Miro els pocs estels que es veuen
Miro com creixen els qui estimo
Penso i em dic ¡Quina joia!
M'entristeix no poguer entendrem amb qui m'és sang de la meva sang
I em dic prou paraules
Mostreli el teu canvi amb accions
Dons el tens cansat i prou feina té amb lo seu.
Tinc un germà i dues germanes ;una viu als meus records ;
L'altre en vida la tinc present.
Lo que he sembrat amb ells no m'ha anat com voldria
Perquè sembrava malament.
Tinc poc contacte
Ni tan sols els veig
Amb alguns parlo amb constància
Amb els altres no se res d'ells.
Aquí no hi han culpables
Aquí no jutgem
I si n'hi hagués em faig responsable
Dons molts cops m'he mostrat distant indiferent.
Son com l'aire no els veus però hi són
S'han montat una vida
Jo m'he mogut endut molts cops pel vent
Ens estimem sí.
Rotundament
Ens entenem
No gaire
I això és trist i depriment.
Però més enllà de tot
Com a principi ens agermana un sentiment
Hi som quan cal
Si la mort ens visita ens agrupem fent pinya
En grans esdeveniments
Uns són de poques paraules
Jo ja parlo per tots ells.
Ni ha que no expressen els seus sentiments públicament.
No importa ja ho faig per ells.
A mí se'm endona el que pensin els altres
Si es porten bé O malament
Al qui em sumi benvingut sigui
Qui s'aprofita ha perdut bona gent
El qui em resta s'embolica i es despatxa
I no parlo dels meus sinó de la gent
A tots obro el meu cor
Dons em sobre amor a mansalva
Nomes tinc un principi
Aprendre.
No jutjo perquè he sigut perdonat
I també en ocasions en un llunyà passat he fet coses de les que me'n penedeixo
Sóc humild perquè he sigut soberbi
I lluito cada dia
Mai sol
Dons tinc una bona companyia
Per ser millor persona
I reconciliam amb qui m'ha donat la vida
A falta d'ells ....amb la família.
Després en tinc una que Déu m'ha donat
Ens animem els uns als altres
No sóc més una etiqueta
Ni una idea al cap d'un altre
No sóc les accions del meu passat
Ni els errors
Sóc sencillament una nova criatura
No se'm jutja
No se'm crítica
No sóc burla
No sóc el vell....
Sinó se'm ensenya que l'amor tot ho cura
Però hi has de posar cervell
Bo seria que algun dia tot això canviés.
I serà quan ells coneguin
Qui sóc ara
I deixin de costat
Tot allò que he sigut en un passat.
Però jo seguiré estimant
Reconeixent les meves faltes
I tornant bé per mal
I parlo dels altres
De la gent del món
No dels meus dons meus són
Ells canviaran quant ho vegin
Que sigui així
I mentrestant
Jo seguiré endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario