensava que l’estimaven.
Mireu tots!
Duu a les mans una rosa negra,
sense espines.
Les espines les porta clavades al cor,
mentre busca amb la mirada
aquell camí fosc
que el dugui a l’altra vida.
I deixeu que us digui.
Com a testimoni viu:
ha lluitat.
Fins quedar sense veu.
Que ningú gosi dir
que va ser un covard.
Poema dedicat al Pere.
Amb tot el meu carinyo.
Gerard Foz Bosch. Autor
Molt xulo
ResponderEliminar