Dins el meu cap,
Buscant la forma d'escriure :
Un poema ,per la Júlia i el Gerard.
Comença en la forma com es miren,
En la complicitat
L'enteniment
i un vincle ferm:
L'Amistat.
Com dues gotes d'aigua
En mig del oceà
On un vent bufa i crea moments que es tornen papallones,
On hi ha certesa
Frescor, vitalitat i ganes de créixer.
Navega un vaixell que ells dos han creat.
Fruït del seu anhel
Una promesa que es tornarà persona.
A la meva ment ;
quan els veig són un sentiment com el record que sempre dóna .
Joves com la matinada
Radiants com els primers raigs del sol
Units per molt més que paraules
Sinó fets
Fets que es reforcen
D'una manera que reconforta al qui té sentiment
Són persones no són gent
I veig una amistat que germina i va neixent
I jo com poeta
Sento complaent
Com neix entre dues ànimes
La bellesa del amor sincer.
