GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

Gràcies pare celestial, Gràcies Jesucrist, Gràcies Esperit Sant, De bon matí em llevo per lloarte  Certament les persones oblidem Som inconstants Amb amor tu m'ensenyes Amb generositat. L'amor del home és efímer El teu dura una eternitat. Que en són de bones les teves paraules, Porten , Com aquell vaixell que en plena nit navega extraviat ables fosques I veu una llum brillant Que indica on dirigir-se Tu ets el bon port on anar. Com un pare em tractés Amb corregeixes amablement I sento les teves paraules Com em guarneixen de tot mal. Gràcies Senyor Jesucrist Per donar-me de menjar Sabiduría i esperança  Per donar-me de beure Esperança i llibertat.  El teu amor mai s'acaba Com tampoc l'obra que en mi has començat. Les persones fallem Poden ferir te, fer el mal. Tu que vesteixes santedat. Sanes les meves ferides Em portes em braços  quan estic cansat Per la teva gràcia Perquè tu estimes Amb plena sinceritat El teu amor es palpable Com ho són les obres que tu...

Un dia van tindre llar Ara els veieu pel carrer. L'home va maltractar los Ferint així la seva bona fe. Es van veure perduts en mig de la necessitat. Van tindre que sobreviure i aprendre a defensas. Son ànimes pures Que el món ha desemparat Invisibles .... Sempre buscant com sobreviure En mig de tanta crueltat. Els veuràs per sota els cotxes Creuant la ciutat O els pobles. A cops moren atropellats O per manca d'amor dels qui els haurien de cuidar. Deixeu-me alçar la veu per els INVISIBLES Posem hi de la nostra part Ajudem als refugis i associacions que defensant els drets dels gats. Gràcies per les persones que els busquen i rescatant. A cops s'hi passant hores i hores fins la matinada buscant al qui necessita ser rescatat  Govern i ajuntaments No tanqueu els ulls No Mateu al qui no parla Sino miola I si escolteu Dels seus maulets sentireu Ajudeu-me.  No em desampareu  Tinc una sola vida No set com us penseu  Doneu me una oportunitat I veureu. Com n'és de ...

Unidos por el Espíritu Sin juzgarme  Dios me dio una familia aparte. Tengo la mía, la de sangre Pero ellos ven quien fui Lo que he hecho Ven esa parte que poco a poco se va Pero para ellos sigue siendo gigante. La familia que Dios me dió Mira hacia adelante. Me apoya Me corrige Está Ante ellos yo no soy el hombre que tantas veces erró El hombre que era antes. No me juzgan ni me alejan Sino se acercan y son constantes. Con amor me reconfortan También me corrigen También me exhortan. Siento un amor genuino Que cuando caigo me levantan Si tengo pánico vienen a buscarme Si me hundo me tienden la mano No soy ese bicho raro que todo cuanto dice es cuestionable  No me ven por lo que fui Sino por quien seré. No me hacen vacío sino se acercan y me abrazan  Son amables y cariñosos No soy una obligación sino un hermano más Si hablo no se burlan  No me ningunean ,sino escuchan Me comprenden y tienen dulzura en sus palabras  Mi familia de sangre esta unida  ...

Que n'és de bonica una abraçada.! Quants sentiments expresa! Es como l'infant que et dóna  un petó a la galta  per primera vegada. Tantes emocions amaga Tantes penes s'emporta  I un confortable benestar l'acompanya. Que n'és de bonica una abraçada! Entre pare i filla Sobretot quan la tristor Tot ho aclapara Amb ella ve l'alegria La fidelitat. El amor i també l'esperança. Que n'és de significativa una abraçada! En dies on l'abisme et crida Es la mà que et sosté de caure  Quan la injustícia et toca Ella és l'escut que et manté actiu. On la mentida, la falsedat, la traïció queden nues sense endinsar-te en pensaments que maten. L'abraçada d'una filla al seu pare... Labraç d'un fill cura ferides profundes i amagades. Que n'és de bonic el sentiment que et deixa  Són paraules no dites No fan falta Perquè tot ho expressa una abraçada.

