Es veu llum on abans hi havia ombres.
Són les penas d'en Xavier que desapareixen.
Hi ha un principi bàsic en l' ànima del meu amic:
La dolçor del esperit,acompanyada sempre d'esperança.
Quan les arrels són bones l arbre creix fort.
I les seves arraigades a principis que ja no abunden:
Com l'honor,la lleialtat, el comoanyerisme.... Són fermes; fent del arbre que es ell mateix
Una majestuosa estampa
On es reflexa amor , templança.
On hi ha calor; aquell que dóna vida quan el fred avança.
AL MEU AMIC XAVIER FERRANDO ROSARIO. AMB TOT EL MEU AMOR INCONDICIONALN I ETERN.
Gerard Foz Bosch
Quan un te un amic com ell té un tresor. Perquè ell ha estat als moments més durs a la pandemia.
Quan món pare va morir el Xavi Ferrando Rosario amb va fer un vídeo que ens va emocionar a tota la família.
Escric poc amb català. I quan ho faig És perquè em surt del més profund de la meva ànima.
Gràcies per estimar me i per existir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario