jueves, 29 de febrero de 2024

UN INSTANT.

Que en són de bonics els instants...!
La vida n'està plena.
Son petits moments
Que duran poc
Més t'ensenyen la seva bellesa única.

Els records són instants
Que les emocions i experiències et deixen
En un reconet de la memòria.
La melancolia es un instant
Que pesa i retorna.
L'amor que ve del ànima i es conecta amb el tot
Es aliment que mai manca
I del que quan el provis arribaràs a veure l'instant
Com un camí que reconforta embelleix lo que toca
Música en accions 
Plecs d'eternitat que enraonan
Amb un llenguatge que mai s'esgota i omple.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EL ABISMO ( PROSA POÉTICA PSICOLÓGICA)

Un día te irás.... Será ,porque así lo habrás decidido. Llevas tras la muerte muchos años Y ahora.... desgraciadamente es solo c...