L'ADÉU.

Que li dius algú amb qui has compartit una vida i decideix morir.

Perquè viure se li fa insuportable. 

T'acompanyo.  Estic amb tu. Ho entenc.

L'amor,  el de debò,  només busca una cosa.

La felicitat del que estima.

El meu amic Pere va morir vivint per defensar el que creia era just.

Pero un sap que la justícia es una meuca malauradament. 

Qui paga guanya 

Qui fa mes soroll es escoltat

Pero qui ve amb veritats

Sembla l'imbecil de l'historia. 

Raó... qui la té realment.

Som imperfectes tots

Ningú es salva .

Ningú es Sant ni dimoni.

Tinc una espina clavada al cor. 

I al mateix temps un rosal que em perfuma l'ànima. 

Tinc tantes històries,  tants moments viscuts. Que el que em queda per viure no s'ho acaba.

No tinc por. Ni un dolor que no es quedi marcat 

Dons lo que more es físic

I el que tinc viurà amb mi eternament.

Jo crec que mai marxen

I conec l'amic que tantes coses em viscut.

Si algú em ve amb hòsties se perfectament on l enviaré. 

S'ha mort el Pere em dirán 

I jo els hi diré. 

No. El Pere descansa.

Si el voleu veure tanqueu els ulls. Deixeu volar la ment. I alli en aquell record tornarà a vosaltres.