Bufa un vent que amb dolçor  Com el petó d'un infant Ens diu on van les ànimes quan ens deixen... Queden els records, On sempre podem veure créixer Que l'instant de la mort Es el neixement a una vida eterna  Els teus fills, estimada Petronila Queden amb pau i floreixen... Com les flors ho fan quan arriba la primavera En un prat verd ple de fresca gespa. Amb la carícia del sol i la pluja que neteja,  Deixant un perfum agradable  Etern, ficse en l'ànima  Delicadament acaronant-nos. Veig un estel al cel La seva llum és un somriure Quan la miro em parla I no et sento ausent. Em queda clar que estàs amb Déu I que ell et guarda. Ja no hi ha patiment. Ets part del tot i Jesús t'abraça. Es tanta la felicitat que sents Que no la puc descriure amb simples paraules . No és pas un adéu Es un fins ara  Perquè qué és el temps? Sinó un espai on mai res acaba. I vosaltres Dora i Clàudia. No heu de patir ni desesperar. La mare no more La mare no us deixa La mare...

¡Plora ànima ,plora! Treu de dins tot el teu dolor Que les llàgrimes netegen I pots començar de nou. ¡Crida sentiment, crida! Deix que se'n vagin del tot L'amargor, la ira i resti només l'amor. Posa fe al qui sempre hi és. Posa fe i posa acció. Que bones pràctiques són beneïdes I maleïdes són les que venen del dolor  Emparat amb qui mai falla Sigues agraït amb lo que has rebut Siguin bones o dolentes les notícies De totes en treus una lliçó. Viu confiant amb qui sempre t'estima i que no ve d'aquest món Creixi amb tu la confiança amb qui va donar la vida per amor. Treu de tu tot obstacle que et sigui per aixafar te Escolta la veu que no se escolta Sinó la entén la teva ànima. Ve de adalt no es d'aquest món. Es amable i carinyosa . No falla I pot omplir te de goig. Jo ploro  I sento com cau sobre meu Pensaments que em pregunto Valtros d'on arribeu? Aleshores es presenta aquella veu I em diu no les escoltis mira'm Confía amb mi sóc el teu Déu.

El meu cor batega per instint, Quan l'esma m'ha deixat. La meva ment ho entén Però ... Qui s'ho explica al meu cor.  Entro a casa i espero trobar-te Et crido i no vens Em moro de ganes d'acariciar te Però ja no et tinc,  I això em dol. Em consola l'idea de que no pateixes, de que estàs ha un lloc millor Però qui em treu a mi el dolor de la Teva mancança , Qui pot substituir aquest amor La teva companyia La teva dolçor. Donaria la meva vida sense pensar-m'ho dos cops Pel fet d'acompanyar te i està amb tu On fos que estiguessis perquè tu vas omplirme del tot  Sí, sóc creient i crec amb Déu Em diuen posal pel damunt de tot Que ell em reconforta Que està amb mi en mig del dolor. Però sóc també persona ,sento . Tinc una espina clavada al pit I busco aquest amor. Pels matins em consola Per la tarda al ser a casa I em trobo sol És quan sento que em manca Al meu Sifú, el seu amor. Els seus mimos La meva falda ara buida Perquè no el tinc sobre meu Els seu...

Que n'és de difícil l'adéu. Sobretot quan tú, Que m'has donat la vida Fent-me sentir preciosa Encara jove se't emporta aquesta  Maleïda enfermetat. Penso on viu la justícia? Perquè se'n van els que més estimes....? Se que el final de la vida tots hi anirem a parar Pero quinem treu l'angoixa que em estripa.? Qui li fa entendre això al meu cor!? Saps...mare. Recordo quan era petita i m'ha apropava a tu a la llar Dels fugons Tu cuinaves jo et mirava amb molta atenció Et giraves i el teu riure m'omplia del teu amor. Amb el pare vaig agafar l'afició a l'aventura junts com ha familia ho podíem tot. Ara hi ha un buit a la taula del menjador i tots el miren.... I venen els plors. Més sé d'una manera inexplicable que allà on estàs . Et sents forta i sana de nou. Que desde el cel ens mires I quan a les fosques alço els ulls Veig una estrella que brilla més de les que mai he vist en aquest món. Se que ets tu que em recordes Que estàs sempre aprop. Estic...

Ha cops bufa el vent de cara, I per molt que vulguis protegir-te d'ell no hi han mans ni roba per evitar-ho. Et colpeja. Hi han moments que són inevitables. Un no pot fer hi res I si s'hi enfrenta Sen du una bofetada. A cops un es resenteix Li busca el perquè Ha lo que simplement és. Culpa la vida; s'hi encara Però sincerament lo que ha de vindré; vindrà. La vida ,semblant a un puja i baixa té dos punts: Ho t'ha enforteix. Ho t'esclafa. Tot depèn de com vulguis O puguis veure ho. Deixem donar-te un consell. La vida és i el seu final és la mort. Mentre visquis fes el bé, sigues humild , fuig de la maldat i no et pensis que ets el melic del món i a qui li pasen totes les coses  Responsabilitzat de les teves accions i accepta les seves conseqüències. No et comparis perquè ningú es com tu. Esforçat en ser noble i tingues present el món espiritual. Tingues present a Déu. I que sigui ell qui et mostri el camí. Confía amb Jesús i entregali les teves càrregues. Però tu fés....

