NO EM DESPEDEIXO DE TU

On ets?...

Et busco .

Com es la mort?

Un dormir per sempre

O un despertar en un altra dimensió?.

Em sento confós. 

Sento que hi ets

Pero no t'escolto 

Mes que amb vídeos,

 on junts recorriem les muntanyes veïnes. 

No sento pas que hagis mort

I aquest silenci...

Ja no tinc en qui parlar

I que m'entengui.

Ara tinc a Déu,  el meu Déu.  Aquell que no te sistema ni dogma ni doctrina.

Sino la font inestinguible d'amor. 

Respon ni que sigui en somnis 

Voldria dir te tantes coses.

Pero se que ja té l'has he dites totes.

Ara el temps m'ha fet fort ja no tinc por a viure ni m'amago 

Sento una llibertat i sabiduria que em té tranquil mes viu que mai.

Et trobo a faltar 

Encara que sigui un missatge.

Ara no escrius WhatsApp que pugui llegir

Ara escrius silencis que em parlen en records que puc rememora. 

Pensava que ens faríem vells junts...

Qui em queda?

Si. Tinc molta gent que em te estima

Pero no em coneixen tan be com tu ni entenen aquest humor irreverent que era tan nostre.

T'estimo i a la vegada penso.

Morros de collons si per un moment haguessis baixat el cap i no lluitar contra la vida ara estaríem petant la xerrada o caminant per la muntanya o o anant a donar un vol.

En ves d'això.  Em trobo estirat al llit amb ganes de sortir i amb el cor encongit. 

Sera que pots veure'm?

Será que pots parlar?

Si aixi fos vine'm a veure

Ni que sigui callant tu i jo ens podem fer entendre. 

Com et vaig dir l'últim cop en aquella habitacio cap i cua del hospital 2121. No em despedeixo de tu trobarem la manera. 

Potser es aqui escrivint

O escoltant una cançó nostre.

No se amic nem viscut tantes que les entrades son milers.