SEMPRE HI SON. SIEMPRE ESTAN

Què passa realment quan un cos mor?

Resta la seva energia.

La seva essència impregna els voltants,

com un perfum amable

que no s’esvaeix amb el temps.

El cos és un vestit:

envellix, es gasta,

i un dia es deixa anar.

Però allò que l’habitava

no desapareix.

L’ànima és energia,

i l’energia no mor:

es transforma,

es barreja amb tot el que existeix.

No els veurem amb els ulls,

aquells que ja són essència.

Però els sentirem

amb una força que no parla,

sinó que recorda.

No amb paraules que ressonen,

sinó amb moments que ens acompanyen.

Per això, no estiguem tristos.

Els qui han marxat

respiren amb nosaltres.

Han tornat a l’origen:

a aquest espai infinit

on la vida neix,

on som part del tot

i no marxem mai.

Ens podeu escoltar.

Ens podeu sentir.

Podeu riure o plorar amb nosaltres.

Només cal silenci.

I respiració.

Tancar els ulls.

Recordar una imatge,

un instant.

I allà ens trobarem:

en aquell espai

on la ment i l’ànima es toquen,

on els records viuen

—no dins la memòria—

sinó eternament.

¿Qué ocurre realmente cuando un cuerpo muere?

Permanece su energía.

Su esencia impregna el entorno,

como un perfume amable

que no se desvanece con el tiempo.

El cuerpo es un traje:

envejece, se gasta,

y un día se deja atrás.

Pero aquello que lo habitaba

no desaparece.

El alma es energía,

y la energía no muere:

se transforma,

se funde con todo lo que existe.

No los veremos con los ojos,

a quienes ya son esencia.

Pero los sentiremos

con una fuerza que no habla,

sino que recuerda.

No con palabras que resuenan,

sino con momentos que nos acompañan.

Por eso, no estemos tristes.

Quienes se han ido

respiran con nosotros.

Han regresado al origen:

a ese espacio infinito

donde nace la vida,

donde somos parte del todo

y nunca nos marchamos.

Podéis escucharnos.

Podéis sentirnos.

Podéis reír o llorar con nosotros.

Solo hace falta silencio.

Y respiración.

Cerrar los ojos.

Recordar una imagen,

un instante.

Y allí nos encontraremos:

en ese espacio

donde la mente y el alma se tocan,

donde los recuerdos viven

—no dentro de la memoria—

sino eternamente.