L'amor que tu em dons no te preu i és honest. L'amor que jo et tinc és profund. Vas arribar quan més et necessitava  Món Pare havia mort i per causa del COVID vaig passar el dol sol a casa  Va ser la meva neboda, l'Anna que et va portar  I amb tu va vindre la calma. No sé dur els moments crítics I poso nerviós al qui creu coneixem. Perquè veu només les conseqüències, no lo que me Les provoca. Però tu al igual que Déu m'estimes sense tirarme en cara El meu transtorn  A cops em sento com el qui perd la memòria hi irrita als qui l'envolten. Més no a tu  Ara et veig patir i la pena m'esborrona. Com si unes mans fortes em colpejantsin violentament el pit Esmicolant lo  M'has donat una família , no de sang. Sinó d'un amor que transforma. Els qui m'estimen es cansant i tenen el valor de criticar-me Com si ells fossin perfectes i jo fos una broma. Motius en tenen he sigut causa de patiments.  Dret ni un. Perquè són persones tal com jo s'equiv...

Abans que el sol surti Quan encara el soroll no molesta Vinc i et presento el meu dia. El món ho podria entendre com visualització els que creuen li diuen pregar. En tot moment busco el teu consell I més encara la teva guía La teva força. Perquè sóc dèbil davant el món Però fort amb amor ,dolçor i esperança. Acudeixo davant teu no només per dir-te les penes Sinó per compartir les alegries que tu em dónes. Veig amb ulls humans i també amb els del ànima. Amb els primers em quedo bocabadat i penso perquè no ens destrueixes. Amb els segons veig ànimes perdudes que et busquen sense saber-ho. Pateixo Pare perquè tinc un cor molt gran i l'enteniment d'un nen  Camino pel món del enemic on la maldat impera com qui camina nu en plena batalla. A cops em dónen les bales i sento com cau el meu cos a terra... Més el meu esperit ja el poden acribillar que és com volguer agafar l'aire amb les mans. Però visc amb aquest món Pare Visc entre multitud de gent sense esperit O millor...

Todos quieren más por menos Primero ellos y los que van de buenos Los toman por idiotas. Tenemos a todo el mundo hablando a la vez. Y nadie escucha.  Esta todo tan jodido que la principal virtud es la desconfianza  Unos quieren salvar a otros  Los otros mandarlos a la mierda. Y al final quedan en tablas. Porque todo el mundo cree tener razón. Si se habla la mayoría crítica y se queja Cuando llega el momento de hacer se calla  Como en un apocalipsis zombie Ves a la inmensa mayoría mostrando superficialidad. Lo que tienen lo que les cuesta lo que han conseguido y a que club van  Luego se visten de monjas ha hacer su función de los domingos rezándole a Dios. Y que decir de los chicos de hoy en día.  Nuestro brillante futuro. La inmensa mayoría unos gilipollas. Pero sus padres los superan Párate y saluda a un extraños por la calle con una sonrisa en diez minutos saldrás en las noticias como un psicópata. De ese mundo me aleje Aunque me llame Ya dejé de ser un i...

Recuerdos... Los que te acompañan, Los que te enseñaron, Los que preferirías olvidarte. Constructores de momentos. Hijos de acciones pasadas y De sus consecuencias causadas. Algunas veces lo último que te queda de alguien. Algunas veces son como las huellas en la orilla de la playa que el mar borra... Como si nunca hubiesen pasado. Otras veces como el nacimiento de un hijo; quedan grabados en el alma. Te llevan a la infancia y te ves como un niño. Son tan vívidos que hasta sientes las voces de aquellas personas que estuvieron  y también de las que estaban. Por un recuerdo la gente queda anclada años en un pasado muerto. Otros lo usan para enfrentar la muerte de los que aman. Incluso los hay que los fabrican; Ya que su realidad les parece muy mundana. Recuerdos... Instantes que fueron; De besos en lugares oscuros , de caricias y de amores que ya murieron, pero dejaron su huella en nuestra memoria. Historias.... Los ancianos recuerdan cuando eran jóvenes; Los jóvenes cuan...