QUAN VINGUI EL MOMENT.

Quan vingui el moment,

què vindrà...

Seré el que el moment em demani.

Si vull plorar, ploraré.

Si vull cridar, m’hi deixaré la veu.

Si em ve silenci, seré silenci.

Ai vida,

que n’ets de senzilla i complicada.

A cops ets tota carícia,

i a voltes, onades enormes

colpejant la platja.

Qui soc? em pregunto ara.

Per què no em reconec?

No em sento.

Crec que soc una pantalla apagada,

i la pel·lícula que mirava

continua a les ombres, sense imatges.

No és una mort natural.

És la resposta continuada

a massa cops i bastonades.

Ho he vist.

Per això no és llàstima el que sento.

No.

Sento orgull,

perquè t’he vist lluitar

sense forces,

pels teus drets.

Molts ho deixen morir en paraules.

Tu ho has viscut

i ho has vençut

a força de no rendir-te.

Si em pregunten què sento,

no sabria explicar-me.

Sento la fi del dolor

d’un amic que ja no podia

amb la seva ànima.

I també pensaments foscos

sobre qui el va dur

a aquesta mort anunciada.

No es pot parlar

de culpables ni víctimes.

Això em diu el cap.

El cor, que no odia,

em parla de perdó.

I una part molt endins

em diu altres coses.

Sobre la mort voldria parlar:

qui mor realment,

el cos o l’ànima?

Quan el cos se’n va,

l’ànima pren forma

i continua parlant

al cor de qui estima,

fet record.

Per això dic:

no mor qui s’estima,

perquè viu

en tot allò compartit.