miércoles, 15 de enero de 2025

EL LLEGAT DE SIFÚ.


El llegat de Sifú

Alço els ulls al firmament,
cercant l’estrella que et guarda.
És fosca la nit, la lluna absent,
però el teu amor la foscor esquinça.

Un 16 de gener, a les nou del matí,
amb tendresa et vaig agafar les potetes.
L’amor m’omplia, però tu marxaves,
i amb tu, un tros del meu cor.

Encara sento la teva olor,
els teus jocs amb fils desfilats,
el teu repòs a la meva falda,
als peus del meu llit, fidel company.

Renyant-me amb ulls savis,
com una àvia que vol el millor.
Així eres tu, Sifú,
el meu amor més pur i sincer.

Amb llenguatge de mirades,
i la dansa elegant d’una cua.
Els gats, només qui els entén,
sap que són àngels de pèl i silenci.

La leucèmia et va fer presoner,
com una ombra implacable.
Abans que meu, vas ser d’Anna,
qui et va portar quan la pandèmia va omplir la casa de buidor.

Vas ser llum en aquells dies foscos,
la teva presència, un consol.
No vaig adoptar-te, vas ser tu
qui va escollir salvar-me.

Recordo el teu cap cansat,
dins l’aigua on trobaves pau.
Amagat entre racons,
t’abraçava, sabent que et perdia.

El meu germà em va dir,
amb paraules tendres i sinceres,
que deixar-te anar era un acte d’amor,
retenir-te, egoisme.

Agenollat davant teu,
sobre una tovallola blanca,
et vaig parlar amb l’ànima trencada,
mentre la vida t’abandonava amb serenor.

Amb el meu amic Pere,
et vaig portar a Puigcerver.
Vam cavar un lloc sagrat,
un monument al teu amor etern.

Quan vaig tornar a casa,
la buidor m’ofegava.
Els plors no em deixaven respirar,
però un grup de cors felins em va consolar.

“Adopta dos”, em van dir.
“Dóna amor a qui el necessita.”
I així van arribar Gym i Nur,
ara Nina Cuca i Nit.

Van omplir la casa de vida,
però mai el buit que deixares.
Déu t’ha endut amb ell, Sifú,
però em vas deixar el teu regal més gran.

En un somni, em vas parlar:
“No estaràs sol. Ara tens dues filles.
Dóna’ls-hi l’amor que em donares a mi.
Pare, el teu cor mereix estimar.”

I aquí estem, Sifú,
amb el teu record com un far.
Tu ets part de mi, fill meu,
i un dia ens retrobarem.

Amb les meves gates, comencem una aventura,
esperant molts anys junts.
Som una família, tu, jo,
i les meves nenes, Nina Cuca i Nit.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

EL LEGADO DE SIFÚ.

En el susurro eterno Sosteniéndote en mis brazos, como un último abrazo del alma, en ese instante entre la vida y la eternidad t...